Catedràtic expert en turisme
J.A. Domenech
01/04/2019
Salvador Anton Clavé és catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili. També és el director de recerca del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat. És expert en parcs temàtics, amb un llibre força conegut al sector, ‘The global theme park industry’, del qual prepara la segona edició. Ha impartit cursos i seminaris en universitats de diversos països de tot el món.
Una de les seves línies de recerca és la globalització de l’oci. Vostè ha assenyalat que en els pròxims anys s’incrementarà el mercat turístic mundial. Com creu que pot afectar aquesta tendència a la dinàmica de la Costa Daurada?
El desenvolupament de productes d’oci i el turisme està en una fase de canvis profunds. Oci i turisme s’estan transformant en activitats complexes amb múltiples implicacions individuals, socials, econòmiques, urbanes i ambientals en un context en el qual, a més, unes poques grans empreses a escala mundial (amb gran capacitat financera i possibilitats tecnològiques) lideren el negoci i/o generen tendències. Es clar, doncs, que la globalització està canviant les condicions de funcionament de l’activitat de manera radical tant des del punt de vista del funcionament de les empreses com des de la perspectiva dels mercats i de les destinacions. A més, els mercats turístics estan en expansió. Això és resultat d’una nova cultura de la mobilitat, de l’accés i de l’entreteniment associada a les possibilitats que ofereix el canvi tecnològic.
Qüestió important és la transformació de la manera com les persones entenem l’oci i el temps lliure, el propi sentit personal i col·lectiu del turisme i les exigències que els turistes tenim respecte a les empreses i destinacions en termes de sostenibilitat i responsabilitat.
La Costa Daurada, com tantes altres destinacions, ha de plantejar-se com dóna resposta a aquests reptes. Sens dubte, la situació del moment actual i les previsions de futur requereixen, de manera urgent, més innovació, més sostenibilitat, més talent, més coneixement i una major implicació de tots agents que tenen responsabilitat en la dinàmica de l’activitat amb el reforçament de les pràctiques d’èxit existents i la creació d’oportunitats alternatives amb productes emergents.
«La transformació digital, l’aparició de noves realitats estan obrint perspectives inexplorades i inesperades»
Llavors, cap a on podem créixer, en termes de nínxols emergents?
Els productes i equipaments d’oci, els paquets i les propostes turístiques vinculades a l’experiència personal o al gaudi de valors culturals, socials o naturals o els esdeveniments culturals, artístics o esportius han de respondre a la necessitat que cada moment d’oci sigui d’alta qualitat, ofereixi garanties i respongui a les expectatives dels seus consumidors i de la societat on es desenvolupen.
En un context d’ús complex del temps disponible, de multiplicació d’ofertes recreatives i d’increment de les expectatives, el futur a la Costa Daurada passa per permetre accedir a múltiples i variades experiències que mediatitzin l’accés als continguts més variats (des de la cultura del vi a les propostes que combinen lleure i negoci, des del gaudi d’unes vacances al sol a la intensitat dels productes amb base cultural i formativa, des de la creativitat culinària a la descoberta de la identitat dels llocs) i resolguin de manera satisfactòria el compliment dels desigs de ser, fer i conèixer dels individus sigui quina sigui la seva modalitat de viatge (des de les famílies amb criatures a viatgers experts en l’àmbit que sigui, de l’esportiu al d’observació d’aus, per posar dos exemples).
«Des del punt de vista del turista, les sensacions reals, analògiques, s’han de satisfer les expectaives que s’hna generat en l’espai digital»
Al capdavall, quan parlem de turisme fem referència a una activitat que cada vegada té major capacitat de presència, es pot manifestar de més maneres i té una major incidència en la nostra societat. D’aquí també que ens hàgim de plantejar molt seriosament com el gestionem col·lectivament i com minimitzem els efectes no volguts que pot provocar.
Es ve arrossegant el tòpic que la Costa Daurada no atreu prou un turisme de qualitat…
En el context de canvis que acabem de comentar convé pensar en l’adequació de la dinàmica turística de la Costa Daurada a les noves expectatives socials basades en el consum d’experiències i emocions.
Es pot fer el plantejament, en relació a la qüestió proposada, que l’èxit del model de desenvolupament turístic del qual ha estat protagonista la Costa Daurada durant la segona meitat del segle XX s’ha articulat de manera linial i extraordinàriament ràpida a partir de la seva especialització com una de les perifèries de plaer dels turistes europeus, espanyols i catalans en un context on, gràcies a les condicions del mercat, la venda de vacances i viatges a preus ajustats i el desenvolupament de segones residències ha constituït, com en tants altres llocs i amb variacions locals significatives, en la seva base principal de negoci.
El rellevant és, però, en aquest context, mirar cap al futur i conèixer quina part del mercat turístic que està protagonitzant a Europa la transformació del turisme associada al consum d’experiències i emocions -i que té els seu perfil homòleg entre els propis catalans- està en disposició de ser atreta pel potencial que ofereix la Costa Daurada, contrastar la nostra adequació a les noves necessitats i actuar en conseqüència vinculant el turisme a arguments creatius i recreatius tangibles i intangibles i minimitzant les incomoditats i les incerteses.
En aquest sentit, tenim una necessitat que potser és alhora una gran oportunitat: la digitalització
La transformació digital, l’aparició de noves realitats (la virtual, per exemple), l’automatització tecnològica a través de la robòtica, la Intel·ligència Artificial, el Blockchain, el 5G i altres avenços digitals estan obrint perspectives inexplorades i inesperades amb clars efectes tant pel que fa a les formes de fer negoci, com a les noves possibilitats de gestionar les destinacions –a la Costa Daurada ja hi ha destinacions que han apostat per l’estratègia smart-, a l’aparició i transformació de les necessitats i oportunitats laborals en el sector turístic, a la relació amb els consumidors reals i potencials tant en origen com un cop a la destinació i a la pròpia comunicació i posicionament de les destinacions.
En qualsevol cas, no es pot perdre de vista que, al capdavall, des del punt de vista del turista un cop a la Costa Daurada, les sensacions reals, analògiques, han de satisfer les expectatives que s’han generat en l’espai digital.
Les expectatives poden llavors truncar-se per al turista
A través de les experiències que els turistes trien per al seu temps de vacances anticipen i simulen un estil de vida, una demostració de gust o la possessió d’un determinat capital cultural i simbòlic. Per això és important que les expectatives siguin satisfetes i per això és important també ser conscients que allò que tenim a les nostres mans com a destinació ha de ser tractat de manera curosa en la mesura que per als turistes forma part del seu temps més valuós.
A més a més, però, la gestió de qüestions com la relació entre turisme i canvi climàtic, la concentració de turistes en determinats espais, la dotació en el territori de les necessàries infraestructures per a la mobilitat, la inversió en equipaments per a les diferents necessitats dels visitants tinguin el perfil que tinguin, la seguretat o el debat sobre la interacció entre visitants i residents, són algunes de les noves i urgents exigències a gestionar en la mesura que més enllà de satisfer les expectatives dels visitants, integren el turisme en la dinàmica quotidiana dels residents a la destinació i poden ajudar a millorar les pròpies condicions de vida del lloc.
«Hauríem de ser capaços de plantejar com es genera i s’integra la indústria en una cadena de valor que vagi més enllà de l’actual»
Podem dir que, a pesar de les critiques, una zona important de la Costa Daurada és un exemple de convivència entre la gran indústria química i el turisme?
Hem vist un episodi recent que ens ha de fer reflexionar i, és clar, actuar. Hi ha hagut convivència però també tensió històricament. Hem de ser més exigents, primer pels que vivim aquí i, és clar també, pels turistes. D’altra banda, no som l´únic lloc del món on hi ha un espai de gran complexitat des del punt de vista de la copresència d’activitats aparentment conflictives. Cal aprendre’n i cal, especialment, usar tots els mecanismes de previsió de riscos possibles. Aquesta relació ha de gestionar-se bé.
En qualsevol cas, però, des d’un punt de vista no tant sectorial sinó territorial, ja que venim d’una situació heretada que ens condiciona i té encara inèrcia, hem de pensar com podem generar valor territorial en l’actual i la futura relació indústria/turisme (que necessàriament haurà de ser diferent a l’actual) i com ajudem en transformar-la cap a opcions i alternatives més sinèrgiques. De fet, hauríem de ser capaços de plantejar com es genera i s’integra la indústria en una cadena de valor que vagi més enllà de l’actual i es vinculi més en la resta d’activitats del territori, entre elles el turisme, en una retícula d’economia més oberta. Aquest és, de fet, un dels principals reptes que tenim com a territori en el curt i mig termini.
Un fenomen recent en la nostra zona és l’arribada de creuers. Una oportunitat que no s’ha aprofitat del tot localment.
El que ha passat a la Costa Daurada amb els creuers és una clara demostració que, com en tants altres àmbits d’activitat econòmica també en turisme el disseny d’una estratègia, la definició d’objectius, la definició d’una visió en el mig i llarg termini, una comprensió adequada de les pròpies fortaleses i de les tendències de context, la realització d’inversions necessàries per part de qui n’és competent, la concertació entre agents públics i privats i el lideratge, en aquest cas de manera molt important del Port de Tarragona, genera resultats.
Des d’aquesta perspectiva, caldria prendre´n nota per quan es parla de dificultats en relació a altres mercats, a altres experiències o a altres tipologies de producte. Dit d’una altra manera, si bé durant molts anys semblava que aquesta era una tipologia de producte en relació a la qual no hi havia possibilitats perquè l’experiència demostrava que no arribaven creuers, s’ha fet palès que quan es treballa a fons una iniciativa s’aconsegueixen objectius.
Respecte a la seva pregunta, cal tenir en compte que, pel que fa a turisme de creuers, la ciutat i el territori, qualsevol ciutat, és un complement de l’experiència que el turista té en el propi creuer i que, en general, l’aproximació que el visitant hi fa és necessàriament ràpida i sovint només icònica. Des d’aquesta perspectiva, l’important és veure com els creuers poden ajudar a crear posicionament a la ciutat de Tarragona en particular i de la resta de destinacions i atractius de la Costa Daurada en general i afavorir una nova visita, més pausada, més intensa, més experiencial i més propera al seus residents d’aquells que l’han descobert a través del creuer.
«No som l’únic lloc del món on hi ha un espai de gran complexitat des del punt de vista de la copresència d’activitats aparentment conflictives (indústria i turisme)»
D’altra banda, pensem que és en el deambular de la gent per la ciutat –o pel territori en cas que vagin a altres indrets que no siguin la pròpia ciutat de Tarragona- on s’han d’identificar les oportunitats per als residents, els equipaments i els negocis. I és en relació a aquest deambular, també, que s’han de gestionar i planificar la concentració i dispersió de fluxos i la comunicació i incorporació de valors en el marc d’una estratègia sostenible i responsable.
M’agradaria que ens parlés d’una de les seves grans especialitats: els parcs temàtics. No sembla que la majoria de parcs temàtics del nostre país siguin un negoci ‘per se’, la qual cosa es constata amb els comptes de resultats que ofereixen. Encara que aquí mateix tenim una excepció…
La qüestió dels resultats dels parcs temàtics és tècnica i, per això mateix, es pot explicar a través de paràmetres molt concrets. La dimensió de cada parc, la magnitud de la inversió, la localització i les àrees de mercat són, a més d’altres qüestions relacionades amb la seva pròpia operativa, fonamentals a l’hora d’avaluar les seves possibilitats de reeixir.
A Espanya, excepte en el cas de PortAventura, hi ha hagut un clar sobredimensionament d’algunes propostes de parcs temàtics que ha tingut com a conseqüència unes posteriorment limitades capacitats de funcionament i resultats negatius. La pròpia evolució d’alguns d’aquests parcs ho demostra. A diferència de PortAventura i de tants altres parcs amb projecció a Europa i al món, bona part dels parcs mitjans desenvolupats a Espanya seguint el model que va iniciar el propi PortAventura a mitjans dels anys noranta, enlloc d’ampliar la seva dimensió i capacitats les han reduït alterant fins i tot la seva pròpia naturalesa i visió inicial.
No val, dons, copiar models
Passa que, en l’àmbit dels parcs temàtics, com en molts altres i encara que hi ha qui pensa que no és així, les característiques demogràfiques, socials, econòmiques i turístiques dels territoris on s’instal·len condicionen les seves capacitats d’atracció de visitants i, per tant, de desenvolupament. Per tant, no es poden replicar models i, ben al contrari, els parcs han de tenir un disseny ben adaptat a la seva realitat circumdant. I és que, atraure visitants en quantitats importants és una tasca molt complexa.
Dit d’una altra manera, si es té en compte el context i les capacitats de l’entorn i el disseny d’un parc té un dimensionat adequat, l’oferta pot ser un èxit però en cas contrari, no. A un altre nivell i amb un producte de naturalesa molt diferent al de PortAventura, un cas de producte ajustat al seu context és , per exemple, Dinòpolis, a Terol.
I en l’horitzó tenim a Hard Rock… Pot donar una altra dimensió al turisme local?
Més enllà del projecte en concret, que encara no és conegut amb detall, de la programació de la seva execució i posta en funcionament i de la necessitat que tindrà de seguir, en matèria de Responsabilitat Social Corporativa, la línia marcada per altres grans companyies de la zona i, en particular, pel que fa a l’entreteniment, per PortAventura, en iniciatives com aquesta el que s’ha d’avaluar especialment és quina és la seva integració estructural, funcional i orgànica en el territori on es localitza tant des d’un punt de vista urbanístic, de mobilitat, de connexions i d’infrastructures com des de la perspectiva de la seva aportació de valor al conjunt el sistema turístic i econòmic en general.
Aquest és un factor important en un entorn -el del centre de la Costa Daurada- amb importants dèficits estructurals però que, d’altra banda, és l’únic de Catalunya que té una legislació específica per al desenvolupament d’un centre recreatiu i turístic i que, per tant, hauria de fer d’iniciatives com aquestes un vector no només per a la generació de nous atractius i de captació de nous mercats sinó també per a la superació d’alguns problemes d’infradotació d’equipaments, per a la reformulació territorial i urbanística a escala del sistema urbà de Tarragona, per a l’atracció i retenció de talent ben retribuït, per a la catàlisi de noves activitats econòmiques –des de sectors industrials i tecnològics relacionats a empreses alimentàries o creatives locals i, en general, per a la millora d’un espai que ofereixi oportunitats a totes les persones que hi vulguin fer un projecte de vida.
Aquest és un repte col·lectiu en relació al qual tots hi tenim responsabilitat i que s’ha de vincular, com no pot ser d’altra manera, a la pròpia identitat del lloc.
PERFIL
Edat: 55 anys.
Professió: Catedràtic d’Universitat
Aficions: Enraonar amb els amics, anar al tros,
els mons del te.
