Jordi Salvat
1/05/2023
Marc Segura, director de Solcam Energia.
Solcam Energia compleix enguany vint anys dedicada al sector de les plaques solars fotovoltaiques. Amb seu a Riudoms i una plantilla de 40 treballadors, l’empresa treballa tant en l’àmbit domèstic com també industrial. Parlem amb el seu director executiu, Marc Segura, que també és coordinador de la Comissió d’Energia de la Cambra de Comerç de Reus i porta les qüestions d’indústria i competitivitat del Consell de Cambres de Catalunya.
Quina és la situació del sector de l’energia solar fotovoltaica a Catalunya?
Venim d’una època especialment a Catalunya de molta inactivitat degut a una situació regulatòria que va desincentivar totalment la instal·lació de sistemes solars fotovoltaics. Per sort, el 2019 es va fer un gir de 180 graus amb unes noves polítiques per part del govern d’Espanya que entenen l’energia solar com una via imprescindible per la transformació energètica. En els últims tres anys, i especialment l’any passat, el creixement de la implantació de sistemes solars fotovoltaics a Catalunya ha estat exponencial.
En la seva empresa com han afrontat aquesta situació?
En el nostre cas, enguany fa vint anys que estem constituïts com a empresa i ens dediquem a aquest mon gairebé en exclusiva. Si bé vam notar la caiguda de feina els anys de la crisi de 2008 fins el 2018, sempre hem tingut una plantilla base i una capacitat tècnica que ens ha permès que, en el moment que hi ha hagut aquest boom, el creixement de la nostra plantilla hagi estat molt orgànic i només hem incorporat personal operatiu per baix. Les persones claus i la capacitat productiva ja la teníem.
Com han trobat aquest tipus de treballadors que necessitaven?
Quan estàs en un mercat que ha estat inexistent i de cop i volta té un boom, és bastant absurd buscar gent amb experiència. La nostra estratègia ha estat formar la gent de base i fa quinze anys ja teníem convenis de col·laboració amb acadèmies, de formació no reglada en el sector privat i els oferíem poder fer les pràctiques. En aquests darrers anys ho hem tornat a potenciar anant a la FP Dual i amb formació interna sobretot, amb gent que més que aptituds tenia actitud. Hem aconseguit formar-los i crear una plantilla suficient per fer front a la demanda que tenim.
En quines àrees geogràfiques treballen?
En l’àmbit de la fotovoltaica tenim dues àrees definides: la part domèstic a i la industrial. En el domèstic, l’àmbit geogràfic és relativament proper: província de Tarragona, sud de la de Lleida i part de Barcelona. En l’industrial, que són obres molt més grans, el nostre abast és Catalunya i sortim del Principat quan ens convé, com per exemple a Madrid, Valencia i Saragossa.
A Catalunya costa fer aquestes obres més grans per les limitacions legislatives?
La gent pensa en obres a terra quan es parla de grans parcs fotovoltaics, però sobre teulada se’n fan de molt grans. Si que a Catalunya les obres a terra han estat molt complicades de fer per un tema administratiu, de permisos, ara se’n comencen a donar algunes. Però nosaltres el que hem fet molt és sobre teulada i instal·lat megawats, amb milers de plaques.
“Del 2021 al 2022 vam gairebé duplicar la facturació i les previsions a mig termini són d’un creixement molt important”
I per què creu que a Catalunya hi ha tantes traves a l’energia solar?
Fins fa tres anys hi havia una llei que impedia al territori català desenvolupar activitats en sol agrari que no fos la ramaderia o l’agricultura i una activitat com la producció d’energia estava prohibida. Amb la nova llei de transició energètica falta posar mitjans, estratègies i dur a terme accions que ens encaminin aconseguir els objectius de la llei. Plantejar que el 2030 la producció d’energia ha de ser el 50% renovable i el 2050, el 100%, està molt bé dir-ho, però sinó fas res tangible que t’hi porti, l’energia potser la tindrem renovable, però la portarem d’un altre lloc o crearem una frustració d’aconseguir uns objectius, que no dic que siguin impossibles, però no s’hi ha posat els mitjans adequats per assolir-los. Ens diuen que l’any passat vam multiplicar per deu la producció d’energia solar, però és que veníem de zero.
Parlant del mercat domèstic, quantes instal·lacions van fer l’any passat?
Del 2021 al 2022 vam gairebé duplicar la facturació. Només a la província de Tarragona vam fer 300 instal·lacions domèstiques el 2022. Les previsions a mig termini són d’un creixement molt important. El 2023 ha començat amb no tota la demanda esperada. Venim d’una eufòria a finals de l’any passat i aquest mes de gener i febrer els ha costat a les economies domèstiques fer determinades inversions. El març hem recuperat el ritme de l’any passat i els previsions són almenys mantenir o créixer una mica més enguany. Els propers anys es mantindrà un creixement o hi haurà un estancament en el creixement a finals d’aquest any o inicis de l’any que ve. Però això vol dir seguir creixent i, en cap cas, tirar enrere.
Les comunitats energètiques augmentaran els propers anys?
Les comunitats energètiques s’estan convertint en un altre mantra com en el seu moment es van convertir la sostenibilitat o l’eficiència energètica, perquè encaixaven a tot arreu. En la majoria de casos, el terme comunitat energètica no és utilitzat correctament, ja que es parla de comunitat energètica quan s’estan fent només autoconsums compartits. No tenim una llei que reguli en tots els seus termes les comunitats energètiques. Hi ha molts buits legals en com ha de ser jurídicament una societat o una associació que pugui regular una comunitat energètica. En les comunitats energètiques s’hi ha de fer intervenir les comercialitzadores i hi ha d’haver una participació clara de les distribuïdores, que són les que et donen accés a la xarxa i que has d’utilitzar perquè aquesta comunitat energètica funcioni.
I què està passant?
Tots aquests actors necessaris no estan ni per la labor, no tenen ni els mecanismes activats. A nivell teòric s’hi està treballant però hi ha moltes coses a l’aire i són imprescindibles perquè les comunitats energètiques vegin la llum com una dinàmica habitual. Si compartir l’energia ho vols fer entre municipis, polígons industrials desconnectats físicament o empreses, ara mateix és uns quimera perquè has d’utilitzar la xarxa de tal manera que la legislació actual no t’ho permet o no t’afavoreix els tràmits i la part administrativa flueixi perquè sigui fàcil. És el mateix que passa amb els grans parcs fotovoltaics. Fer-ho en un altre lloc que no sigui Catalunya els és més senzill. Una persona que inverteix molts diners en un parc fotovoltaic és treure’n rendiment el més aviat possible i qui millor li posi a nivell burocràtic se li acabarà instal·lant. I amb les comunitats energètiques passarà el mateix: on es facilitin els tràmits administratius, on millor s’hi posin les distribuïdores afloraran les comunitats energètiques com a bolets. Però hi ha molt camí per recórrer.
