Joel Medina
7/10/2022
Joan Milà, al seu despatx
La crisi econòmica de la Covid-19 va ser perjudicial per a moltes empreses del territori, que van veure com, amb el confinament i les restriccions, es van esvair les possibilitats de creixement, i la reinvenció i l’evolució van deixar de ser una possibilitat per convertir-se en una obligació.
Aquí és on apareixen els famosos fons Next Generation, amb els quals s’han finançat (i es finançaran) tants i tants projectes. Tanmateix, moltes empreses es troben amb certs obstacles quan els han de demanar.
Què són exactament els Next Generation?
«La resposta de la Unió Europea al desastre provocat per la pandèmia en l’activitat econòmica i social». Així els defineix Joan Milà, una figura que, durant la seva trajectòria, ha estat vinculada tant a l’àmbit de gestió pública com privada. Des de fa set mesos, és consultor estratègic per a empreses, especialitzat en els fons europeus, a través de la seva empresa NGEY Business Strategy, ubicada a La Selva del Camp.
Els Next Generation estan compostos per 750.000 milions d’euros que es reparteixen, a través de diferents programes, entre els estats membres. L’objectiu és el d’impulsar «un determinat model de progrés», apunta Milà. És una actuació diferent de la que Europa va tenir quan va esclatar la crisi del 2008. Llavors, des de Brussel·les es va optar per recuperar l’estabilitat financera mitjançant unes polítiques majoritàriament neoliberals. En contraposició, Estats Units va introduir mesures keynesianes i va augmentar la despesa pública per aconseguir una expansió de la seva economia. Precisament, això és el que està fent Europa en l’actualitat.
Per quines vies poden arribar aquests diners?
L’expansió va dirigida a quatre grans segments: la transició ecològica, la digital, la cohesió social i territorial i la igualtat. Els dos primers eixos són els que absorbiran un 70% dels fons espanyols: 37% per a la sostenibilitat i 33% per a la digitalització. A Espanya, en el període 2021-2026, arribaran un total de 149.000 milions d’euros, 77.000 dels quals seran en transferències. A partir d’aquí, el govern estatal i la Generalitat han engegat diferents instruments per injectar aquests diners.
Un d’ells és la iniciativa dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). Són actuacions publicoprivades que es consideren cabdals, i es divideixen en onze tipus (nou aprovats i dos que encara estan per aprovar). En són exemples els PERTE pel desenvolupament del vehicle elèctric o el de les energies renovables. “Estan adreçats a grans sectors, i són actuacions especialment per al futur”, explica Milà. A banda, també hi ha convocatòries específiques que no s’engloben en cap programa.
El problema de les pimes
“No es veu prou activitat per part de les pimes i les microempreses per accedir als fons”, indica Milà. I això té diferents causes. Per una part, la tramitació és complexa. A més, les companyies que més van patir amb la pandèmia estan ara descapitalitzades.
Posem per cas el sector turístic, una de les branques que més dificultats ha tingut amb el coronavirus. “Se senten descapitalitzats com per emprendre accions inversores”. Entre els diferents reptes que ha d’afrontar el turisme es troba la desestacionalització, però per suportar aquests canvis “s’haurien de modificar les estructures de climatització de molts hotels”, comenta Milà.
Precisament l’objectiu dels Next Generation és que les empreses es tornin a capitalitzar i, en conseqüència, estiguin en disposició de fer aquestes reformes. “No obstant això, opino que encara tenen por al futur”, dedueix Milà.
Una de les pròximes línies que es presentarà serà la d’ajuts per a projectes d’eficiència energètica i economia circular d’empreses turístiques. El pressupost català per a aquest concepte serà de 26.320.460 euros aquest 2022, que han de servir per rehabilitar un total de 407 edificis destinats a allotjament turístic.
Les empreses i els fons europeus
Segons Milà, les grans multinacionals estan plenament formades i coneixen els fons Next Generation. Així i tot, afirma que “la petita i mitjana empresa està parcialment informada”. No és fàcil presentar-se a les convocatòries i, sovint, les companyies no disposen d’una infraestructura de personal suficient per tramitar les subvencions.
“Quan un empresari vol accedir a una partida d’aquests fons, ha de pensar en com el seu projecte es pot adaptar a les prioritats d’Europa”, comenta. I per aquest motiu existeixen les consultories, ja que “s’han de presentar les especificitats de cada ajuda a les empreses, perquè poden pensar que no es poden acollir a un programa, i potser sí que poden fer-ho”, conclou.
El procés de sol·licitud de les subvencions
La clau és estar sempre alerta de les convocatòries que es van presentant per tal de poder dur a terme la sol·licitud. A partir d’aquí, la feina de les consultories és elaborar un estudi sobre l’empresa que ha contractat els seus serveis. “S’analitzen quins són els mecanismes de millora perquè el client pugui optar a les subvencions”, explica Milà.
Després, l’objectiu és definir bé el projecte i aconseguir la documentació necessària per omplir la petició, que consta de tres parts. La primera és un resum sintètic de la idea, on es demana el pressupost i una petita explicació de tots els àmbits. A continuació, s’ha de demostrar que es compleixen els requisits que es demanen, i, per últim, s’han de justificar totes les despeses. L’administració competent pot presentar observacions sobre alguns aspectes en cas que consideri que no s’han dut a terme correctament.
Una de les línies d’ajut que ha tingut més èxit és el Kit Digital, que té el propòsit de finançar els costos de transformació digital de les empreses. En paraules de Milà, “els mateixos informàtics han estat els qui han fet arribar la informació d’aquesta línia a les empreses on treballen”.
També ha aterrat bé el programa MOVES III, que incentiva, entre altres, la compra de vehicles endollables o de pila de combustible. Fins al passat mes de juliol, s’havien tramitat un total de 10.318 expedients a Catalunya per a aquest concepte, que ja ha compromès un 68% dels 42,65 milions d’euros de pressupost total sol·licitat per la Generalitat.
A l’expectativa
De cara al futur, les perspectives són incertes. Pot ser que pugui haver-hi més edicions de convocatòries que ja han vençut, tot en funció de si s’han executat, o no, els diners previstos per a les primeres actuacions.
La finalitat, tal com expressa Milà, és que totes les societats, grans, pimes i micros, puguin arribar a ser conscients del reguitzell d’oportunitats de creixement que tenen a l’abast mitjançant els fons europeus Next Generation. Malgrat tot, a banda de la complexitat en la tramitació, la desconfiança i la falta de múscul econònomic.
*Aquesta notícia es va publicar en el nostre digital www.reusempresa.cat.
