T.E.

12/11/2020

El turisme rural ha estat el gran «guanyador» a Catalunya, ja que en dades globals només ha baixat un 3%.

El director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, ha analitzat la davallada «històrica» de l’ocupació turística a Catalunya a causa de la pandèmia i defensa que no hi ha una dependència econòmica excessiva del sector.

Duro considera que «dels fracassos també se n’obtenen aprenentatges». En el cas de la temporada turística d’estiu si atenem als resultats crus, la valoració ha de ser globalment negativa. Amb una davallada de l’activitat històrica, el sector turístic i de l’oci ha estat un dels més afectats per la pandèmia i per la conseqüent limitació de la mobilitat, sobretot la de caire internacional. Amb les dades corresponents als mesos de juliol, agost i setembre del 2020 tancades, la reducció de la demanda a Catalunya ha estat d’entre el 65 i el 75%, en funció de l’indicador de demanda utilitzat.

«No obstant, la pandèmia ens ha mostrat que els resultats han anat per barris. Així, a nivell territorial cal subratllar que ha sobresortit la resiliència de marques turístiques com les Terres de l’Ebre i l’Alt-Pirineu i Aran, o com la província de Lleida en el seu conjunt. En el cas de les Terres de l’Ebre, per exemple, la demanda hotelera a l’estiu ha baixat ‘només’ un 25%, mentre que en el cas del Pirineu i l’Aran, aquesta davallada encara ha estat menor, de només un 12%», explica Juan Antonio Duro.

Pel que fa a dades turístiques globals, Catalunya ha estat una de les regions més afectades de l’Estat espanyol, només superada per les illes Canàries, Madrid i les Illes Balears. En aquest sentit, i en el cas concret de la província de Tarragona, on, segons Duro, la disminució de la demanda hotelera a la Costa Daurada ha estat del 57% en viatgers, «podríem tenir la temptació d’afirmar que no s’han fet les coses comparativament bé. Una afirmació que no és certa, ja que amb dades a la mà es pot demostrar que el gruix dels resultats de la temporada turística estan relacionats amb el nivell d’especialització prèvia de cada zona amb el mercat domèstic. És a dir, la temporada els ha anat millor a les marques i províncies catalanes que tradicionalment s’han decantat més per satisfer la demanda domèstica, i això també s’ha notat a la resta de l’Estat».

«En aquest sentit, i com a conseqüència d’això, podem dir que els resultats estaven ja predeterminats», diu el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV. Deixant de banda els efectes del pes del mercat internacional en l’estructura de la demanda turística, Duro creu que «Catalunya hauria tingut una resiliència per sobre de la mitjana espanyola».

Per una altra banda, els càmpings han tingut una resiliència superior a l’hotelera a tot Catalunya. Juan Antonio Duro detalla que «fins i tot haurien augmentat la demanda un 7% si analitzem l’ocupació en termes del mercat domèstic».

Finalment, el turisme rural ha estat el gran “guanyador” de l’estiu. El nombre de viatgers total que es decanten pels allotjaments de turisme rural només ha baixat un 3% al conjunt de Catalunya respecte l’estiu del 2019, i si s’analitza el comportament del mercat domèstic s’observa un increment del 24%. «De fet, pel que fa al turisme rural, Catalunya sobresurt i és la segona regió en resiliència pel que fa al mercat total i la primera en el mercat domèstic», diu.

Per ampliar la informació, podeu consultar el document amb l’anàlisi de les dades.