La logística ja aporta més del 10% del PIB català, però el sector alerta d’una “asfíxia econòmica” per l’augment dels costos

T.E.
14/05/2026

Pimec Logística reclama un nou marc laboral, mesures de protecció energètica i una aposta decidida pel Corredor Mediterrani per evitar la pèrdua de competitivitat

El sector logístic s’ha consolidat com un dels principals motors de l’economia catalana, amb una contribució mínima del 10,07% del PIB. Així ho conclou l’últim informe elaborat per Pimec Logística, presentat aquest dimarts a l’auditori de la seu de Pimec, en una jornada marcada també per les advertències sobre l’augment dels costos estructurals que afronten les empreses del sector.

Durant la presentació, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha alertat que la logística viu un nou escenari econòmic condicionat per l’encariment de l’energia, la volatilitat dels preus de les matèries primeres i l’increment dels costos del transport internacional. Segons ha explicat, els efectes derivats del conflicte a l’Orient Mitjà i altres situacions com la crisi ferroviària han provocat tensions directes sobre la productivitat i la competitivitat de les petites i mitjanes empreses.

“Aquest context impacta de manera directa en les pimes, que sovint disposen de menys capacitat financera per absorbir aquests increments”, ha lamentat Cañete, que també ha apuntat una reducció del pes del valor afegit dins del conjunt de l’economia.

En relació amb la vaga del professorat educatiu, el president de Pimec ha defensat el dret a la protesta, però ha advertit que “això no hauria de tenir un impacte en el dret al treball i a la mobilitat”, assegurant que la situació està afectant famílies, empreses i activitat econòmica.

L’encarregat de presentar les conclusions de l’estudi, titulat “Contribució de la logística a l’economia”, ha estat el president de Pimec Logística – Clúster Logístic de Catalunya, Ignasi Sayol, que ha definit l’escenari actual com una situació d’“asfíxia econòmica”.

Segons l’informe, l’aportació total de la logística a l’economia catalana ascendeix fins als 29.867 milions d’euros, però Sayol ha advertit que aquesta dada “amaga una paradoxa preocupant”. “El sector perd pes específic en la generació de riquesa real mentre les despeses externes s’enfilen a nivells inassumibles”, ha afirmat.

L’estudi revela que el Valor Afegit Brut (VAB) logístic ha passat de representar el 4,74% del PIB l’any 2014 al 3,66% el 2023, evidenciant una pèrdua de pes sectorial. Paral·lelament, els consums intermedis han crescut un 37,4% en l’última dècada, una xifra que triplica l’increment del VAB, que només ha augmentat un 11,5%.

Pimec també alerta de l’erosió dels marges empresarials. Segons Sayol, el sector opera sota “un nou sòl de costos estructuralment més elevat que abans del 2020”, sense capacitat de repercutir aquests increments als preus finals.

L’informe també posa de manifest una pèrdua de competitivitat respecte a la resta del teixit productiu català. Entre el 2014 i el 2023, la productivitat per treballador ha caigut un 3,6%, passant de 61.314 euros a 59.082 euros. A més, mentre que la productivitat global de l’economia catalana va créixer un 12,6% entre 2019 i 2023, la logística només ho va fer un 3,7%.

Un altre dels indicadors destacats és la pressió salarial. Actualment, els salaris absorbeixen el 67,1% del VAB del sector, molt per sobre del 52,7% de mitjana de l’economia catalana.

Durant la seva intervenció, Sayol també ha criticat la manera com alguns grans carregadors continuen abordant la logística. “Es continua tractant com una simple commodity subjecta exclusivament a la subhasta de preus”, ha afirmat. Segons ha explicat, aquesta visió ignora la volatilitat dels mercats energètics i l’impacte directe de l’anomenada “regla del Brent”, segons la qual cada augment del 10% en el preu del petroli encareix entre un 3% i un 5% el transport terrestre.

Davant aquest escenari, Pimec Logística reclama tres grans línies d’actuació per evitar la degradació de la competitivitat del sector a Catalunya.

La primera és un nou marc laboral que reconegui la complexitat real de tota la cadena de valor logística i permeti superar la rigidesa de l’actual conveni del transport.

La segona passa per crear un escut energètic i fiscal específic per protegir les pimes de la volatilitat dels preus del petroli i garantir el compliment dels compromisos de pagament per part dels carregadors.

Finalment, el sector reclama una aposta definitiva per les infraestructures i la intermodalitat, amb l’execució real del Corredor Mediterrani. L’informe recorda que més del 90% del transport intern terrestre a Catalunya depèn actualment de la carretera, una situació que consideren especialment vulnerable davant possibles xocs energètics i que, segons Pimec, només es pot corregir amb una aposta ferroviària real i efectiva.