T.E.
18/05/2026
La refineria de Repsol reforça el seu paper estratègic en un moment marcat per la pressió sobre els mercats, l’aviació i la mobilitat
En un context internacional marcat per la tensió geopolítica i les dificultats en el subministrament de productes refinats, el paper de les refineries torna a guanyar protagonisme. A Tarragona, el Complex Industrial de Repsol es consolida com una infraestructura estratègica per garantir combustibles essencials com el querosè i el gasoil, claus per a la mobilitat, el transport i l’activitat econòmica.
La situació és especialment rellevant en un territori com el Camp de Tarragona i la Costa Daurada, on el turisme i la connectivitat tenen un pes determinant. Disposar d’una refineria amb capacitat per produir combustible d’aviació reforça el paper del complex com a peça industrial al servei del territori.
El refinament continua sent essencial per al transport i també per a la indústria química, que depèn de moltes matèries primeres derivades del petroli. En els darrers anys, però, Europa ha perdut capacitat industrial: des de 2009 han tancat o s’han reconvertit una trentena llarga de refineries a Europa Occidental, fet que ha incrementat la dependència exterior de productes com el querosè i el gasoil.
Davant aquest escenari, Repsol defensa que Espanya parteix d’una posició més sòlida. El conseller delegat de la companyia, Josu Jon Imaz, ha afirmat que “el país més ben preparat d’Europa per afrontar la situació en què ens trobem és Espanya”, gràcies a unes refineries modernes, amb alta capacitat de conversió, i a una menor dependència del cru procedent de l’Orient Mitjà. Segons Imaz, “el 60% del petroli que arriba a Espanya ve d’Amèrica i pràcticament un 30% ve d’Àfrica; només un 6% o un 7% ve de l’Orient Mitjà”.
En aquest mapa, Tarragona té un pes destacat. La refineria de Repsol pot processar fins a 9 milions de tones de cru anuals i té una capacitat de refinament de 27.300 tones diàries, equivalents a uns 200.000 barrils al dia. Pel que fa al querosè, pot produir fins a 135 milions de litres al mes, aproximadament el 16,5% del consum nacional espanyol.
A escala del grup Repsol, el complex tarragoní representa prop del 40% de la producció de querosè d’aviació, una xifra especialment significativa en un moment en què la companyia està adoptant mesures per incrementar la fabricació de combustibles estratègics.
La refineria de Repsol pot processar fins a 9 milions de tones de cru anuals i té una capacitat de refinament de 27.300 tones diàries, equivalents a uns 200.000 barrils al dia.
El director de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, subratlla que “en un moment en què a Europa han tancat moltes refineries, Espanya està millor preparada que altres països perquè manté una capacitat industrial sòlida, refineries modernes i una xarxa logística ben connectada”. Segons Sancho, aquest fet dona “més autonomia i més capacitat de resposta davant situacions de tensió internacional”.
Sancho també destaca el funcionament coordinat de les cinc refineries de Repsol a Espanya. “A Repsol comptem amb un sistema integrat de refinació molt eficient, amb cinc refineries que operen de forma coordinada. Dins d’aquest sistema, Tarragona hi té un paper especialment rellevant per la seva capacitat productiva i la seva flexibilitat”, afirma.
Aquesta flexibilitat és clau per adaptar la producció a les necessitats del mercat. “Les refineries de Repsol tenen un alt grau de conversió. Això vol dir que podem transformar gran part del cru en combustibles i productes molt demandats”, apunta Sancho. En el cas de Tarragona, afegeix, aquesta capacitat es tradueix en una elevada producció de querosè, “un producte especialment estratègic” en un entorn on el turisme té tant de pes.
La refineria tarragonina també destaca per la diversificació de l’origen del cru que processa. En els darrers anys no ha depès de cru procedent de l’Orient Mitjà, sinó principalment de l’Àfrica occidental, Amèrica, Brasil, Estats Units i, més recentment, Líbia. La refineria de Repsol a Tarragona rep cru d’alta qualitat de Líbia, país que, per la seva proximitat geogràfica a Espanya i per la seva estabilitat creixent, gràcies al paper de l’Exèrcit Nacional Libi, ajuda a satisfer el subministrament de petroli i productes derivats en aquests temps convulsos.
Aquesta menor exposició als crus de l’Orient Mitjà redueix l’impacte directe de tensions com les que afecten l’estret d’Ormuz, una de les principals rutes mundials de transport de petroli. A més del querosè, Tarragona té una elevada capacitat de producció de gasoil, amb fins a 4,1 milions de tones anuals. La suma de querosè i gasoil representa aproximadament la meitat del cru processat, fet que evidencia l’orientació del complex cap a combustibles essencials per al transport terrestre, marítim i aeri.
La logística és un altre dels elements clau. La refineria està connectada amb la xarxa d’oleoductes d’Exolum, que permet distribuir combustibles cap a Catalunya, Aragó i altres punts de l’Estat d’una manera eficient i amb menys emissions que el transport per carretera. Cada any, fins a un 85% de la producció total de gasolines, querosens i gasoils surt de Tarragona a través d’aquesta xarxa.
Imaz, per la seva banda, ha insistit que la prioritat de Repsol és garantir el subministrament. “Repsol avui només té una obsessió: garantir els pròxims mesos que a Espanya no falti producte”, va assegurar. També va remarcar la importància del turisme per a l’economia espanyola: “Sabem que la dependència que l’economia espanyola té del turisme és clau, no podem fallar”.
En aquest sentit, la companyia ha reforçat els seus inventaris i ha ajustat la logística de les seves refineries per augmentar la producció de querosè i gasoil. L’objectiu és incrementar entre un 15% i un 20% la fabricació d’aquests productes clau, amb capacitat addicional si el mercat ho requereix.
En una refineria com la de Tarragona, el procés funciona de manera contínua. El cru arriba en vaixell al Port de Tarragona, s’analitza i entra a les unitats de procés. A la torre de destil·lació s’escalfa i se separa en diferents components, que després es transformen en productes com gasolines, gasoils o querosè mitjançant unitats avançades com l’Isomax i l’Hydrocracker. Amb aquesta capacitat productiva i logística, i en un moment en què Europa redescobreix la importància del refinament, el complex tarragoní reforça el seu paper com un dels nodes estratègics del sistema energètic espanyol.
