Del projecte metropolità a l’Agència de Competitivitat

Josep Gallofré
18/11/2026

El Camp de Tarragona prepara un instrument compartit per convertir la cooperació entre municipis en una estratègia econòmica amb capacitat d’atraure inversions, connectar els actius del territori i generar oportunitats

Viure a Reus, treballar a Tarragona, estudiar a Vila-seca o desplaçar-se a un polígon de la Canonja forma part de la quotidianitat de moltes persones del Camp de Tarragona. Les relacions laborals, educatives i comercials dibuixen un territori connectat, on les fronteres municipals sovint tenen poca incidència en les decisions del dia a dia. Aquesta realitat, però, no sempre ha tingut una correspondència en la manera de planificar els serveis, ordenar el creixement o presentar el territori davant de possibles inversors.

El projecte metropolità parteix d’aquesta distància entre el funcionament del Camp i les estructures que el gestionen. Després d’anys de debat, l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona ha articulat un espai estable de cooperació per abordar qüestions que superen la capacitat d’actuació de cada ajuntament. El pas següent és dotar aquesta cooperació d’eines operatives, entre les quals destaca la futura Agència de Competitivitat, concebuda per impulsar el desenvolupament econòmic amb una mirada de conjunt.

El model s’ha construït a partir de 26 entrevistes amb agents del territori i preveu complementar la feina dels organismes existents amb una estratègia econòmica metropolitana

El seu plantejament respon a una pregunta concreta: com es poden aprofitar millor les infraestructures, les empreses i el coneixement del Camp de Tarragona perquè generin més oportunitats per al conjunt de la població? La proposta situa la resposta en la coordinació territorial, amb una estratègia que permeti connectar aquests recursos i orientar-los cap a objectius compartits.

Una cooperació que parteix dels reptes quotidians

La mobilitat és un dels exemples més evidents de la necessitat de treballar a escala metropolitana. Les connexions entre municipis condicionen l’accés als llocs de treball, als centres educatius i als serveis. Les dificultats per arribar en transport públic als polígons industrials o als principals centres d’activitat tenen conseqüències tant per a les persones com per a les empreses que necessiten incorporar treballadors.

L’habitatge també forma part d’aquesta realitat compartida. La disponibilitat d’una oferta assequible està relacionada amb les oportunitats laborals i amb la possibilitat de desplaçar-se entre municipis. Alhora, la transició energètica, la transformació industrial i la demanda de professionals qualificats exigeixen decisions que tinguin en compte el conjunt del territori.

El president de l’Associació per a l’Impuls Metropolità i alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, vincula l’avenç del projecte a l’existència d’una voluntat política compartida i d’una estructura estable de treball. “La mobilitat, l’habitatge, la competitivitat econòmica o la transició energètica necessiten una resposta coordinada”, explica. Aquesta necessitat ha anat ampliant la conversa més enllà dels ajuntaments, amb la participació d’institucions, empreses, universitat i agents socials.

La cooperació plantejada ha de respondre, a més, a un territori amb diversos centres urbans i municipis de dimensions i característiques diferents. La proposta defensa un model policèntric, en què les ciutats i els pobles mantinguin la seva identitat i participin en les decisions compartides. La utilitat del projecte s’haurà de concretar en millors connexions, serveis més eficients i més oportunitats.

De l’escolta del territori al disseny de l’Agència

La definició del model d’Agència s’ha construït a partir d’un procés d’escolta amb 26 entrevistes a agents econòmics, institucionals i de coneixement. Hi han participat representants d’ajuntaments i agències de desenvolupament local, consells comarcals, Diputació, ACCIÓ, Port de Tarragona, cambres de comerç i organitzacions empresarials, així com agents tecnològics i industrials.

La diagnosi identifica una necessitat de lideratge estratègic que permeti acordar quin model de creixement es vol impulsar. També assenyala obstacles concrets: problemes de connectivitat interna, complexitat administrativa, manca de dades compartides, dificultats per trobar determinats perfils professionals i limitacions de sòl adequat per a noves implantacions. S’hi afegeix la necessitat de construir consensos al voltant dels projectes de més impacte.

A partir d’aquest treball, de les particularitats del Camp i de l’estudi d’experiències europees, s’ha elaborat el model de la futura Agència. Els referents analitzats aporten exemples de coordinació del sòl industrial, participació empresarial en la governança o promoció exterior sota una mateixa veu. El propòsit és adaptar aquests aprenentatges a les necessitats del territori.

El Camp de Tarragona prepara una Agència de Competitivitat per connectar els actius del territori, atraure inversions i generar oportunitats laborals

L’Agència està pensada per cobrir l’escala metropolitana del desenvolupament econòmic, complementant la feina dels organismes existents. Els ajuntaments i les agències locals continuaran atenent les necessitats de proximitat, mentre que el nou instrument haurà d’articular una estratègia conjunta, acompanyar projectes supramunicipals i reforçar la projecció exterior. La coordinació amb la Diputació i ACCIÓ és una de les condicions previstes per evitar duplicitats.

Aquesta orientació també apareix en la reflexió de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, sobre el paper de la ciutat dins del projecte. Defensa que “la capitalitat no es basa en liderar des de la centralitat, sinó en fer-ho des de la generositat”. Una mirada que situa Tarragona com a motor de connexió del territori i vincula el seu futur econòmic a la capacitat de treballar conjuntament.

Convertir els actius en oportunitats

El Port de Tarragona, l’aeroport de Reus, la base industrial, el sector turístic, la Universitat Rovira i Virgili i els centres tecnològics constitueixen una part dels recursos sobre els quals es vol construir aquesta estratègia. L’Agència haurà d’ajudar a presentar-los de manera integrada i a facilitar que una empresa interessada en el Camp trobi informació i interlocució sobre les possibilitats d’implantació.

El model preveu actuar en sis àmbits: lideratge econòmic, atracció d’inversions, projectes estratègics, condicions territorials per a l’activitat empresarial, innovació i talent. Aquestes línies es tradueixen en eines com un catàleg digital de sòl industrial, una finestreta d’acompanyament a la implantació, informació territorial compartida i espais de coordinació entre formació i empresa.

La proposta distingeix aquestes funcions econòmiques del conjunt de polítiques metropolitanes. La mobilitat o l’habitatge influeixen en la competitivitat i en l’atracció de professionals, però el seu abordatge general correspon al marc més ampli de cooperació territorial.

El desplegament de l’Agència es planteja de manera progressiva. El primer any hauria de servir per constituir l’equip inicial, activar el Consell Econòmic i d’Innovació, preparar l’inventari de sòl i posar en marxa les eines de dades i de posicionament exterior. Els serveis s’ampliarien a mesura que l’organització guanyés capacitat operativa.

La participació d’empreses, cambres, universitat, centres de coneixement i agents socials haurà de donar contingut a aquesta governança. El model també fixa com a condicions un equip professional especialitzat, continuïtat més enllà dels cicles electorals i resultats que permetin avaluar-ne la utilitat.

El pas del projecte metropolità a l’Agència representa, així, l’intent de convertir els acords de cooperació en capacitat d’actuació econòmica. El seu recorregut dependrà de com es concretin les eines previstes i de si aconsegueixen facilitar inversions, connectar empreses i coneixement i ampliar les oportunitats laborals del Camp de Tarragona.

 

Clara Brull: «Em fa feliç saber que no ho sé tot»

Clara Brull: «Em fa feliç saber que no ho sé tot»

Josep Gallofré 18/11/2026 Amb vuit anys, Clara Brull (Tarragona, 1985) ja venia pastissos i pizzes a familiars, veïns i coneguts. Amb l’ajuda del seu pare, aquella aventura infantil tenia nom, imatge corporativa, pla d’empresa i fins i tot qüestionaris de satisfacció,...