Jordi Salvat
20/04/2020
La tradició industrial de l’Alt Camp arrenca la segona meitat del segle XVIII amb l’empresa paperera Gomà-Camps, fundada l’any 1758 a la Riba. La família Camps s’inicia en la fabricació de paper amb la construcció d’un molí paperer a la Riba. Era paper tipus barba, per a documents oficials. Actualment continua en actiu amb la desena i l’onzena generació al capdavant. Durant el segle XIX apareixen a la ciutat de Valls les primeres fàbriques textils, adoberies i elaboradors d’aiguardents i vins que s’exportaven per tot Europa. La fil·loxera, a finals del segle XIX, va afectar molt aquesta potent indústria de vi i d’aiguardents i van començar a aparèixer les fàbriques d’anisats, un sector molt potent a la ciutat fins ben entrat el segle XX. L’arribada de la línia de ferrocarril a Valls el 1883 amb la línia Valls-Vilanova-Barcelina va millorar les connexions de la ciutat amb la capital del país i al cap d’uns anys cap a l’interior de la península amb la línia de Lleida.
La Guerra Civil va afectar el teixit industrial de Valls i va caler reconstruir fàbriques i empreses els anys posteriors al conflicte. Superada la posguerra, van venir anys de prosperitat a la indústria textil vallenca, que es va expandir per la comarca, amb factories al Pont d’Armentera, Cabra del Camp i el Pla de Santa Maria, on Martí Llopart Trenchs va instal·lar una gran fàbrica de lones a incis del segle XX, que va provocar un considerable creixement de la població. Les adoberies de la ciutat de Valls també vivien un bon moment i el sector paperer va créixer a la Riba i en altres poblacions. Sectors com l’espart, la fusta i les arts gràfiques també es van desenvolupar amb força.
El polígon de Valls està considerat un dels més grans de Catalunya
La crisi dels setanta, com arreu de Catalunya, va deixar tocada de mort el sector textil i més tard les adoberies. La creació del polígon industrial de Valls, un dels més grans de Catalunya, i el seu desenvolupament els anys setanta i vuitanta amb l’arribada d’empreses de diferents sectors i mida va compensar la destrucció de llocs de treball del textil. La construcció de les autopistes Ap-7 i Ap2 va convertir Valls i la comarca de l’Alt Camp en un punt estratègic per a la instal·lació de noves indústries que ha permès al polígon industrial de Valls seguir creixent. A Altres municipis de la comarca també es van començar a dotar de políginons industrials. Els primers van ser el Pla de Santa Maria i Alcover i després han vingut altres com Vila-rodona i Vallmoll, conformant una comarca amb un teixit industrial molt important i diversificat.
Un dels polígons més grans de Catalunya
El “Gran Polígono Industrial de Valls” -aquesta va ser el nom amb que va néixer- va ser el primer polígon industrial que es va tirar endavant a la comarca, en uns terrenys a tocar de la ciutat, que albergaven una gran bossa d’aigua subterrània. Es va aprovar l’any 1965 quan diferents propietaris de terrenys agrícoles es van posar d’acord per tirar-lo endavant aprofitant el “desarrollismo” impulsat pel ministre franquista López Rodó. Ho van fer a través d’una junta de compensació, que va anar tirant endavant la urbanització dels vials, l’asfaltatge, la construcció de les canonades d’aigua, la depuradora i a començament dels anys setata es van començar a instal·lar les primeres empreses.
L’arribada el 1976 de la multinacional Kellog va ser un impuls important per atraure altres grans empreses els anys següents i el creixement del polígon, que l’ha convertit en un dels més grans de Catalunya. Actuament, el Polígon Industrial de Valls està gairebé ple i només té algunes parcel·les i naus buides. A tocar, s’han desenvolupat dos sectors industrials més -Palau de Reig i Palau de Reig de dalt- dedicats a la logística i la distribució, amb empreses tan potents com Ikea i Frigicoll.
