T.E.
21/01/2022
Les actuacions de les administracions públiques que doten de serveis tecnològics les zones urbanes especialitzades en sectors intensius en coneixement permeten atraure noves empreses, millorar l’eficiència de les existents i prestigiar aquestes zones. FOTO: Fred Romero, Flickr.
El catedràtic del Departament d’Economia i director del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat de la URV (ECO-SOS), Josep-Maria Arauzo-Carod, ha analitzat l’entrada d’empreses intensives en tecnologia als diferents barris de Barcelona i ha conclòs, en primer lloc, que aquestes tendeixen a aglomerar-se en unes poques zones de la ciutat enlloc de distribuir-se de manera homogènia entre els diferents barris, i, en segon lloc, que els serveis com ara les infraestructures basades en el coneixement, els equipaments i les economies d’aglomeració, juguen un paper determinant en l’entrada d’aquest tipus d’empreses. Es tracta d’un resultat extrapolable a d’altres ciutats d’Europa amb condicions similars a les de Barcelona ique té implicacions clares pel que fa a l’impuls de mesures d’atracció d’empreses.
A través d’una anàlisi exploratòria espacial i d’una anàlisi economètrica, i utilitzant dades del registre mercantil, s’han estudiat els patrons de localització en 73 barris barcelonins durant el període 2011-2013 de 515 noves empreses, les característiques dels barris on s’ubiquen aquestes i les dels barris veïns, amb l’objectiu de determinar quin paper hi juguen i quines són les interaccions del teixit empresarial amb el seu entorn immediat. Aquestes dimensions sobre la localització de les empreses tecnològiques només s’havien tingut en compte fins ara de manera parcial.
Factors que atrauen les empreses tecnològiques
De l’anàlisi d’aquests paràmetres se’n conclou que les entrades d’empreses d’alta tecnologia s’agrupen clarament al voltant de l’eix principal de Barcelona, l’avinguda Diagonal, el districte central de negocis, l’Eixample, i el districte 22@. Aquest patró s’explica per la concentració elevada d’equipaments, serveis públics i empreses al voltant d’aquesta zona. Al contrari, les entrades d’empreses que no són d’alta tecnologia estan repartides per tota la ciutat, inclosos els barris perifèrics.
Pel que fa als factors concrets que incrementen l’atracció d’empreses de base tecnològica, les estimacions economètriques mostren el rol positiu que hi juguen aspectes com ara l’ecosistema innovador existent al districte 22@ o la disponibilitat de graduats superiors als barris veïns.
Polítiques d’atracció d’empreses
L’estudi constata, doncs, la importància que tenen per a les empreses tecnològiques els serveis i equipaments tecnològics, així com l’existència d’empreses similars al mateix indret. A la pràctica això vol dir, d’una banda, que “les administracions públiques haurien de tenir en compte les característiques del barri a l’hora de dissenyar les polítiques d’atracció d’empreses”, la qual cosa implica “centrar estratègicament els fons públic i els esforços de promoció cap a zones concretes de la ciutat enlloc de repartir-los de manera més àmplia”, explica Josep-Maria Arauzo-Carod.
De l’altra banda, cal fer polítiques de promoció tecnològica a llarg termini, del tipus de les que fan anys s’apliquen al districte 22@, perquè “poden tenir un efecte notable a l’hora d’atraure empreses d’alta tecnologia cap a àrees específiques”, apunta Arauzo-Carod, i hi afegeix que “han d’implicar processos de cooperació publicoprivada”.
