T.E.
23/09/2020

L’objectiu és caracteritzar la varietat de raïm Macabeu en funció de l’alçada de plantació.

L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) ha engegat aquest 2020 un projecte de recerca que pretén obtenir informació útil per a millorar la qualitat actual dels vins elaborats amb Macabeu i per conèixer el comportament agronòmic de les plantacions realitzades a alçades superiors a les habituals. L’objectiu és  caracteritzar la varietat Macabeu de la DO Tarragona en funció de l’alçada de plantació.

Es tracta d’un treball col·laboratiu entre l’INCAVI, el Consell Regulador de la DO Tarragona i els cellers Estol Verd Celler (Rodonyà), Vinyes del Tiet Pere (Vilabella), Vins i Caves Vives Ambrós (Montferri), Vins Suñer (Ginestar), Mas Baiget (L’Albiol) i el celler experimental Mas dels Frares de la URV – Facultat d’Enologia de Tarragona. És un projecte que forma part de la d’ajuts d’ Activitats Demostratives del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. 

Aquest dimecres s’ha presentat a Montferri aquest estudi, al costat del Santuari i d’una de les parcel·les que formen part del projecte del celler Vins i Caves Vives Ambrós, amb l’assistència del director general de l’INCAVI, Salvador Puig, el president de la DO Tarragona, Vicenç Ferré i el cap d’enologia i viticultura de l’INCAVI, Xoan Elorduy.

La DO Tarragona i el canvi climàtic

La DO Tarragona acull un entorn edafoclimàtic singular on s’elaboren vins de gran diversitat. Les condicions climàtiques de caràcter mediterrani, amb una mitjana de precipitació de 570mm (en els darrers 10 anys) està molt marcada per l’orografia del territori, que indueix a temperatures suaus però amb notables oscil·lacions entre el dia i la nit. 

En aquest entorn, el canvi climàtic planteja un gran repte d’adaptació: l’anunciat increment gradual de la temperatura global i la reducció de la precipitació estival poden provocat situacions que exigeixin canvis en el cultiu si es volen mantenir nivells de qualitat òptims. 

Recerca de 360º: des de la vinya fins el vi

En aquests moments s’està fent seguiment vitícola sobre 7 parcel·les de vinya formada, en plena producció i de diferents alçades. El seguiment es realitza des del 2020 fins al 2022 i es prenen dades climàtiques i edafològiques, anàlisis de sòl, estudis de la brotació, floració i verol, pes de raïm per cep, contingut de sucre, acidesa, entre d’altres. També durant la verema es realitzen recomptes i pesades concretes i es colliran un màxim de 200 kg per parcel·la i es vinificaran al celler experimental de l’INCAVI a Reus. 

Amb els vins elaborats s’iniciarà una nova fase del projecte que consistirà en la caracterització analítica i sensorial que es farà al Panel de Tast de l’INCAVI. 

Aquest projecte vol aplicar, valorar i exposar diferents actuacions que es poden realitzar sobre el conreu de vinya per conèixer el procés de vegetació i maduració del raïm en funció de la diferent alçada de plantació. Es tracta d’adequar les diferents tècniques de conreu a les condicions climàtiques per afavorir l’equilibri en la maduració en pro d’una major qualitat i equilibri del most i el vi. 

L’INCAVI, experiència en recerca aplicada per a l’adaptació al canvi climàtic

El canvi climàtic està portant un increment de temperatures i reducció de pluja. Aquests efectes poden donar lloc a vins de major graduació alcohòlica i menys acidesa. De fet, els efectes de l’increment de temperatures sobre la vinya provoca un avançament de la maduració i provocar un increment de la concentració de sucres i una reducció de l’acidesa, fet que pot generar sabors i aromes atípics en el raïm i el vi. 

L’INCAVI compta amb un important bagatge de coneixements sobre el conreu ecològic, els treballs amb vinyes d’alçada i en tècniques en viticultura i enologia per a la sostenibilitat del conreu de la vinya i l’elaboració de vi. I actualment té en marxa un gran nombre de projectes enfocats a l’adaptació de la vinya al canvi climàtic. 

Aquest és un dels projectes que en aquests moments té l’INCAVI en marxa en col·laboració amb Denominacions d’Origen i cellers; però també en desenvolupa amb altres centres de recerca europeus com l’Interreg Palvip o el LIFE Biodiwine, tots enfocats a trobar eines per a poder-se adaptar al canvi climàtic.