T.E.
23/12/2019
La gestió pública i municipal de l’aigua és allò que tenen en comú una vintena d’ajuntaments d’arreu de Catalunya –entre els quals hi ha el de Reus– que integren el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC). Es tracta d’un organisme públic de base associativa i caràcter local, que a partir de la cooperació i la mancomunació entre els diferents socis persegueix la millora dels serveis d’aigua, la potenciació de les economies d’escala i l’intercanvi de coneixement entre les empreses municipals, com és el cas d’Aigües de Reus.
L’Ajuntament de Reus forma part del CONGIAC des de la seva fundació. La recent incorporació al Consorci de l’Ajuntament de Vila-rodona ha elevat a vint justos la xifra de municipis que en són socis: Arenys de Munt, Bellpuig, Campdevànol, Camprodon, Collbató, Figaró-Montmany, Llanars, Lliçà de Vall, Manresa, Mataró, Montornès del Vallès, Olost, el Prat de Llobregat, Reus, Sant Bartomeu del Grau, Tremp, Vacarisses, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vila-Rodona.
L’Ajuntament de Reus forma part del CONGIAC des de la seva fundació.
El punt de partida del CONGIAC és força senzill. Els ajuntaments que volen optar per la gestió directa del servei municipal de l’aigua s’han d’associar al Consorci, que s’encarrega de la prestació del servei a través de l’empresa pública GIACSA (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya), coparticipada per les diferents societats municipals. Aquestes societats, en funció dels seus coneixements i possibilitats, donen suport a GIACSA, a la recerca de l’eficàcia, l’eficiència i l’optimització de recursos públics. Aquesta fórmula de consorciar els
serveis d’aigua municipals també permet augmentar la representativitat del sector públic en un entorn profundament privatitzat.
Fruit d’aquesta cooperació continuada, fa pocs dies, en una jornada celebrada a Manresa, una cinquantena de tècnics i directius de les empreses i ajuntaments que participen al CONGIAC van posar sobre la taula diversos assumptes que afecten el sector. Entre d’altres qüestions, es va parlar dels nous requisits dels laboratoris, la planificació del servei de clavegueram, les certificacions, les noves tecnologies de l’aigua i altres reptes que afecten els municipis en una gestió del servei cada cop més complexa des d’un punt de vista legal, tècnic, administratiu i social.
“Els dirigents municipals hem de vetllar per què els serveis públics siguin eficaços i útils en un entorn cada cop més exigent i competitiu, i aquesta mena de fórmules ens permeten prestar un millor servei d’aigua, alhora que en el cas d’Aigües de Reus ens genera un estalvi de costos i una optimització de despeses”, explica l’alcalde de Reus, Carles Pellicer.
En aquesta mateixa línia, la regidora responsable d’Aigües de Reus, Noemí Llauradó, considera que “el servei d’aigua sempre ha estat de gestió municipal a la ciutat de Reus, i creiem que la mancomunació de serveis entre municipis és una fórmula molt vigent perquè fomenta l’estalvi de recursos i, alhora, permet establir col·laboracions profitoses que et permeten millorar”.
