T.E.
26/06/2025
El director general de l’IRTA, Josep Usall i Rodié, ha anunciat un pla d’inversions per als pròxims cinc anys
El Palau de la Música Catalana ha acollit aquest matí l’acte institucional de celebració dels quaranta anys de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), empresa pública adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Fundat el 1985, l’IRTA ha tingut com a missió generar coneixement per al sector agroalimentari, les administracions i la ciutadania, contribuint a la sostenibilitat dels sistemes alimentaris i al benestar de la població.
La commemoració ha reunit prop de 300 representants d’empreses, organitzacions del sector, universitats, centres de recerca i administracions. L’acte l’ha clos el president de la Generalitat, el M. Hble. Sr. Salvador Illa i Roca, que ha subratllat el compromís del Govern amb la ciència: “Catalunya estarà sempre al costat de la investigació i del sector agroalimentari, amb un sector científic públic que el recolzi”.
La secretària d’Estat d’Agricultura i Alimentació, Begoña García Bernal, ha destacat durant la seva intervenció que “l’IRTA simbolitza una manera d’entendre el territori i de fer ciència amb propòsit, al servei de la transformació del món rural cap a un futur més sostenible, just i innovador”.
Per la seva banda, el conseller i president de l’IRTA, Òscar Ordeig i Molist, ha obert l’acte posant en valor els reptes actuals del sector, “el primer sector de l’economia del nostre territori”, i ha defensat la necessitat de fer-hi front amb “ciència, tecnologia i coneixement”.
Acció territorial amb mirada global
El director general de l’IRTA, Josep Usall i Rodié, ha fet balanç de la trajectòria de la institució, que avui compta amb més de 1.000 professionals i una vintena de centres a tot Catalunya, convertint-se en una de les institucions de recerca més grans del país. Usall ha remarcat que l’IRTA ha estat sempre arrelat al territori, però que els desafiaments globals com el canvi climàtic, la revolució digital o els riscos biològics requereixen una recerca amb projecció internacional: “Més que de canvis, parlem d’una transformació dels sistemes alimentaris, i això, des de l’IRTA, ho veiem com una gran oportunitat”.
De cara al futur, l’IRTA aposta per la renovació d’infraestructures i nous equipaments estratègics. En aquest sentit, es destinaran entre 22 i 25 milions d’euros a la construcció d’una nova unitat d’experimentació de bioseguretat 3 al Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquest nou espai, de prop de 3.000 m², estarà preparat per investigar amb microorganismes virulents per a la salut humana i animal, com el SARS, altres coronavirus zoonòtics, o virus transmesos per mosquits, com el del dengue o la febre del Nil Occidental. La infraestructura inclourà un insectari amb dues cambres climàtiques transitables, únic a Catalunya i pràcticament a l’Estat.
Tot plegat vol donar resposta als nous escenaris de canvi climàtic, globalització i intensificació agrícola, que afavoreixen l’aparició de malalties amb gran impacte en la salut i l’economia. Durant la pandèmia de la COVID, la demanda d’espais i expertesa del CReSA ja va posar en relleu la necessitat d’aquesta nova infraestructura. “Aspirem a convertir-nos en el HUB de bioseguretat de Catalunya”, ha afirmat Usall.
Compromís amb la recerca transformadora
L’acte també ha inclòs un espai de debat sobre el paper de la recerca i la innovació, i s’hi han presentat casos d’èxit on el coneixement generat per l’IRTA ha tingut un impacte directe en la millora de l’activitat d’empreses i organitzacions catalanes.
Amb 40 anys d’història, l’IRTA reforça el seu paper com a aliat estratègic del sector agroalimentari i com a motor d’una recerca orientada a transformar, protegir i fer avançar el territori amb una mirada científica, global i al servei de les persones.
