T.E.
30/10/2026
L’estudi assenyala el dinamisme industrial del Camp de Tarragona i la recuperació dels serveis a les Terres de l’Ebre, però alerta de l’atur i l’estacionalitat laboral
L’economia de la demarcació de Tarragona manté una evolució favorable, amb un creixement del valor afegit brut (VAB) del 3,1% el 2025, superior a la mitjana catalana, i un ritme de creació d’ocupació especialment dinàmic. Així ho recull l’informe trimestral de conjuntura econòmica de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili, que destaca la capacitat del territori per créixer en un context internacional marcat per la inestabilitat geopolítica, l’encariment de l’energia i la persistència de la inflació.
L’informe, que té el suport de la Diputació de Tarragona i la Fundació URV, s’ha presentat a la Cambra de Comerç de Tortosa. La jornada també ha inclòs la presentació del monogràfic El capital natural de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona i les intervencions de les empreses Infosa, dedicada a la producció de sal marina, i Musclarium, vinculada al turisme i la gastronomia.
L’anàlisi identifica diferències entre els dos àmbits territorials: mentre que la indústria impulsa l’activitat al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre són els serveis els que lideren la recuperació.
L’atur i l’estacionalitat continuen sent reptes
Malgrat l’evolució positiva, l’estudi assenyala que la demarcació encara presenta una taxa d’atur superior a la del conjunt de Catalunya. També remarca la persistència de l’estacionalitat laboral i de les desigualtats econòmiques entre comarques.
Per afrontar aquestes dificultats, la Càtedra recomana reforçar la inversió, la innovació i la diversificació productiva, així com afavorir la creació de llocs de treball estables i de qualitat. L’informe també defensa que la preservació dels recursos naturals formi part de les estratègies de desenvolupament econòmic.
En el conjunt de Catalunya, l’activitat mostra un dinamisme notable gràcies als serveis, la construcció i el consum de les llars. En canvi, la indústria i la inversió productiva registren una evolució més feble. Tot i la millora de la productivitat, l’economia catalana encara no ha recuperat la posició relativa de PIB per habitant que tenia respecte de la Unió Europea abans de la pandèmia.
Pel que fa a Espanya, l’informe constata un creixement sòlid, sostingut principalment per la demanda interna, però preveu una moderació progressiva durant els pròxims anys. El mercat laboral continua creant ocupació, mentre que la inflació i les tensions energètiques dificulten la recuperació del poder adquisitiu de les famílies.
El capital natural del Camp i l’Ebre suma 3.734 milions d’euros
El monogràfic presentat durant la jornada proposa analitzar la riquesa territorial més enllà de la producció i la renda. Per fer-ho, incorpora una valoració monetària del capital natural i del patrimoni immobiliari de les comarques catalanes, amb l’objectiu de fer visibles recursos que sovint no queden reflectits en els indicadors econòmics habituals.
Segons aquesta estimació, el Camp de Tarragona disposa d’un capital natural valorat en 1.399 milions d’euros i les Terres de l’Ebre, en 2.335 milions. En conjunt, sumen 3.734 milions d’euros, mentre que l’àrea metropolitana de Barcelona se situa en 572 milions.
El càlcul assigna un valor al sòl segons el rendiment econòmic que se’n pot obtenir i estima els beneficis que poden generar els ecosistemes. Entre les referències utilitzades hi ha 2.250 euros per hectàrea de bosc, 9.672 euros per hectàrea de conreu de secà i 25.938 euros per hectàrea de regadiu.
Aquesta metodologia permet comparar la dotació, la composició i la distribució dels actius naturals entre territoris i identificar diferències que poden quedar amagades en les dades agregades.
Els responsables de la Càtedra consideren que aquesta informació pot ajudar a orientar les polítiques d’ordenació territorial, desenvolupament econòmic i conservació. El propòsit és compatibilitzar l’activitat productiva amb la protecció dels ecosistemes i el benestar de les generacions futures.
