T.E.
7/10/2026
La norma reforça el paper de les cambres de comerç, estableix un nou model de finançament i potencia la col·laboració publicoprivada
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la nova Llei de Cambres, una reivindicació de les 13 cambres de comerç catalanes que posa fi a més d’una dècada sense una normativa autonòmica adaptada a l’actual sistema cameral. La nova regulació actualitza el marc legal, reforça les funcions institucionals de les cambres i les dota de més seguretat jurídica.
La normativa permet adaptar la legislació catalana a la Llei bàsica estatal de cambres de comerç del 2014. Fins ara, Catalunya era una de les poques comunitats autònomes que continuava sense disposar d’una llei cameral actualitzada.
La proposició de llei va arribar al ple després d’un procés d’interlocució de les cambres amb els agents socials, el Govern i els grups parlamentaris. El text va ser presentat pel PSC-Units per Avançar, Junts, ERC i el PP i també havia rebut l’aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries.
Un finançament progressiu fins als 7 milions d’euros
Un dels principals canvis afecta el finançament de les funcions públiques i institucionals de les cambres. En un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la llei, el Govern i les cambres hauran de subscriure un conveni pluriennal de tres anys.
La Generalitat haurà de preveure anualment una partida específica, amb una implantació progressiva: 3 milions d’euros el primer any, 5 milions el segon i 7 milions el tercer.
La llei reconeix quatre grans àmbits d’actuació de les cambres: la representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació; la col·laboració amb les administracions; la prestació de serveis a les empreses, i el foment del català. També reforça la seva participació en organismes de les administracions públiques vinculats als interessos generals de l’economia.
Nous Plans Camerals
Una altra de les novetats és la nova configuració dels Plans Camerals, concebuts per coordinar la col·laboració entre les cambres i les administracions. Aquests instruments permetran identificar les necessitats prioritàries de l’economia de cada territori, plantejar objectius de desenvolupament econòmic i definir actuacions específiques.
La normativa també concreta la participació de les cambres en àmbits com els estudis econòmics, les enquestes empresarials, la promoció econòmica i la formació professional. Al mateix temps, introdueix noves disposicions en matèria de transparència, rendició de comptes i bon govern, especialment sobre subvencions, convenis, contractació, polítiques d’igualtat i retribucions.
Les cambres de comerç catalanes han valorat positivament l’aprovació de la nova llei i destaquen l’ampli consens institucional, polític i empresarial assolit durant la tramitació.
