Helder Moya
4/09/2023
Josep Margalef i la Joana Martí.
En Josep Margalef i la Joana Martí són matrimoni, ell xef i ella responsable de sala. Ambdós són els propietaris del restaurant El Molí dels Avis de l’Ametlla de Mar. La clau de l’èxit com ells mateixos desvetllen és «l’humor, la passió per la feina, l’autoexigència i respectar el rol professional d’un i de l’altre».
El Josep és un cuiner autodidacte, va passar la seva infància jugant entre els fogons de la seva mare Rosalia, quan el restaurant encara era El Molí (1970-2005). L’any 2006 van prendre el relleu familiar i ho van fer amb la idea de dotar a l’establiment d’un segell propi. Fins aquell moment la cuina tradicional de la casa era la carn a la brasa. Aquí és quan l’aparició dels cosins Balfegó al restaurant porten el Josep a prendre una de les decisions més importants de la seva vida: «vam abandonar la carn i vam apostar per la tonyina Balfegó». Una decisió que la Joana, més conservadora, no veia del tot clar en aquell moment: «t’he de reconèixer que jo tenia dubtes, ara bé, el Josep va ser un visionari. Balfegó és un gran company de viatge i ens ha posat al mapa».
Disset anys després d’iniciar aquesta aventura, un 70% de la carta del Molí dels Avis està vinculada a plats on la tonyina Balfegó és protagonista. A Catalunya, ningú com en Josep la coneix tant en profunditat, la treballa i cuina tan bé, que realment estem davant d’un veritable ambaixador de marca d’una tonyina reconeguda mundialment. Ara bé, als fogons del Molí dels Avis també podreu assaborir d’altres creacions culinàries com «un bon suquet de peix, uns musclos de la Rosalia, una caldereta de llamàntol del ‘terreno‘, un rèmol al forn, unes llagostes de La Ràpita o un arròs de gamba roja».
El restaurant -amb un menjador per 50 comensals i que conserva les peces originals de l’antic Molí- treballa amb unes 30 referències de vi, de diferents i variades denominacions d’origen. Amb una clientela familiar i empresarial, el Josep i la Joana confessen que «a curt termini els agradaria servir només dinars al restaurant. Un objectiu que ens permeti continuar gaudint de la vida professional i personal, conciliant-la com fins ara», per així «continuar passant bones estones al ‘campito‘ que tenim, amb el Ricard, el nostre fill, i la Milka, la nostra gosseta» confessa la Joana, i «anar amb el meu amic Miguelón a assaborir un bon esmorzar de forquilla els diumenges a Deltebre, a Lo Bar del Txato. Fan una anguila amb suc, unes tripes amb ou ferrat i un fricandó boníssims» (somriu el Josep).
