Verònica Tàpias
08/04/2021
“Els gremis són els que van formar la Cambra i volem que continuïn estan aquí”
“En temps de desolació, mai fer mudança”, deia Ignasi de Loyola. I afegia: “Estar ferm i constant en els propòsits que teníem abans de la desolació”. Potser Jordi Just no tenia aquesta frase en ment, però el cert és que, amb la pandèmia pel mig, el president de la Cambra de Comerç de Reus no va modificar el rumb que tenia dibuixat quan va accedir a la presidència de l’ens cameral el 22 de maig de 2019. Al contrari, va refermar la seva aposta de canvi.
Jordi Just i el seu equip no van heretar una situació precisament econòmicament sanejada, ni neta de conflictes. A més, es van trobar amb una circumstància que pateixen totes les cambres des de fa anys: la dificultat d’obtenir ingressos. Una situació delicada que en altres àmbits geogràfics ha fet desaparèixer cambres de comerç històriques o, com a sortida més honorable, la fusió d’entitats cameralsveïnes . Per altra banda, la majoria de cambres de comerç tenen un problema de principis fundacionals: ser, veritablement, els representants del teixit empresarial del seu àmbit territorial; una tasca essencial per sobreviure.
L’aposta de Just ha sigut radical: capgirar la dinàmica de l’entitat per donar sentit a les seves funcions. De fet, la Cambra de Reus ha experimentat una autèntica revolució: oficines descentralitzades en les cinc comarques, campanyes de mecenatge, una Xarxa de Comunitats Energètiques i suport incondicional als diferents gremis del sector empresarial de la zona, entre d’altres. I es que aquest empresari de Vinebre va arribar amb dos objectius clars: ser útil al teixit empresarial i arribar a tot el territori de la demarcació de la Cambra, dues línies estratègiques que marquen el seu mandat.
Just està al capdavant de la Cambra de Comerç de Reus fa dos anys i en aquest temps, tot i l’explosió d’una pandèmia que ha provocat una despietada sotragada a nivell econòmic, ha tingut temps i energia per engegar diverses iniciatives, a més de revolucionar l’estructura de la corporació. Per començar, aquest vinebrà va decidir doblar el nombre de comissions de l’entitat, arribant fins a les catorze: “Aquestes comissions han de ser el motor de la Cambra. Els seus membres coneixen molt bé cada àrea i és per això que són ells els qui han de marcar el nostre full de ruta”. Va crear també un Consell Assessor format per personalitats rellevants del món empresarial i del coneixement fortament vinculats al territori, un ens del que se sent molt orgullós.
Pel que fa a les iniciatives engegades, destaca l’obertura d’oficines descentralitzades amb un delegat o delegada en cada un dels consells comarcals de les cinc comarques que depenen de l’entitat: Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta, a les que se li sumen dues oficines més, una a la Torre del Llimó de Cambrils i l’altra al viver d’empreses Idetsa de l’Hospitalet de l’Infant. “Hem volgut demostrar que la Cambra no és només de Reus, sinó també de la resta de 98 poblacions del territori”, explica Jordi Just. La funció d’aquestes oficines és “apropar tots els recursos que puguem captar d’Europa cap a l’empresariat per a formació, investigació, facilitat de certificats per poder exportar…, tots aquells treballs que la llei diu que podem fer les cambres”.
Just té un concepte molt clar: “Cal treballar en xarxa. Si no tenim una Cambra en xarxa, no tindrem una Cambra potent. Si continuem centralitzant tots els recursos, crearem un territori desert amb només alguns oasis i això no és just perquè hem de treballar per a tot el nostre territori”. “És completament absurd que siguem la zona amb més centrals nuclears d’Europa i que els pobles on s’hi ubiquen es quedin sense llum —afegeix— o que la Terra Alta pateixi també restriccions d’electricitat quan la comarca està plena de molins de vent”. És per això que Just defensa una reclamació permanent per a una millor gestió de les infraestructures, per a què els habitants d’aquestes poblacions tinguin “els recursos i les tecnologies que es mereixen per poder tenir unes empreses competitives, igual que ho poden ser les Tarragona o Barcelona”, comenta.
Just ha tingut temps i energia per engegar diverses iniciatives, a més de revolucionar l’estructura de la corporació
Aquest mateix concepte de xarxa planeja també sobre una altra de les iniciatives que ha engegat l’entitat, la de la Xarxa de Comunitats Energètiques, a la qual ja han presentat la seva manifestació d’interès per participar-hi 25 municipis i consells comarcals. Aquest és el primer pas per poder aconseguir l’objectiu que s’ha marcat la corporació per als propers tres anys, implantar 100 comunitats energètiques arreu del territori. Regulades pel Govern el juny de l’any passat, les comunitats energètiques locals permeten a la ciutadania passar de ser consumidor a productor i actor principal d’un sistema energètic, el que suposa poder avançar més ràpid cap a un sistema elèctric 100% renovable. Això suposarà un abaratiment de costos per a consumidors domèstics, industrials, del sector serveis o públic i, al mateix temps, jugarà un paper rellevant en la generació ràpida d’activitat i ocupació, una qüestió d’especial transcendència en un context de recuperació econòmica post-COVID. Per altra banda, al fomentar l’autoconsum, la implantació d’aquest tipus de comunitats pot contribuir a mitigar les situacions de vulnerabilitat i pobresa energètica a partir de models que garanteixen el dret d’accés a l’energia col·locant al consumidor, convertit ja en productor, al centre.
Més recursos per a les cambres
L’empenta i les ganes del president de la Cambra de Reus per tirar endavant el teixit empresarial del territori s’han trobat amb alguns obstacles. El més important, segons Jordi Just, és la manca de recursos: “Som més de 22.000 empreses i autònoms distribuïts en 99 poblacions a qui l’entitat ha de donar servei, però l’Estat no ens dona recursos per fer-ho”. “Si som estructura d’Estat, com ens diuen a Madrid, l’Estat ens hauria de donar recursos per poder donar un bon servei”, afegeix. “Nosaltres som una entitat de dret públic i, per tant, no hem de tenir beneficis, però sí recursos perquè, si no en tenim, no podem fer res”, conclou.
“Som més de 22.000 empreses i autònoms distribuïts en 99 poblacions a qui l’entitat ha de donar servei”
I és que quan aquest empresari va substituir Isaac Sanromà al capdavant de la Cambra, la situació que es va trobar “era força preocupant a nivell econòmic”. És per això que va decidir impulsar una campanya de mecenatge. “Tenim un edifici que necessitava reparacions, estem pagant una hipoteca de la compra de la Llotja de Reus i, a més, hem passat de rebre 1,5 milions de l’Estat a no rebre ni un euro”, explica Just.
La pandèmia de la COVID va acabar de rematar la situació. Es va haver d’anul·lar la celebració d’iniciatives ja instaurades que estaven funcionant molt bé, com el Ganxet Pinxo o la Fira del Vi, la qual cosa encara va posar més difícil aconseguir la liquiditat que necessitava la corporació. “Necessitàvem fer un cop de timó per poder continuar treballant”, afegeix. És per això que es va creure oportú fer “una ampliació de capital” a través d’una campanya de mecenatge, demanant a les empreses aportacions econòmiques per “apuntalar la institució”. De moment, ja són 30 les empreses que s’hi han adherit, amb una aportació total de 65.000 euros, que han servit per enfortir la institució. L’objectiu de la Cambra és arribar a la cinquantena d’empreses, una fita que encara pot assolir perquè la campanya encara no està tancada: “A la tardor volem fer un acte per agrair la col·laboració de totes aquestes empreses, aprofitant la celebració del 135è aniversari de la corporació”. Fins aleshores es poden continuar fent aportacions.
Una altra de les qüestions de vital importància per a Just és la necessitat de potenciar els diferents gremis: “Els gremis són els que van formar la Cambra i volem que continuïn estan aquí”, apunta. És per això que des de la corporació s’ofereix, a un cost molt ajustat, un espai físic o de gestió administrativa a cada un dels gremis, en funció de les necessitats de cada un. De moment, s’han adherit a aquesta iniciativa el Gremi de Forners de Reus, la Unió de Botiguers, Foment Reus Empresarial i la Fundació FP Empresa. “Un cop més –explica Just—, tornem a parlar del concepte de xarxa, que està present en totes les nostres accions: en les oficines descentralitzades, en les comissions, on hi ha representació de les cinc comarques, en la Xarxa de Comunitats Energètiques… És la nostra manera de treballar”, conclou Just.
Al vinebrà li queda poc més d’un any al capdavant de la Cambra de Comerç de Reus. L’últim any de mandat, li passarà la vara de comandament a l’empresària Àgata Girbes, tal com es va fixar en l’acord establert entre la candidatura de Just i la de Girbes en els darrers comicis de la corporació.
