T.E.
12/06/2019

 

El Monestir de Poblet obrirà aquest cap de setmana les portes de dos nous espais que complementen la visita al monument i ofereixen una lectura renovada del sentit de la vida monàstica al segle XXI. Es tracta del nou Centre de Visitants i de l’ampliació i nou recorregut expositiu del Museu de Poblet. Amb aquests nous equipaments es dona una nova dimensió a la visita al recinte, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1991. En aquest sentit, permet ubicar Poblet en el context de la seva creació, recórrer la seva història, saber com s’hi viu i quina és la seva aportació més de vuit segles després de la seva fundació.

 

La Diputació de Tarragona ha destinat gairebé 1,3M€ des de 2013, a més de recursos tècnics i humans, en la millora d’aquests i altres espais del cenobi de la Conca de Barberà.

 

Els nous espais s’han inaugurat aquest dimecres al matí, en un acte presidit per l’abat del monestir, P. Octavi Vilà, amb la participació del president en funcions de la Diputació, Josep Poblet; de la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, i de l’alcalde en funcions del municipi de Vimbodí i Poblet, Joan Güell. Tots ells han posat de manifest l’aportació d’aquests nous espais en el coneixement del cenobi en els aspectes territorial, paisatgístic, cultural i espiritual. Així mateix, han destacat la importància d’aquestes actuacions, encaminades a projectar el monestir com a referent cultural, turístic i espiritual a dins i fora de Catalunya.

Centre de Visitants: Poblet com no s’ha vist mai
El nou Centre de Visitants és un espai en què, mitjançant audiovisuals, projeccions i pantalles interactives, s’ofereix una introducció a la història, evolució i actualitat del Monestir. El primer àmbit està presidit per una gran reproducció dels plànols de Poblet que va aixecar l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, publicats en el seu llibre Història i arquitectura del Monestir de Poblet. S’hi poden veure dues projeccions i consultar diferents pantalles interactives sobre l’origen de l’Orde del Cister, la seva implantació a Europa, l’arribada a Catalunya i la fundació de Poblet. A més, una gràfica interactiva tridimensional permet veure l’evolució de l’edifici al llarg dels segles. Un seguit d’imatges a vista de dron mostren racons del Monestir que no són visitables per al públic en general.

El segon àmbit és un audiovisual que planteja les preguntes fonamentals que s’ha fet l’esser humà al llarg de la història i anima a reflexionar sobre diferents les respostes que s’han donat des de diferents cultures, religions i plantejaments filosòfics i científics.

El tercer àmbit és una projecció on s’aprofundeix en la resposta que es cerca des d’un Monestir cistercenc com Poblet, amb cites de la Regla de Sant Benet com a guia. En aquest audiovisual s’inclouen imatges de la vida quotidiana de la comunitat, fins ara inèdites, on es mostren tant els actes litúrgics i les reunions del Capítol com els treballs al taller d’enquadernació, la cuina i les feines del camp.

El centre de visitants s’ha creat en el marc del programa Patrimoni en Acció, que impulsen conjuntament el Departament de Cultura i l’Obra Social “la Caixa”, programa que ha aportat 450.000 euros. La Diputació de Tarragona ha finançat bona part d’aquest equipament i també de l’ampliació i condicionament del Museu. Així mateix, la seva Unitat d’Arquitectura Municipal ha realitzat el projecte executiu i s’ha encarregat de la direcció facultativa de l’obra. D’altra banda, ha restaurat nombroses obres d’art destinades al Museu, a càrrec de la Unitat de Conservació i Restauració de la Diputació de Tarragona. En total, la Diputació ha aportat 1.280.000€ del 2013 al 2019 en aquestes i altres millores al Monestir de Poblet.

Un museu completament renovat
El museu de Poblet ha estat completament renovat, incorporant a les sales ja existents del Palau Reial dues noves sales, les de l’Abat Copons i l’Abat Mengucho, de manera que s’ha duplicat la superfície expositiva. En tots els espais s’ha donat un protagonisme destacat a l’arquitectura de l’espai, ja que, com explica el responsable del Museu, Damià Amorós, “la primera peça del museu de Poblet és el propi edifici”. Aquest equipament ha rebut finançament derivat de la taxa turística, a petició de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet. La Diputació de Barcelona ha aportat també part dels recursos per a la restauració de les noves sales del Museu. La Diputació de Tarragona s’ha encarregat de la restauració de 115 obres d’art als Tallers de Conservació i Restauració de Béns Culturals de l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa.

Al Palau Reial, el públic coneixerà com l’art i l’Orde del Cister han dialogat i s’han relacionat al llarg del temps, des de finals del segle XI fins al segle XVIII. En aquesta sala es troba el Sant Sebastià de Damià Forment (alabastre, s. XVI), que procedeix del Retaule Major de l’església i és un dels màxims exponents de l’escultura catalana del Renaixement. També s’hi exposa el recentment atribuït Calvari de Joan de Joanes.

La sala Abat Copons està dedicada al símbol de la Creu. Amb una posada en escena senzilla però impactant, s’hi mostren vuit crucifixos d’èpoques (del segle XIII al XXI) i materials diferents, a més d’una de les principals joies del museu: el Crist d’ivori donat a Poblet per Pere Antoni d’Aragó, virrei de Nàpols, que formava part del conjunt funerari creat amb motiu de les exèquies al rei Alfons V el Magnànim.

Finalment, la sala Abat Mengucho proposa un recorregut que flueix sense divisions a través de set àmbits relacionats amb la litúrgia i els objectes que en són propis: la comunitat, la sang, el cos, l’altar, els sants, Maria i la litúrgia profana. Entre les peces que s’hi exposen hi ha un exemplar únic a Europa: una lipsanoteca, got de vidre del segle XIV, que servia per contenir les relíquies i estava situat a la base de l’altar de la basílica. Aquest es va trobar als anys seixanta, durant l’adaptació litúrgica fruit del Concili Vaticà II, situat precisament a la columna central de la taula de l’altar de l’església del Monestir. Hi ha molt poques peces d’aquest material, el vidre, tan antigues al món.

Els canvis a Poblet no s’aturen
Els espais que avui s’inauguren marquen un punt d’inflexió en el procés de modernització endegat a Poblet d’ençà el canvi de mil·lenni, però encara queden més projectes que s’aniran materialitzant en els propers anys, en el marc d’actualització continua que cerca el Monestir. Per començar, la part antiga del Museu, la que ocupa el Palau Reial, també es renovarà per donar millor encaix amb el relat de les sales acabades d’inaugurar. A més, està pendent la creació d’un Jardí Bíblic, concebut com un jardí botànic de la Mediterrània amb vegetació pròpia dels indrets esmentats a la Bíblia. Aquest espai, a tocar del Centre de Visitants, es troba encara en fase de disseny i està pendent de finançament, a l’espera de patrocinis i aportacions que permetin fer-lo realitat.

Molt més que un monument medieval
El Monestir de Poblet, situat al municipi de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà, està vivint un procés de renovació constant per adequar les instal·lacions a les noves tecnologies i recursos museogràfics, així com per dotar-se d’una activitat cultural permanent i de qualitat i fer una conversió ecològica que ha esdevingut modèlica per a monestirs de tot el món.

A la visita al monument, cal afegir ara el Centre de Visitants i el Museu. A més, l’activitat cultural és permanent durant tot l’any, gràcies a l’activitat de l’Arxiu Tarradellas, que conserva també els fons de l’historiador Paul Preston. A això cal sumar el Festival de Música Antiga protagonitzat per Jordi Savall (agost) i el Festival Internacional d’Orgue (tardor) que cada any convida organistes de primer nivell a tocar en un orgue únic a la Península Ibèrica. A més de la visita cultural, s’ofereixen diferents visites temàtiques al llarg de l’any.

L’estada a Poblet es pot completar amb excursions per conèixer l’entorn. L’Hostatgeria del Monestir permet pernoctar-hi, i més la Cafeteria i el Restaurant Bosseria tenen una oferta gastronòmica variada i adaptada als diferents perfils de visitants. Tot plegat configura Poblet com un centre cultural, així com d’una destinació d’oci i natura de primer nivell.