La crisi econòmica a causa de la pandèmia pot ser més greu a les zones rurals que depenen sobretot del turisme

Al Camp de Tarragona, les actiitats turístiques tenen un % dins del PIB

L’allotjament, la restauració i l’oci, que conformen l’esquelet de les activitats a les destinacions turístiques, seran possiblement les últimes a reprendre l’activitat en les mateixes condicions que abans de la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus. Això fa preveure que els territoris de Catalunya en què el sector turístic i de l’oci tenen un major pes dins el Producte Interior Brut (PIB) veuran possiblement més afectada la seva economia.

Un estudi elaborat pel director de la Càtedra Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, analitza el pes d’aquestes activitats en relació al PIB i al nombre de cotitzants a la Seguretat Social per territoris i per comarques catalanes. L’objectiu és tenir un mapa més clar de la situació i conèixer la rellevància dels factors territorials en la incidència econòmica.

La zona de l’Alt Pirineu i l’Aran, on les activitats turístiques tenen un 24,92% del pes dins el PIB i un percentatge semblant en cotitzants, és el territori més afectat, molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 10,93% del PIB. Darrera l’Alt Pirineu i Aran hi ha les Comarques Gironines, amb un 13,62%, seguides del Camp de Tarragona amb un 12,10%.

Per contra, Ponent (6,94%) i les Comarques Centrals (7,76%) són les menys dependents del turisme, seguides de les Terres de l’Ebre, territori que també es troba a la part baixa d’aquesta escala perquè les activitats turístiques suposen el 8,15% del PIB.

Si s’analitza per comarques, s’observen oscil·lacions en un mateix territori. Així, a l’Alt Pirineu i Aran, l’Alta Ribagorça té una major dependència (42%) que la Cerdanya (22,97%). A la Vall d’Aran és del 40,6% i al Pallars Sobirà del 33,2%.