Helder Moya
23/08/2021
El restaurant Flamma Beach Food House es va vestir de gala per a donar la benvinguda a uns comensals disposats a assaborir la gastronomia brasilera amb toc mediterrani.
Infinitum tenia ganes de Summer Night. El restaurant Flamma Beach Food House es va vestir de gala el passat dissabte per donar la benvinguda a uns comensals, disposats a assaborir la gastronomia brasilera amb toc mediterrani. Nit d’estiu amb una lluna gairebé plena, presidint l’horitzó d’una terrassa mediterrània i on una trentena de gourmets, brindaven d’inici per una vetllada que aixecava el teló amb el rabo de galo, un cocktail elaborat amb cachaça i vermut dolç.
La gastronomia que el magnífic equip de restauració d’Infinitum va preparar va estar de nota, i com apuntaria un brasiler, tot dient que va ser uma noite muito boa (una nit molt bona). L’equip de servei, qui amb la seva professionalitat i simpatia, atenien les diferents taules al Flamma, van servir las coixinhas (croqueta de pollastre) i el pa de formatge perquè els paladars s’endinsessin en la gastronomia del país descobert per Pedro Álvares Cabral.
Binomi de gastronomia i música
L’atmosfera del sopar va estar ben acompanyada de Maracujazz Trio, amb la dolça i brasilera veu de Priscilla Barbosa, amb Pedro Vera fent les delícies amb el saxo, i de Cesar Vasconcelos amb la guitarra. Les diferents notes musicals de la nit ens van dirigir a viure una Lluna Plena sota Rio de Janeiro, a conèixer la influència del jazz en la música brasilera en la dècada dels 70, o a viure la Bossa Nova amb ritmes de Caetano Veloso o Joao Donato. Sense cap mena de dubte, el més difícil de la nit, va ser no arrencar-se a ballar amb alguna d’aquestes cançons.
Ara bé, a falta de ball en pista, tal i com marca el Procicat, el ritme a taula el va posar la caipirinha molecular, una delícia minimalista que, explotant al paladar, et feia viure un tastet magnífic d’aquest cocktail brasiler, conegut internacionalment i dels que molts i moltes, en som fanàtics.
Els plats principals tampoc van deixar indiferents als assistents. L’aposta del peix va ser per una moqueca de peixe i unes superlatives gambes roges, és a dir, llobarro amb gamba roja amb salsa de coco i ají molt. La carn també va sorprendre, pato no tucupí, un plat tradicional brasiler que es troba principalment a la zona de la ciutat de Belém, a l’estat de Parà. La reducció de lluca, llima i vi blanc va accentuar el sabor d’una cuixa d’ànec molt saborosa.
La cirereta de la nit va ser la doble ració de postre, amb el mugunzá primer, similar a l’arròs amb llet tradicional, amb la novetat d’introduir el gra de moresc en una combinació deliciosa. Per acabar-ho de rematar, el mousse de maracujà, cuinat amb diferents textures, va endolcir una nit que, sens dubte, era molt esperada. L’expectativa era molta, el resultat de l’experiència, excel·lent.
