Membre de la Junta del Consell Regulador de la DO Tarragona

– Després del greu impacte de la pandèmia, en quina situació es troba el sector a la DO Tarragona?

El nostre sector lamentablement, com a nivell general la gran majòria del sectors, ens trobem davant d’una cojuntura molt complexa. Si bé, alguns dels plans governamentals ens han ajudat a minvar la pressió que tenim sobre les despeses, ja moltes d’elles són fixes, el gran drama és l’apartat dels ingressos. El més preocupant de tot, és la important contracció que ha patit el consum. Més encara, si tenim en compte que la gran majòria dels cellers de la Do Tarragona, te el seu principal canal de venda en HORECA. Amb totes les restriccions que han patit i estan patint aquests establiments, els nostres cellers estan fent un important acopiament d’estocs, que alhora significa una important pèrdua en les nostres fonts d’ingressos principals. I tot això, quan de forma lógica pel simple pas del temps, ens apropem a la verema d’aquest any.

Castellví es mostra preocupat per la important contracció que ha patit el consum.

– La nova situació ha servit per encarar definitivament l’aposta digital dels cellers?

Sense cap mena de dubte, tots em intentat utilizar la digitalització com una eina de resposta a un ràpid i descomunal repte que se’ns ha possat al davant amb la crisi sanitària que estem patint. Val a dir, no obstant, que tot i que tots els cellers s’han volcat en la seva digitalització no supossa aquesta ni molt menys un reemplaç de la demanda tradicional que teniem. Més tenitn en compte, com ja he dit abans, que el nostre principal canal de venda en l’HORECA.

– A l’àmbit empresarial, creu que potser es produiran absorcions i/o  venda de cellers a mitjà termini?

Indubtablement, que malgrat que s’hagi fet una gestió adequada al llarg del temps, la celeritat i imprevisibilitat amb la que ens ha agafat aquesta crisi ha fet que ningú hi estés preparat, i en especial aquelles empreses que donen major valor afegit als seus clients, i no aposten per una estratègia de baixos costos. A més del ja explicat, la demanda davant d’una crisi muta, i aquesta mutació fa que el consumidor es dirigeixi cap a els productes de preu més baix (marques blanques,…), aplaçant les seves compres de productes de major valor afegit a un futur incert i indeterminat.

De ben segur, per exemple moltes empreses s’han trovat amb inversions iniciades en els darrers temps que els faran patir, ja que el retorn esperat de les mateixes ha resultat molt ferit a causa de un fet imprevist i contra el que, a nivell de gestió empresarial, poques coses es poden fer.

– La DO Tarragona  ha sigut molt activa a l’hora de llançar propostes d’enoturisme. Han avaluat la resposta del consumidor en general?

La veritat, que la resposta ha estat molt positiva, tot i que, no s’ha aconseguit arribar als nivells que teniem tot just fa un any. Hi ha un factor que es molt complicat de redreçar, i que és del tot lògic i racional, la por. Tots i totes ens hem trobat davant d’un fet desconegut per nosaltres fins ara, que ens crea inseguretat, respecte i en alguns casos por, aixó fa que la gent adopti les màximes prevencions alhora de realitzar qualsevol activitat, i evidentment aixó fa que la demanda d’aquests serveis baixi. Tot i això, el sector s’ha adaptat aplicant les màximes mesures i protocols de seguretat sanitària , i això amb el pas del temps farà que la confiança retorni al visitant, cal continuar i empenyer endavant.

– Què haurien de fer les administracions per ajudar a fer que les propostes dels cellers s’integrin com un atractiu més per al turisme?

En aquest moments la eina clau és la comunicació, comunicació del que fem, comunicació de que som entorns segurs, cal comunicar els avantatges que aporta la nostra proposta enun entorn com l’actual. L’administració, també ha d’ajudar a que transitòriament tothom pugui mantenir les seves estructures empresarials actives, ja que després d’aquest parèntesi hi hem de ser tots, ja que tots ens mereixem seguir amb els nostres projectes, ja que al darrera hi han molts esforços, il•lusions i projectes viables que ajuden a mantenir el nostre teixit social d’una forma assentada en el territorio, i aportant valor als entorns rurals.