T.E.
27/11/2021

El president del Centre d’Infraestructures diu en una conferència a la Cambra de Reus que la capital del Baix Camp i el territori que l’envolta tenen la mida justa per plantejar-se un futur esperançador si s’aprofiten les oportunitats.

El màxim responsable de la Fundació Centre d’Infraestrucures, l’exalcalde de Figueres i exconseller de la Generalitat Santi Vila, ha dit avui en una conferència presencial a la Cambra de Comerç de Reus que la ciutat de Reus i el territori que l’envolta tenen la mida justa per plantejar-se un futur esperançador. Això sí, ha fet una crida a la classe política local i també catalana a consensuar un nou model de creixement “perquè actualment no tenim model” que permeti fer créixer el territoria amb les infraestructures necessàries gràcies a una planificació “consensuada, que sigui sostenible mediambientalment i econòmica i sigui intel·ligent”.

Santi Vila ha defensat aquests arguments assegurant que la ciutat de Reus i el territori que l’envolta, juntament amb la ciutat de Tarragonam estan molt ben posicionades. “Si fem cas als estudis dels especialistes universitaris, aquests han situat la clau de l’èxit en territoris o sistemes urbans intel·ligents que tenen de 150.000 als 4’5 o 5 milions d’habitants”, ha dit perquè les nostres contrades responen a les regla de les tres C: Complexitat (un territori que combina els diferents usos residencial, professional i d’oci en equilibri), Compacitat (un territori que sigui dens per generar el nombre més gran d’oportunitats econòmiques ja que el futur serà de les zones urbanes) i Cohesionat (que ningú quedi al marge).

Vila ha viatjat en el tempos fins a l’època del Noucentisme que ja va advertir “que s’havia de corregir la microcefàlia barcelonina” i per això és necessari convertir-nos en un país multipolar. “Reus i Tarragona demanen formar part d’aquest territori intel·ligent ple d’oportunitats que no cal anar a buscar-les sempre a Barcelona”.

Però aquestes oportunitats han d’anar lligades a una planificació estratègica que ha de fer la classe política local i catalana. “Ara mateix no tenim model de creixement, o el model està esgotat. Entre tots hem de consensuar el model, ja que ensopeguem de forma constant”, ha afegit. En aquest sentit, Vila s’ha referit a la necessitat de planificar, executar i gestionar de forma correcta les infraestructures i ho ha exemplificat amb l’eix transversal, que ja es plantejava als anys 30 del segle passat i que, avui en dia, ha provocat un canvi brutal de relacions econòmiques a Manresa, Igualada o Vic, que han guanyat centralitat. Igual que ho ha fet la Cerdanya gràcies al Túnel del Cadí o la interconnexió entre Vic i Olot, fins fa unes dècades totalment allunyades, gràcies al Túnel de Bracons.

Vila considera que s’han pres decisions sense cap visió estratègica com ha estat l’alliberament dels peatges de les autopistes estatals, “que ara paguem tots encara que no les utilitzem” i en canvi la C32, que és propietat de la Generalitat, continua sent de pagament. O el sistema aeroportuari, que per la baralla política, “ha impedit una gran inversió al Prat sense posar damunt la taula la possibilitat d’invertir com a opció alternativa per salvar la Ricarda als aeroports de Reus i Girona, convertint-los en aeroports satèl·lits com passa a Londres o a París”.

Vila també s’ha referit a les demandes de la Generalitat reivindicant el traspàs del servei ferroviari de rodalia, però sense posar amunt la taula “com es pensa gestionar el servei de rodalia”. Per últim ha dit que “s’estan prenent decisions a cop de tweet llunyans i sense generar consens entre els catalans, que genèticament sempre ho havíem fet així”. Per últim, s’ha referit al sistema energètic. “A França tenen molt clar que volen continuar amb el model nuclear i aquí, que tenim un país molt dens, és molt complicat posar parcs eòlics perquè tots els alcaldes s’hi mostren en contra pressionats pels veïns del seu municipi que no volen tenir-los al costat. Un altre exemple que certifica que no hi ha model”, ha conclòs.