T.E.
29/10/2026
Un estudi de Subastas de Viviendas revela que 72 de les 182 subhastes d’habitatges analitzades a la demarcació de Tarragona van quedar sense licitadors
Gairebé quatre de cada deu subhastes d’habitatges a la província de Tarragona acaben sense rebre cap oferta. Així ho revela un estudi elaborat per Subastas de Viviendas a partir dels resultats publicats al Portal de Subhastes del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), corresponents al període comprès entre el 25 de setembre de 2025 i el 7 d’octubre de 2026.
Segons les dades de l’anàlisi, 72 de les 182 subhastes d’habitatges examinades a Tarragona van finalitzar sense cap puja, una xifra que representa el 39,6% del total. Aquest percentatge supera en més de vuit punts la mitjana del conjunt d’Espanya, situada en el 31,3%, amb 1.168 subhastes sense ofertes d’un total de 3.732 resultats analitzats.
L’estudi també posa de manifest diferències en les quantitats que els participants estan disposats a oferir. A Tarragona, entre els 110 lots amb dades comparables, la puja màxima mediana es va situar en el 62,5% del valor de subhasta, mentre que al conjunt de l’Estat aquest indicador va arribar al 72%.
Aquestes xifres, però, no impliquen necessàriament que els immobles s’adjudiquin per aquests imports, ja que la puja màxima publicada no equival al preu final d’adjudicació.
Tarragona supera la mitjana espanyola de subhastes sense licitadors
Les dades situen Tarragona entre les províncies on una proporció més elevada de subhastes d’habitatges finalitzen sense ofertes, tot i que hi ha territoris amb percentatges encara més alts.
Entre les províncies amb almenys 40 resultats analitzats, Terol encapçala la classificació amb un 87,2% de subhastes sense pujades, seguida de Cantàbria, amb un 65,7%, i Lleida, amb un 55,6%. També destaquen Jaén, amb un 47,1%, Almeria, amb un 46,1%, i Barcelona, amb un 43,2%.
A l’altre extrem hi ha Lugo, on només el 2% de les subhastes analitzades van quedar sense ofertes, seguida de la Corunya, amb un 6,1%, les Illes Balears, amb un 6,7%, i Màlaga, amb un 11,4%.
Les diferències també són importants en els imports de les pujades. A les Illes Balears, la puja màxima mediana arriba al 99% del valor de subhasta, mentre que a la Corunya i Màlaga se situa en el 92%. En canvi, a Toledo aquest percentatge baixa fins al 48%.
L’informe identifica el tram comprès entre el 70% i el 75% del valor de subhasta com el més habitual entre les ofertes registrades. Aquesta concentració està relacionada amb el llindar del 70% establert per la Llei d’enjudiciament civil per a determinades subhastes judicials, que permet aprovar la rematada sense més tràmits quan s’assoleix aquest percentatge.
En el conjunt de l’Estat, 1.472 dels 2.537 resultats amb dades comparables, el 58%, van registrar una puja màxima igual o superior al 70% del valor de subhasta. D’aquests, 570, equivalents al 22,5%, van superar aquest llindar.
Les subhastes judicials concentren més casos sense ofertes
L’estudi també detecta diferències destacades segons l’organisme que gestiona la subhasta.
En les subhastes judicials, que representen la major part dels casos analitzats, el 35,9% van acabar sense cap oferta. En canvi, en les organitzades per l’Agència Tributària, només el 3,8% van quedar desertes.
A més, en aquestes últimes, la puja màxima mediana va arribar al 78,6% del valor de subhasta, una proporció superior a la registrada en el conjunt de les operacions analitzades.
Els habitatges de menys de 100.000 euros desperten més interès
El valor dels immobles és un altre dels factors que influeixen en la participació dels compradors. Segons l’informe, els habitatges amb un valor de subhasta de fins a 100.000 euros són els que aconsegueixen atraure més ofertes. En aquesta franja, només el 18,4% de les subhastes van quedar sense licitadors i la puja màxima mediana va arribar al 82,9% del valor establert.
En canvi, entre els habitatges valorats entre 100.000 i 200.000 euros, el percentatge de subhastes sense ofertes augmenta fins al 36,3%. En els immobles d’entre 200.000 i 400.000 euros arriba al 37,3%, mentre que en els que superen els 400.000 euros se situa en el 33%.
Aquestes dades evidencien que els immobles de menor valor de subhasta registren una participació més elevada, tot i que el resultat final també depèn de les característiques i les condicions particulars de cada operació.
La situació dels habitatges, un factor de risc per als compradors
Més enllà del preu, l’estudi adverteix de la importància de revisar les condicions de cada subhasta abans de participar-hi, especialment pel que fa als dipòsits exigits, les càrregues de l’immoble i la seva situació d’ocupació.
En les subhastes judicials corresponents a procediments iniciats a partir del 3 d’abril de 2025, el dipòsit és del 20% del valor de subhasta, amb un mínim de 1.000 euros, mentre que en els procediments anteriors és del 5%. En les subhastes de l’Agència Tributària i les notarials, cal consultar les condicions específiques de cada anunci.
Un altre element important són les possibles càrregues que pesen sobre l’habitatge, ja que algunes poden subsistir després de l’adjudicació i passar a ser responsabilitat del comprador.
Pel que fa a la situació possessòria, una consulta complementària de la base de dades de Subastas de Viviendas, realitzada el 26 d’octubre de 2026, revela que en 198 dels 220 resultats consultats a Tarragona no constava informació sobre la situació d’ocupació de l’immoble.
Aquesta manca d’informació també és habitual al conjunt d’Espanya, on es dona en 4.586 dels 5.042 resultats consultats.
L’informe recorda que, si l’habitatge està ocupat, la presa de possessió es pot allargar. A més, les possibilitats de visitar els immobles abans de participar en una subhasta són molt limitades: només 57 dels 5.042 anuncis consultats a Espanya permetien una visita prèvia.
Un estudi basat en els resultats publicats al BOE
L’anàlisi s’ha elaborat a partir dels resultats de subhastes de pisos, cases, xalets, dúplex, àtics i estudis publicats al Portal de Subhastes del BOE, amb dates de tancament entre el 25 de setembre de 2025 i el 7 d’octubre de 2026 i dades actualitzades al 12 d’octubre.
Els autors precisen que la puja màxima és l’oferta més elevada publicada pel BOE en el moment del tancament, però no representa necessàriament el preu final d’adjudicació. Tampoc permet determinar, per si sola, si un habitatge s’ha adquirit amb descompte respecte al seu valor de mercat.
Igualment, el valor de subhasta és el que figura a l’anunci i no equival necessàriament al preu de mercat de l’immoble. La unitat analitzada és l’anunci o lot, no necessàriament cada habitatge individual.
Subastas de Viviendas també adverteix que el seu catàleg no constitueix una estadística oficial i que la cobertura del període analitzat és incompleta. Per aquest motiu, l’estudi només presenta percentatges provincials quan hi ha un mínim de 40 resultats i calcula les medianes a partir de províncies amb almenys 40 lots amb ofertes.
Font: Subastas de Viviendas. Estudi sobre els resultats de les subhastes d’habitatges del BOE, amb tancaments entre el 25 de setembre de 2025 i el 7 d’octubre de 2026. Consultar l’estudi complet
