Rafel Solé: «El vinagre i el vi que produïm arriba a 50 països»

Jordi Salvat
18/11/2026

Rafel Solé Miró (Calafell, 1986) és enginyer de Camins Canals i Ports, i des dels vint-i-pocs anys, ha engegat diversos projectes empresarials o ha entrat a formar part d’altres que ja estaven en marxa, en sectors com l’agroalimentari, la construcció o el turístic. El més destacat és Avgvstvs Forvm, un dels principals cellers del Baix Penedès, que té com producte emblemàtic el vinagre agredolç, que s’exporta a una cinquantena de països i ha estat fins i tot a la taula del sopar del lliurament dels Premis Nobel. Solé fa molts anys que forma part de Pimec Joves i, des de la primavera passada, és el president de la patronal de la petita i mitjana empresa al Baix Penedès.

Vostè és enginyer de Camins, Canals i Ports, però també empresari. Aquesta vessant empresarial com neix?

Crec que és la combinació de diverses coses. En primer lloc, a casa meva sempre hem sigut emprenedors, sempre hem tingut empresa i ha estat present en les converses que sentia a casa. Per altra banda, a l’enginyeria, les assignatures que eren d’economia o d’empresa m’agradaven i els dedicava moltes hores i molta passió. Va ser acabar l’enginyeria de camins i, al cap d’un parell d’anys, ja tenia muntada la meva primera empresa. Allà ja vaig iniciar una història entre empreses que em venien familiarment i els projectes que he anat muntant paral·lelament.

Aquesta primera empresa que va crear de quin sector era?

Estava relacionada amb l’automoció. A data d’avui, tinc cinc empreses, cinc projectes que dic jo. Alguns, iniciats per mi des de zero, com aquest, i altres que, a nivell familiar o que m’hi he afegit amb els anys. I el que em dedico és a gestionar tots els projectes.

Quins són?

Principalment són tres. Per una banda, Cellers Avgvstvs Forvm, que és per allò pel que la majoria de gent em coneix. Tenim dos productes principalment: vi sota el nom d’Avgvstvs i vinagre i oli sota el nom de Forvm. Estic en un altre projecte familiar, que és Biguetes Solé, una empresa dedicada a prefabricats de formigó, que ara estem convertint en un grup empresarial. Un altre projecte que sí que l’he iniciat també des de zero i em fa molta il·lusió és una casa de turisme rural, aquí al Vendrell. Els altres són d’automoció i un tema de comerç internacional. Tinc cinc projectes que els vaig portant tots paral·lelament. Òbviament, on dedico la meva jornada principal és al celler.

Quan estudiava l’enginyeria, les assignatures d’economia eren les que els dedicava més hores i més passió

I com és compatibilitza tot això?

És molt fàcil d’explicar i a vegades difícil de portar a la pràctica. En primer lloc, has de ser molt organitzat. Després, has de tenir molta gent que està en els diferents projectes, que hi puguis confiar. Hi ha projectes que hi dedico molt poc temps a la setmana o al mes, perquè hi ha altres persones que ho gestionen. I n’hi ha d’altres que sí que requereixen la meva presència, sobretot en la presa de decisions. Per tant, dins de la meva disponibilitat, com a autònom que soc, intento arribar a tots els projectes en funció del que se’m requereixi. És un tema d’organització i tinc la sort de tenir al costat grans companys i companyes.

Si no hi ha prou d’això, també va tenir una etapa en la política activa com a regidor a Calafell. Com recorda aquella etapa i com l’ha ajudat en aquesta trajectòria empresarial?

Va ser una etapa en la qual vaig intentar portar, des d’un punt de vista objectiu, el millor per al meu municipi, que en aquest cas era Calafell, principalment com a regidor d’urbanisme. Vaig intentar aportar el meu esforç, el meu treball i el meu coneixement dins d’aquest sector. És una etapa que possiblement tothom hauria de passar, per conèixer més la part de servei públic, però sempre he tingut clar que per mi la política no era un modus vivendi. Sempre ho vaig compatibilitzar amb la meva part privada, amb aquests projectes que acabem de parlar. Va ser una època una mica difícil, post-crisi, entre els anys 2011 i 2015. Crec que es va fer una gran tasca i, a data d’avui, els resultats encara es mostren. En tinc un bon record. De cada etapa n’aprens alguna cosa.

Parlant amb empresaris i emprenedors, es queixen sovint de l’actitud de l’administració, les traves que troben per desenvolupar els seus projectes.

És un dels principals problemes que té el país. Avui en dia, tenir una empresa, tenir un projecte, ser autònom, ja és prou complicat per la competència perquè et trobis un excés de regulació, més burocràcia que has de presentar quan tu vulguis fer algun tipus d›activitat o d›obres perquè el teu projecte tiri endavant, creixi o s›iniciï. Fa que el tràmit sigui molt lent. Crec que això és un tema que s›ha de solucionar. La Generalitat sembla que vulgui fer una llei per facilitar i agilitzar tots aquests processos i esperem que sigui així, perquè, al final, la part privada es juga el seu patrimoni. Crec que l’administració hauria de facilitar i agilitzar tràmits. La part privada és el que mou l’economia, perquè després la part pública pugui invertir en educació, sanitat..

Parlem d’Avgvstvs Forvm. Com neix aquest projecte?

Aquest projecte neix l’any 1990, amb una persona que li encantava fer vi i una altra que li encantava el tema comercial. Són Joan Roca i Josep Puig, que van fundar el que és avui en dia és d’Avgvstvs Forvm, que en els seus inicis es deia Puig i Roca. La meva família entrem a l’empresa al cap de pocs anys, a finals dels anys noranta. I ara estem en una segona generació: l’Albert, l’Oriol, l’Enric i jo. Som els que estem intentant liderar aquest projecte dia a dia. Un projecte amb més de 35 anys d’història.

Com està el sector vitivinícola? Es parla molt que està reduint-se el consum de vi.

Hi ha una reducció del consum de vi, sobretot pel que fa el vi negre. El blanc i el rosat encara aguanten. És una tendència mundial. Des de fa molts anys, nosaltres fem més o menys la mateixa quantitat d’ampolles de vi. Mantenim la qualitat dels nostres vins, innovant amb noves tècniques d’elaboració, i després tenim el nostre mercat, els nostres clients, tot i que sempre intentem obrir-ne de nous. És un problema pel sector, però, per la nostra línia de negoci, les ampolles que anem produint van tenint sortida al mercat. Part de la feina és per la marca que s’ha fet però també perquè tenim clients fidels, no només aquí a nivell nacional sinó arreu del món.

El seu mercat com se reparteix en aquest moment?

Tenim dos productes: vi i vinagre. Al voltant de dues terceres parts van a l’exportació. A data d’avui arribem al voltant dels 50 països, sobretot amb el vinagre.

A quins països exporten més actualment?

A Europa, Bèlgica i Anglaterra principalment, fora del continent als Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. També cada cop tenim més presència al mercat asiàtic. Des de fa un temps, als mercats àrabs estem creixent. I en els últims anys, hem obert països com és a Centreamèrica, i recentment, Mongòlia per exemple.

Com s’entra en un mercat com Mongòlia?

Cada país té la seva història. Nosaltres fa uns 30 anys que exportem. Comences amb un país, a Europa, en aquest país tens un altre contacte i n’obres un altre. O altres mercats els anem a buscar. També hi ajuda la participació en fires com Alimentària, on podem conèixer potencials clients com és el cas de Mongòlia per exemple. És com una taca d’oli.

Quantes ampolles produeixen actualment?

Entre vi i vinagre, ens n’anem a prop de les 450.000 ampolles. De vi, estem al voltant de les 100.000 ampolles i amb vinagre estem sobre les 350.000 ampolles. I també, des de fa uns tres o quatre anys, estem fent oli. Al final, és el “germà” del vinagre. Els clients els tenim. És un producte que a poc a poc ens està agafant el seu ritme. Cada any anem pujant a poc a poc, per la venda dels productes i també per la feina que fem en l’enoturisme. Tenim un espai al Vendrell, enmig de les nostres vinyes, on podem fer tastos de vins, visites, i és una manera que la gent ens pugui conèixer i fem marca dels nostres productes. Depèn de l’any, pugem entre el 3% i el 10%.

El 2025 vam superar per primer cop els tres milions d’euros de facturació i pugem entre el 3% i el 10% anual

Com els afecta el canvi climàtic?

Ens afecta molt. Les veremes de 2023 i 2024 van ser complicades per la sequera; el 2025 i el 2026 han estat millors. La feina dels cellers és veure quines varietats aguanten millor el canvi climàtic per continuar-les cultivant i quines les haurem de deixar de conrear. Hi ha moltes incerteses. Ens haurem d’adaptar. Hi ha projectes que es volen fer, com una comunitat de regants. Hem introduït la verema nocturna perquè així el raïm ens arriba més fresc al celler, en millors condicions.

Canviant de sector, parlem de construcció i de Biguetes Solé.

Crec que actualment ens trobem en un moment que hi ha un dèficit d’habitatge. Per tant, s’hauria de construir més habitatge. I un dels problemes que hi ha és la inflació i el preu de construcció per metre quadrat. I aquest és un dels frens que hi ha principalment en el sector. Es podria construir més, però aquests preus els hauries de traslladar a un preu de compra i fa que el mercat estigui car. No sé com es pot solucionar en un país que cada cop hi ve més gent. S’està parlant en el futur de la Catalunya dels 10 milions, amb un dèficit d’habitatge en total. Per tant, s’haurà de construir més, però és difícil si els preus estan com estan i el preu de la de l’habitatge està tal com està, però també per la demora en obtenir llicències.

Quines són les solucions?

Segurament que les empreses funcionin millor, perquè així podran pagar millors sous i es podrà construir més i aquest dèficit d’habitatge es pugui minimitzar. Això pel que fa a l’habitatge, però al final el preu de la construcció també afecta a l’obra pública. Si els preus pugen, l’administració pot fer menys obra pública.

Com ha estat l’evolució de l’empresa en aquests deu anys?

Amb Biguetes Solé treballem molt entre del Penedès fins a Tarragona. És el nostre radi d’influència des del Baix Penedès. Ens dediquem a la fabricació i comercialització de bigues i tots els elements que acompanyen un forjat. Tenim clients molt fidels que ens coneixen. També fem un assessorament tècnic, que va més enllà de la venda dels productes. I aquest assessorament tècnic, sobretot de la nostra experiència, fa que continuem venent i l’evolució aquests deu anys ha sigut positiva.

De cara al futur, veu algun altre sector que li pugui interessar?

Sí. Tinc idees. Però si en aquest país les coses no es faciliten, serà difícil que les vulgui executar. En els últims tres o quatre anys m’he trobat algunes sorpreses negatives. L’administració no acaba d’ajudar en varis aspectes. I al final, els diferents projectes que tinc tenen una vessant molt internacional i em fa veure que no tot s’acaba aquí.

Per tant, està mirant més a l’exterior, de cara al futur?

Sí, de cara al futur és una possibilitat que no descarto.

Clara Brull: «Em fa feliç saber que no ho sé tot»

Clara Brull: «Em fa feliç saber que no ho sé tot»

Josep Gallofré 18/11/2026 Amb vuit anys, Clara Brull (Tarragona, 1985) ja venia pastissos i pizzes a familiars, veïns i coneguts. Amb l’ajuda del seu pare, aquella aventura infantil tenia nom, imatge corporativa, pla d’empresa i fins i tot qüestionaris de satisfacció,...