El preu de l’energia i les emissions de CO2, les claus per a la transformació del polígon petroquímic tarragoní els propers anys

Jordi Salvat
18/11/2026

Hem aplegat en una taula rodona per tractar sobre les claus de la competitivitat del polígon petroquímic de Tarragona els propers anys a la directora gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Maria Mas; el president Comissió d’Energia de Pimec, José Enrique Vázquez; i la directora del Departament de Química Física i Inorgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Yolanda Cesteros.

La directora gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Maria Mas, considera que actualment el polígon petroquímic tarragoní es troba en “una situació de trànsit”. “Tenim una situació econòmicament complexa. Les nostres produccions, enfront altres produccions del mon, com les d’Estats Units o la Xina, no són competitives i això fa que una part no es vengui i que algunes de les nostres unitats estiguin per sota de la seva producció nominal i els costos pugin”, afirma Mas, que creu que aquesta situació pot millorar a través de dos aspectes cabdals: els costos energètics i els costos associats a les emissions de CO2, les anomenades ETS.

La dirigent de la patronal química tarragonina aposta per una reducció clara de la part impositiva del cost de l’energia elèctrica i la bonificació del cost de les emissions de CO2 com a mesures per augmentar la competitivitat del sector petroquímic tarragoní. Per passar de l’economia lineal actual a l’economia circular i culminar el procés de descarbonització, Mas assenyala la recuperació de competitivitat com a base per afrontar aquests processos de transformació.

La directora del Departament de Química Física i Inorgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Yolanda Cesteros, explica que la universitat ja fa anys que va en aquesta línia, tant des del punt de vista docent com investigador, implementant accions per formar professionals tant en química com enginyeria química en l’àmbit de la descarbonització i l’economia circular. Destaca el màster en descarbonització i un altre en hidrogen. “Els grups de recerca estan molt enfocats en buscar solucions a tots aquests problemes, com incrementar valor afegit a partir de residus com una manera per augmentar la competitivitat del nostre polígon respecte a altres països”, manté Cesteros.

Per la seva banda, el president Comissió d’Energia de Pimec, José Enrique Vázquez, assenyala que el sector químic és estratègic no només per a Tarragona i Catalunya sinó al sud d’Europa i s’ha de protegir “de totes les maneres possibles”. “El químic, com qualsevol sector industrial, necessita garantia i qualitat de subministrament i no tenir cap limitació per manca de potència elèctrica a la xarxa. I més tenint en compte que és un sector que cada cop es digitalitza més”, afirma Vázquez, que també considera que s’ha de protegir el preu de l’energia com altres països de la Unió Europea: “No és protegir empreses sinó la indústria del país. França protegeix els seus sectors estratègics”. “I per fer tot això necessitem moltes infraestructures elèctriques i energètiques, que tenen un cost molt elevat i afecten el territori. “Han de ser infraestructures d’estat perquè les empreses no les posem assumir i cal una conscienciació del territori”, assevera.

Més inversió, més infraestructures

Mas (AEQT) coincideix en la necessitat d’invertir en noves infraestructures elèctriques i complir el pressupost des les inversions planificades i que tenen un impacte, com és el cas de les línies de molt alta tensió (MAT): “La que tenim a Catalunya ha quedat obsoleta tecnològicament i no té capacitat i s’ha de canviar. No afegirem una segona MAT. Quan tinguem en funcionament una segona línia, desmuntarem l’altra”.

Des de Pimec, Vázquez considera que l’anunci de la Generalitat d’aquest mes de setembre del document “Planificació elèctrica amb horitzó 2030”, que inclou una subestació elèctrica a Reus de 400 kV, situa les comarques de Tarragona com “un nucli energètic gairebé únic al sud d’Europa” del qual se’n beneficiaran les empreses petroquímiques, però també la societat amb l’ampliació d’hospitals i el port de Tarragona i la construcció de nous habitatges o infraestructures universitàries. Afegeix que després d’aquest anunci, el distribuïdor majoritari a Tarragona, Endesa, desenvolupi estructures que facin arribar aquesta energia elèctrica de les subestacions a les fàbriques i a les zones urbanes i que ni és una inversió menor, amb una planificació que és competència de la Generalitat de Catalunya. “L’energia avui en dia és essencial per al desenvolupament econòmic i de la societat, per la indústria però també per al sector sanitari i no pot set una font de recaptació d’impostos. És absurd que l’energia elèctrica tingui un IVA del 21%. Cal canviar les polítiques fiscals i que l’energia deixi de ser una font de recaptació d’impostos perquè està limitant el creixement de la societat”, apunta Vázquez.

Des de l’AEQT, Mas valora positivament l’anunci ja que considera les infraestructures necessàries per al futur del Territori i per assumir noves instal·lacions i el creixement de la demanda que representarà el procés de descarbonització del polígon petroquímic tarragoní, tot i que recorda cal encara avançar en la seva aprovació. També reclama que l’actualització de la línia elèctrica Escatrón-Els Aubals-La Secuita a 3 GW es materialitzi com més aviat millor.

Oil and Gas refinery plant at night, Global business energy logistic transportation, Oil and gas refinery petrochemical industrial, Petrochemical refinery industrial energy supply chain.

Mas recorda que la patronal química espanyola, FEIQUE, té un grup de treball que està parlant de manera continuada amb el Ministeri i li ha fet una proposta per reduir la part impositiva de la tarifa elèctrica en 20 euros per Mw/h: “És una mesura concreta, viable. A França tenen la tarifa més baixa d’Europa i és un 60% inferior a la nostra. A Alemanya hi ha bonificacions a tota la part industrial. Aquí competim amb inferioritat de condicions amb fora d’Europa perquè els ETS ens afecten moltíssim. És un greuge comparatiu molt gran. Estem oberts a qualsevol mesura per reduir la factura elèctrica en sectors industrials electrointensius com el nostre”. Cesteros assenyala que és recurrent l’elevat preu de l’energia per a la indústria i la reclamació que fa la indústria del territori per reduir-lo: “Portem molts anys i no s’han pres les decisions que calien. Amb la situació complexa actual, és més greu”.

Vázquez (Pimec) adverteix que no es pot dependre de la Xina per comprar tecnologia per aquesta transició energètica i cal que Europa inverteixi en recerca, doblant i triplicant fins i tot la capacitat de recerca. Cesteros s’uneix a aquesta reclamació a les administracions de més inversió en recerca per poder desenvolupar projectes que permetin tenir una certa independència tècnica i científica amb possibles solucions que ens permetin fer-ho íntegrament a Europa i posa l’exemple dels semi-conductors. “Hem d’avançar cap a aquesta transició energètica de la manera més ràpida possible però ens cal inversió en actualització d’infraestructures i reduir el preu de l’energia. Cal una visió conjunta entre govern i indústria”, apunta l’acadèmica.

“El primer que hauria de fer l’administració és facilitar i no posar problemes. El factor limitant avui en dia de qualsevol projecte és l’administració. Que dediquis en un projecte entre un 20 i un 22 per cent del temps a administració, fent justificacions, memòries administratives, és absurd. L’administració hauria d’acompanyar i no ser un factor limitant com avui en dia”, afirma Vázquez.

El repte de la captura del CO2

La captura de CO2 és una de les solucions per poder afrontar la descarbonització d’una indústria electró-intensiva com és la petroquímica. Vázquez (Pimec) afirma que la captura del CO2 costarà molts diners: “És un procés que té un consum energètic elevadíssim perquè s’ha de capturar, separar-lo, comprimir-lo, traslladar-lo i emmagatzemar-lo. Però s’ha de fer perquè estem davant d’un crisi climàtica, I també calen recursos de l’Estat perquè és un problema de tota la societat”. Cesteros assenyala que no només s’ha de capturar el CO2 sinó invertir en recerca per transformar-lo: “Un cop emmagatzemat, que fas amb ell? Hauríem de generar processos per transformar-lo en productes amb valora afegit. Hi ha molts grups de recerca a la nostra universitat i altres d’Espanya per aconseguir-ho”.

Mas assenyala que el sector de la mobilitat genera més emissions que la indústria i que per reduir-les és necessari promoure els combustibles renovables: “Energèticament tenen un extracost perquè la producció és més cara”. Vázquez considera que és absurd que Repsol hagi desenvolupat benzina i gasoil sintètics renovables i siguin més cars que els combustibles més contaminants. Demanen polítiques concretes a l’Estat per revertir-ho i Mas apunta com a solució “destinar part dels impostos dels combustibles a subvencionar el consumidor que vol usar aquests combustibles renovables”.

Cesteros (URV) assenyala que, a més de la captura del CO2, s’ha d’apostar per emetre menys CO2 i recorda que el principal focus d’emissió són els vehicles privats i els camions i, per això, considera prioritari el corredor del mediterrani per poder transportar en tren mercaderies que ara van per carretera i reduir aquest trànsit de camions i les emissions. Mas i Vázquez recorden que cal una segona línia ferroviària per no col·lapsar l’actual línia de la costa i coincideixen que es va tard. El representant de Pimec apunta una dada que il·lustra molt bé la situació: el transport en ferrocarril a l’Estat espanyol és del 3%, enfront el 20% d’Alemanya.

“Estem culpabilitzant a la indústria de les emissions de CO2 i castigant-la amb més càrregues impositives quan estan fent els deures i en especial la indústria química, que està invertint en transició energètica”, afirma Vázquez, que demana un mateix esforç als altres sectors. Cesteros assenyala la conscienciació social com a clau per al futur i que la universitat l’ha de fomentar: “Cada un de nosaltres som generadors de CO2. Fas servir el cotxe, generador d’emissions, contínuament? Per què no vas en transport públic? És una petita gota, però si tothom té aquesta consciència… Els ciutadans també tenim deures. Tot suma”.

Hidrogen verd, però no només

“La URV va crear un màster en hidrogen verd, la Vall de l’Hidrogen Verd, però hem vist que no hi ha una solució única a les necessitats d’un combustible renovable i requereix molt inversió i temps. I com més inversió fas i més grups de recerca tens, menys temps tardaràs a obtenir resultats. L’hidrogen verd és un vector energètic de futur, però s’han d’afrontar diverses vies alternatives perquè una no és suficient. La recerca, la el desenvolupament i la implantació industrial de processos nous requereix temps. L’horitzó no és immediat. Costa arribar a tenir processos eficients”, manté Cesteros.

“Hem de fer veure a la societat que això vol dir esforços de tothom. Econòmics, geopolítics i polítics. Si continuem fent com hem fet les coses tardarem un segle a canviar-ho ”, afegeix Vázquez, que considera que l’hidrogen verd és “un vector extraordinari per emmagatzemar energia” i la tecnologia que es necessita la tenim a Tarragona i recorda la Vall de l’Hidrogen, els projectes de recerca en marxa i aposta per potenciar-ho perquè “li arribarà el moment que ara impedeix els costos”: “Si treballem en recerca i tecnologia la tindrem nosaltres i no dependrem d’una energia que ja no hi arribem com les bateries xineses de liti on mai hi podrem competir”. I el responsable d’Energia de Pimec recorda que Catalunya va ser pionera en desenvolupament d’energia eòlica a través de l’empresa Ecotecnia: “Els primers aerogeneradors del mon de 500 Kw es van desenvolupar a Catalunya amb tecnologia de la UPC i enlloc de potenciar-ho, ho vam vendre. No cometem de nou aquesta errada”.

“La solució és multifactorial i un sol aspecte no ens portarà a reduir les emissions. A l’AEQT tenim un programa i el primer punt és gastar el que necessites i cada cop gastar menys. Quan millores l’eficiència, baixes els consums i això és estalviar emissions. Si electrifiques, els motors elèctrics són més eficients que els de vapor. però necessites energia d’origen renovable i les empreses comprem energia amb garantia d’origen i actualment un 30% ja és d’origen renovable. Aquests són els dos grans pilars de les indústries, amb programes de fa anys i l’ús de combustibles renovables és un altre pilar que dona molt de joc. I el darrer pilar és el que està associat a les grans transformacions, com substituir combustibles ordinaris per hidrogen renovables 100% i ara no és possible perquè el seu cost és tres o quatre cops més que el que genera CO2. Cal reduir el cost per poder-lo substituir”, explica Mas.

“La part de captura del CO2 la continuarem necessitant als crackers i també a les cimenteres, siderúrgies i incineradores. I estic segura que aprendrem a transformar-lo, però és un repte destruir una molècula tan estable. Mentre no siguem capaços de fer-ho, hem d’emmagatzemar el CO2 i fer-ho a prop i de manera eficient, per autonomia estratègica i cost. No el podem transportar en vaixell comprimit i liquat perquè no és sostenible”, afirma la directiva se l’AEQT, que detalla que la proposta que tenen des del complex tarragoní és mineralitzar el CO2, introduint-lo dins d’aqüífers marins que estan identificats com a òptims per l’Institut Nacional de Geologia, enfront de que estan fent al nord d’Europa que és aprofitar els pous petrolífers esgotats, però estan pendents encara que el Ministeri aprovi el pilotatge.

Mirant el futur, Mas veu un polígon petroquímic “transformat”: “Amb l’ecoplanta en marxa, que transformarà residus en metanol verd i circular i que serà una gran fita per la societat perquè aprofitarem la brossa que no és reciclable. És un repte espectacular. Serà la primera a Europa i al mon només hi ha una planta d’aquest tipus petita al Canadà. És una gran transformació. Els processos químics no canviaran, però en el futur canviaran les primeres matèries i l’energia, que hauran de ser diverses. No podem oblidar per exemple l’energia hidràulica. I haurem d’afegir més valor als nostres productes per competir amb la resta del mon. Tenim el talent i les persones i l’ecosistema del coneixement per aconseguir-ho”.

Des de la URV, Yolanda Cesteros, apunta que la URV ha d’aportar “aquests professionals i el talent per millorar el coneixement i, a través de la recerca i la formació assolir aquesta transició el més aviat possible”. “Moltes vegades no està en canviar el procés sinó que l’origen de les matèries primeres sigui un altre. És el cas de fer servir brossa per aconseguir un producte amb valor afegit. El futur d’aquest pol que tenim a Tarragona està lligat a produir aquests productes amb valor afegit, amb aplicacions noves, i mobilitzar la indústria del territori, perquè els productes bàsics es produeixen a tot arreu”, comenta la catedràtica.

Vázquez, per la seva banda, considera molt important la planta de metanol verd que tindrà en pocs anys el polígon tarragoní perquè “es tracta d’aprofitar residus urbans que anaven a l’abocador i que tenien emissions de CO2 i metà i Catalunya lidera aquest projecte al mon”. “ I es fa amb talent, recerca i empreses d’aquí. Veig el futur de la industria química amb moltes oportunitats de desenvolupar una química verda nova. Però requereix de polítiques energètiques capaces de acompanyar i promoure això i no frenar-ho. I necessitarem tot el mix energètic que tenim ara. També polítiques ambientals que ho acompanyin i consens i acceptació social. Una part d’aquesta feina l’hem de fer el sector industrial, però hi ha una part que l’ha de fer la part institucional”, conclou.

Clara Brull: «Em fa feliç saber que no ho sé tot»

Clara Brull: «Em fa feliç saber que no ho sé tot»

Josep Gallofré 18/11/2026 Amb vuit anys, Clara Brull (Tarragona, 1985) ja venia pastissos i pizzes a familiars, veïns i coneguts. Amb l’ajuda del seu pare, aquella aventura infantil tenia nom, imatge corporativa, pla d’empresa i fins i tot qüestionaris de satisfacció,...