El debat va girar al voltant de la necessitat de transitar cap a un model turístic més sostenible i respectuós amb l’espai urbà i amb la vida dels veïns.
L’aturada obligada pel pas de la COVID-19 i les restriccions derivades de la pandèmia han accentuat encara més el debat dels darrers anys sobre la massificació turística i els seu impacte sobre la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de les destinacions. Antonio Russo, investigador del Departament de Geografia de la URV va ser el convidat a la tercera sessió del cicle “Desconfinats. Una mirada al món que vindrà”. L’expert va parlar sobre els nous models turístics que s’obren pas després de la crisi sanitària, i sobre les perspectives del sector, que afectaran a diferents àmbits com el turisme de sol i platja, els creuers, el turisme low cost, la regulació de pisos turístics o el canvi climàtic. I també va parlar de la necessitat de buscar polítiques per mantenir un equilibri sostenible entre el turisme i la qualitat de vida de la població resident. Aquest és precisament l’objectiu del projecte europeu SMARTDEST, que coordina i lidera Russo.
En la seva opinió, les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia han estat una oportunitat per tornar a posar al centre de debat “la necessitat de transitar cap a un model turístic més sostenible i respectuós amb l’espai urbà i amb la vida dels veïns, per tal que puguin tornar a considerar el turisme com un agent beneficiós per a la societat i no perjudicial”. Aquest equilibri, segons l’expert, s’aconsegueix “quan els treballadors del sector turístic poden permetre’s viure a la seva ciutat, quan els residents poden dormir a les nits, podem comprar els productes que necessiten per a la seva vida quotidiana, quan poden utilitzar el transport públic perquè no està congestionat per turistes o quan els veïns no marxen del barri i poden mantenir la seva xarxa de suport. Quan tot això deixa de passar, el turisme es converteix en insostenible”.
Russo va vaticinar una crisi “molt dura que encara està per arribar, però que no serà tan dramàtica com la crisi climàtica que ens espera”. Per mitigar els seus efectes, l’expert aposta per fer canvis importants, i un dels primers és revisar els sistemes de mobilitat a gran escala, dels què el turisme en forma una part important. “Estem pagant per viatjar molt menys del que hauríem de pagar si volem protegir el medi ambient”, va dir en relació al turisme low cost, que si bé ha considerat com “una gran força de democratització de la societat que ha permès que joves o persones amb pocs recursos hagin pogut viatjar i conèixer altres cultures”, també admet que l’economia associada al low cost –baixa qualitat i alta quantitat- és el que perjudica aquest model de turisme. “Quan els destins s’omplen de molta gent hi ha una tendència natural a reorientar-se a la baixa qualitat”, i aposta per aplicar les regulacions necessàries per evitar aquest fenomen.
En aquest sentit, va apostar per “resoldre aquest problema plantejant sistemes de mobilitat molt diferents als que tenim fins ara. I és possible que per resoldre la crisi climàtica haurem de viatjar molt menys i més a prop de casa, utilitzant mitjans de mobilitat menys contaminants”, tenint en compte també el benestar dels residents que han de compartir espai, consum i experiències de vida en les destinacions turístiques amb els visitants.
