T.E.
20/11/2019

Què són els compostos orgànics volàtils (COVS)? Com poden afectar la nostra salut? Quina ha estat la seva evolució al llarg dels anys? Aquestes són algunes de les qüestions abordades aquest dimecres, 20 de novembre, a la delegació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, en una sessió formativa organitzada per Repsol sobre els COVS i la qualitat de l’aire.

L’encarregat de fer aquesta matèria més entenedora a tots els assistents, periodistes i professionals especialitzats en l’àmbit, ha estat l’enginyer químic del Departament homòleg de la Universitat Rovira i Virgili, Carles Lozano. Després d’elaborar una breu contextualització, ha parlat de la preocupació existent en la qualitat de l’aire i com d’important és poder analitzar-ne els compostos contaminants. «Un cop detectats es poden desenvolupar pautes de millora», ha dit l’expert. Amb tot, també ha esmentat la diferència entre les paraules ‘emissió’ i ‘immissió’. En el primer cas, es tracta de la sortida d’una sèrie de compostos d’una font; en l’altre cas, es tracta de l’absorció per part de l’ésser humà quan respira determinats compostos contaminants. «De cap manera es poden relacionar ambdós termes», ha indicat.

Lozano durant la sessió formativa de Repsol.

D’altra banda, també ha abordat les fonts d’emissions a l’atmosfera. N’ha esmentat una variada tipologia, com ara les emissions mòbils (cotxes), emissions estàtiques (infraestructures portuàries i indústries), fonts biogèniques (incendis forestals, etc.) i fonts secundàries (compostos derivat de tintoreries, estacions de servei i calefaccions de casa nostra).

Les emissions industrials

Pel que fa a les emissions industrials, l’enginyer Lozano ha destacat que segons unes variables determinades poden ser més o menys perjudicials. «Hem de tenir en compte que una emissió de tipus continu o discontinu pot afectar en major o menor mesura segons el producte que emeti, la seva velocitat i la temperatura de sortida, així com la de la climatologia externa (velocitat del vent). També s’ha de tenir en compte l’alçada del focus emissor, les condicions atmosfèriques i la proximitat amb la ciutat», ha enumerat.

Tot seguit, també ha detallat quin és el cicle que prenen els COVS des del moment en què s’emeten. Van a parar als núvols, la pluja, a les aigües substerrànies, als mars i rius i, finalment, tornen a evaporar-se tot començant de nou el cicle.

La dinàmica dels contaminants no té fronteres

I és que la dinàmica dels contaminants no té fronteres, segons ha esmentat Lozano, perquè hi ha múltiples camins d’exposició i, per tant, molts riscos per a la salut. De fet, tot i que hi ha una normativa i una legislació vigents quant a la minimització de la producció de COVS contaminants, l’impacte no es pot aturar. «Hi ha contaminants amb concentracions majoritàries com ara l’ozó, l’òxid de sofre i el monòxid de carboni, entre altres», ha destacat.

El conductor de l’acte també ha posat en relleu la importància del control de les emissions industrials amb mesuraments puntuals i sistemes automàtics de mesurament sense operari. Pel que fa al control de les immissions, es controlen per unes xarxes de vigilància i prevenció: controls amb cromatògrafs en línia i mostrejos actius i passius amb tubs de carbó de coco. «Els cromatògrafs són més cars que els mostrejos, on el passiu triga 14 dies, però segueixent sent efectiu», ha aportat.