T.E.
22/07/2026
La Cambra de Comerç de Reus ha acollit la presentació de l’estudi del segon trimestre de 2026, que constata un creixement econòmic sostingut, però alerta dels riscos derivats de la feblesa industrial i del context internacional
L’economia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre manté un ritme de creixement sòlid, impulsat principalment per la demanda interna i el bon comportament dels sectors dels serveis i la construcció. Tot i això, la indústria continua mostrant signes de debilitat i els riscos derivats de l’encariment de l’energia i de la inestabilitat geopolítica condicionen les perspectives dels propers mesos. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe de conjuntura econòmica del segon trimestre de 2026, presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Reus.
L’estudi ha estat elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Grup de Recerca d’Indústria i Territori (GRIT), amb la col·laboració de les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls. La presentació ha anat a càrrec del catedràtic d’Economia Aplicada de la URV Agustí Segarra, acompanyat de la directora de la càtedra, Mercedes Teruel, i del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora.
Segons l’informe, la demanda interna continua sent el principal motor de l’activitat econòmica, mentre que el sector exterior perd pes a causa del creixement de les importacions per sobre de les exportacions. Al mateix temps, la inflació ha repuntat fins al 3,6%, principalment per l’impacte de l’encariment de l’energia derivat del conflicte a l’Orient Mitjà.
La població del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja s’apropa als 890.000 habitants, el màxim històric, gràcies sobretot a l’augment de la població estrangera, mentre que l’activitat productiva continua avançant en sintonia amb el conjunt de Catalunya.
Mercat laboral
L’informe assenyala que el mercat laboral va registrar un retrocés durant el primer trimestre de l’any, un comportament habitual per l’efecte de l’estacionalitat, especialment en una demarcació amb un fort pes del turisme i els serveis.
Malgrat això, les dades d’atur registrat mostren una evolució favorable durant la primavera. Entre el gener i el maig, el nombre d’aturats es va reduir en 2.211 persones al Camp de Tarragona, fins a una taxa del 8,16%, i en 726 persones a les Terres de l’Ebre, on la taxa es va situar en el 9,07%. Tot i la millora, la demarcació encara presenta taxes superiors a la mitjana catalana.
En el conjunt de Catalunya, l’economia va créixer un 2,7% el 2025, molt per sobre de la zona euro, però l’informe alerta que la productivitat continua limitada per la reduïda dimensió de moltes empreses, la baixa inversió en recerca i desenvolupament i la pèrdua de pes de la indústria. La construcció i els serveis continuen liderant el creixement, mentre que la indústria manté una evolució molt més moderada.
L’estudi també destaca la fortalesa logística de Catalunya i la seva capacitat exportadora, però adverteix que serà imprescindible reforçar la innovació i la inversió tecnològica per mantenir la competitivitat en els propers anys.
La gigafactoria de Móra la Nova
Un dels apartats destacats de l’informe analitza l’impacte que podria tenir la futura gigafactoria d’intel·ligència artificial de Móra la Nova, considerada una oportunitat per impulsar la reindustrialització de les Terres de l’Ebre. El 96,2% dels economistes consultats valoren positivament el projecte, tot i que gairebé la meitat adverteixen dels reptes territorials, socials i ambientals que comporta.
Els autors subratllen que l’impacte real dependrà de la capacitat d’atreure activitats de valor afegit, com la recerca aplicada, l’enginyeria de dades, la ciberseguretat o la formació especialitzada, perquè els beneficis econòmics arrelin al territori.
Una indústria més moderna
L’informe incorpora també un monogràfic dedicat a l’ocupació industrial al sud de Catalunya. Segarra defensa que el territori hauria d’assolir un 16% d’ocupació industrial i considera que això només serà possible apostant decididament per la modernització, la innovació i la incorporació de tecnologia, seguint models com el de Girona.
El document conclou que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre no poden renunciar a la indústria, però que aquesta haurà de ser cada vegada més competitiva, tecnològica i orientada a activitats d’alt valor afegit per garantir el creixement econòmic a mitjà i llarg termini.
