Jordi Salvat

30/01/2026

Àngel Pérez, CEO del Grup El Pòsit

El Grup El Pòsit és actualment una de les empreses de la restauració tarragonina més dinàmiques i innovadores. Compten amb tres restaurants i un bar i l’objectiu és seguir creixent, però estudiant molt a fons els propers moviments. El darrer establiment el van obrir a La Pineda fa un any i mig. La sostenibilitat és un altre dels trets diferencials del Grup El Pòsit, que el 2014 va facturar deu milions d’euros a l’any i compta amb una plantilla que arriba a 160 treballadors en la temporada més alta. Parlem de tot plegat amb el copropietari i director comercial i gestor de sostenibilitat, Àngel Pérez García.

Què és el Grup El Pòsit?

Som una empresa familiar. El meu pare va fer pinya amb els seus dos cunyats per obrir el bar a l’edifici del Pòsit de Cambrils fa més de cinquanta anys. Van venir de Granada tota la família. El primer any vivien dins del bar perquè havien posat allí tots els diners de la família. Una part dels magatzems els vam convertir en habitacions. Va ser una aposta familiar total per quedar-nos el traspàs del local. El meu pare va morir el 1977 amb 47 anys i el meu tiet Antonio es va quedar al capdavant del negoci. De petits tots els cosins ajudàvem al bar.

La relació qualitat-preu-servei era molt bona i a la gent el que més li agradava era el tracte que hi havia. L’essència del negoci era una cuina molt senzilla, de producte, amb un tracte familiar i ràpid i és el que hem continuat.

Com va ser el relleu de la primera a la segona generació?

Va ser tranquil. Uns cosins volien treballar a la restauració i altres no. Durant 25 anys jo vaig ser discjòquei i vaig portar la discoteca Black Bear de Cambrils. El 1996 vaig començar a treballar també al restaurant. Fins el 2015 vaig treballar de dia al restaurant i a la nit, a la discoteca. A partir de 2010 el meu cosí Antonio i jo comencem a portar més coses i rellevem el meu tiet en la direcció. Ell s’encarrega més de la gestió econòmica amb la gerència i jo els recursos humans i el màrqueting com a director comercial. La resta de cosins i germans continuen amb responsabilitats al restaurant de Cambrils i a Tarragona vam posar un director de fora de la família, que ara està al capdavant del nou establiment de La Pineda.

El 2019 van obrir de nou un bar a Cambrils?

Buscàvem sortir una mica d’aquest tipus de cuina que només era marinera i tradicional. Vam apostar per intentar obrir-nos a un altre concepte de negoci semblant i vam obrir el Bar del Pòsit, a Cambrils, en un restaurant que ens van oferir, de tota la vida, que era Casa Gallau. El vam obrir amb un concepte més de real food, més casual, enfocat a gent més jove que buscava alguna cosa més informal, més enllà del peix i marisc.

Disposen d’una cuina central a Reus.

Quan vam ampliar el restaurant El Pòsit de Cambrils ens vam adonar que ens feia falta optimitzar més la nostra cuina i vam obrir una cuina central a Reus, on elaborem les bases, els caldos, la pastisseria. La vam obrir el 2008 i continua sent ara la cuina central i ens ha permès seguir creixent d’una forma controlada. En aquell moment la nostra intenció era obrir a Reus un altre Pòsit, a la plaça del Mercadal. Teníem molta clientela de Reus. Però vam fer un estudi de mercat i no ho vam veure clar. Vèiem una mentalitat diferent a Reus: el cap de setmana era complicat, entre setmana funciona molt el menú i nosaltres no ho som. No ens vam atrevir i ho vam llogar. Fa un any vam vendre el local.

El Covid com us impacta?

El tancament durant vuit mesos ens va generar pèrdues d’un milió d’euros. Encara ho estem pagant ara.

En algun moment van patir per la supervivència del negoci?

La pandèmia va generar una incertesa molt gran perquè ningú sabia on era el límit d’allò. No sabíem si obríem si hauríem de tornar a tancar. Quan obríem la gent tornava a venir i, en aquest aspecte, estàvem més tranquils. Vam tenir una ajuda del govern de 100.000 euros, però això és ridícul.

Quina plantilla tenien?

Actualment som 160 persones i llavors érem entre 110 o 115. Entre 60 i 70 eren fixes tot l’any i vam obrir un fons d’ajuda als nostres treballadors. Les pèrdues eren enormes cada dia. Vam tornar a obrir i les coses van anar bé. La clientela va seguir responent.

Fa un any i mig van obrir un nou establiment.

El 2024 ens proposen agafar el que a La Pineda, a Vila-seca. Vam començar a parlar i vam arribar a un acord bo per les dues parts i vam obrir El Pòsit de La Pineda. Els negocis que hem obert no han estat amb l’objectiu només d’expandir-nos, sinó perquè ho hem vist clar i hi havia una bona oportunitat. El Pòsit del Serrallo era un retorn emocional que ens inspirava i era una bona plaça. Tenia coherència. El local del Gallau era molt cèntric i un lloc emblemàtic i ens permetia sortir del que fèiem als altres restaurants. I La Pineda és un espai que era difícil dir que no, tot i que s’hi havien muntat diversos restaurants i no funcionaven. Però no ens va fer por perquè el 2024 la marca d’El Pòsit estava molt enfortida i ens donava tranquil·litat. Estratègicament està molt ben situat, al costat d’empreses grans i amb una panoràmica impressionant. Sabíem que a l’estiu treballaríem molt bé i teníem el dubte de l’hivern.

I l’han superat?

Va ser molt bo. A l’hivern a la Pineda treballàvem al migdia entre setmana amb cent comensals de mitja. Amb les dues plantes caben 400 persones. Els caps de setmana fen una mitja de 600 i 700 persones.

Estan receptius a obrir nous restaurants?

Estem receptius. De fet, tenim diverses ofertes de restaurants que estan funcionant i molt ben situats. No els agafem perquè és un model de restauració petita per la qual nosaltres no apostem. Hem rebut ofertes de petits restaurants, però per al nostre tipus de gestió necessitem llocs més grans. I hi ha altres locals que es passen de preu. Et demanen una milionada. No t’ha funcionat i ara et vols guanyar la vida en mi? Ho diem a El Pòsit que ara estan en expansió. Ens ofereixen moltes coses a Tarragona, Reus, Salou…

Però no acaben de sortir.

No veiem que pugui ser beneficiós per a nosaltres. Som un negoci i hem de mirar que els números surtin.

En la seva targeta de presentació posa que és gestor de sostenibilitat del Grup El Pòsit.

Quan vam participar el 2017 al programa Joc de Cartes vam guanyar el Premi al Millor Restaurant Sostenible de la temporada. Ens vam adonar que no sabíem que ho fèiem tan bé. Ho fèiem perquè ens pensàvem que les havíem de fer així. A partir d’aquí, vaig entrar en contacte amb el president de Restaurants Sostenibles de Barcelona, Sergio Cid, per intentar que no es quedés en un premi i que fóssim un exemple de restaurant en aquest aspecte. Em vaig una mica en aquest tema per entendre aquest pensament. Em van ajudar a crear un full de ruta: que hem de fer, quina és la coherència que hem de tenir… I em proposen que sigui gestor de sostenibilitat.

Què és aquesta figura en un restaurant?

És la persona que s’ocupa d’analitzar quins recursos tenim i de com millorar la sostenibilitat de l’empresa. Enllaça l’empresa amb l’entorn que nosaltres tenim: proveïdors, administracions, la comunitat, el territori… També és molt important comunicar-ho, perquè sinó no se sap. I no només treballar amb proveïdors locals, la màxima eficiència energètica, racionalitzar el consum d’aigual, la gestió dels residus o promoure una cuina inclusiva tenint en compte les intoleràncies alimentàries, sinó també les condicions laborals dels nostres treballadors, que per nosaltres són molt importants. La sostenibilitat la demostrem en el nostre dia a dia i ho basem en tres punts fonamentals: persones, producte i planeta. I treballar amb la comunitat. Soc president de l’Associació d’Empresaris d´Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT). Tot això és sostenibilitat.

El sector de la restauració es queixa els darrers anys de manca de personal. També tenen aquest problema?

Tenim el mateix problema que té la societat en general. Parlo amb informàtics i també el tenen. Costa molt trobar un comercial amb cara ulls. Nosaltres tenim un problema gran. Sembla que tot siguin drets. I les obligacions? Si no m’agradava una feina, jo complia fins el darrer dia. Sabia quina era la meva responsabilitat. Ara és molt fàcil agafar la baixa i complica la restauració i tots els sectors. Abans no passava.

Com ho afronten?

Formant bé a la gent, que estigui motivada, que hi hagi unes bones condicions i bon ambient de treball. Quan passa tot això, la gent espera no fallar al treball. En canvi, si això no passa, a la gent li dona igual. Els nostres treballadors veuen cada cop més que, quan fallen, estan creant un problema als seus companys i l’equip se’n ressent. A l’estiu, amb persones que venen a treballar dos o tres mesos i no tenen estabilitat ens podem trobar amb el problema que ara vinc i ara no vinc. Això serà difícil de revertir perquè és gent que té els dies comptats.

Hi ha estabilitat entre els treballadors de l’empresa?

Sí, molta. Ara som 160 treballadors en la temporada alta i a l’hivern, quedem sobre uns 100. Tenim molts treballadors que porten amb nosaltres vint o trenta anys. La clau és el benestar del treballador: que estigui motivat, que sàpiga que és important i se senti valorat.

El Pòsit ha estat pioner en la introducció de la tecnologia als seus establiments.

Sí, l’any 1995 ja vam ser conillets d’índies de les TPV per agafar les comades. Creiem molt en la tecnologia i que ens pot fer millors. L’ADN de ser innovadors per millorar el nostre servei el portem des dels nostres pares. Sempre hem estat a la última. Primer van ser les telecomandes, després vam introduir un sistema que el client podia prémer un botó perquè vingués el cambrer, el robot que servia a les taules. Hem estat pioners. Ara amb la IA també hi estem treballant.

Com?

Fins ara, hem tingut el nostre propi motor de reserves i no depenem de cap empresa exterior. Tenim un enginyer informàtic que treballa per a nosaltres. Ara estem treballant en com aplicar la IA en tot això. Sempre hem cregut que la tecnologia és molt important en un restaurant: en la gestió dels estocs, el magatzem, les reserves… Ara volem millorar-amb la IA.

Parlem d’Apropposit. Com sorgeix?

En els restaurants de la nostra família el vi de la casa era el vi més barat i vam pensar que no era el que millor reflectia la nostra identitat i els valors com a empresa. Vam pensar de parlar amb un celler i crear un vi que ens fes sentir orgullosos. Quan el vam tenir no ens vam acabar de sentir del tot còmodes. Tarragona és la província espanyola amb més DO i ens van preguntar: per què no anem més enllà, fem un vi de cada de DO i posem en alça el territori? I així va començar i vam fer el joc de paraules amb Aprop i Pòsit. Buscàvem el petit productor i intentar fer un comerç just. Primer els cellers ens tancaven les portes, però quan els explicàvem el que volíem, posant l’enòleg com a protagonista, van entrar en el projecte. Apropòsit no és una marca blanca, sinó una marca compartida amb enòlegs i viticultors de la província, una marca d’orgull de territori, amb un gran aparador que són els nostres restaurants.

Quins són els resultats?

El 2024 vam vendre 60.000 ampolles i aquest 2025 esperem arribar a les 70.000. Ara estem mirant de potenciar la venda dels vins a través de la nostre botiga on-line per arribar directament a les cases. Aquest Nadal volem fer un pack de territori, per a regalar. També forma part d’aquesta manera d’actuar sostenible.

Llegeix la revista sencera de Tarragona Empresarial del mes de novembre de 2025.