T.E.

3/07/2026

El representant del comissionat de l’Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana, Gustavo Cuadrado, defensa la necessitat de reforçar la cooperació territorial per convertir el Camp de Tarragona en un espai més competitiu, sostenible i amb capacitat real d’execució.

El Camp de Tarragona ja funciona avui com una realitat metropolitana?

La realitat metropolitana ja existeix, encara que no tingui una estructura formal consolidada. El Camp de Tarragona funciona com un sistema integrat en mobilitat, economia i serveis. Els fluxos diaris de persones, l’activitat del Port, la connexió amb l’estació del Camp de Tarragona o la complementarietat industrial i turística en són exemples clars.

El que estem fent no és inventar res de nou, sinó ordenar i governar millor aquesta realitat. I ho fem amb una estratègia clara basada en tres grans potes: una Agència per a la Competitivitat i la Sostenibilitat com a òrgan executor, el desenvolupament de l’ATM amb tot el potencial que permet el marc legal i el reforç de la Mancomunitat de Residus. Això és el que dona coherència i capacitat real al projecte.

Què és exactament l’Associació per a l’Impuls Metropolità?

L’Associació no és una nova administració que vingui a substituir ajuntaments ni a crear més burocràcia. És, sobretot, un espai de cooperació política i tècnica entre municipis que volen treballar junts en aquells àmbits on té sentit fer-ho de manera compartida.

El model no es basa en crear estructura per crear-la, sinó en construir eines útils. L’Associació impulsa i ordena, però l’execució recau en instruments específics i àgils, especialment l’Agència, que ha de ser el motor operatiu del projecte.

És més difícil construir una governança metropolitana des del consens entre municipis?

És més complex i també molt més robust. El consens obliga a escoltar, a cedir i a construir projectes compartits que tinguin sentit per a tothom.

Això genera una base sòlida per desplegar instruments executius. Quan els municipis comparteixen visió, és més fàcil activar eines amb garanties d’èxit.

On es poden generar més sinergies compartint serveis i recursos?

Hi ha tres grans àmbits que, de fet, estructuren tota l’estratègia. El primer és la mobilitat, amb el desenvolupament de l’ATM per anar més enllà del sistema tarifari i avançar cap a una governança real del transport.

El segon és el dels serveis, especialment residus i energia, on el reforç de la Mancomunitat de Residus és clau per guanyar escala, eficiència i sostenibilitat.

I el tercer és la competitivitat econòmica, on l’Agència ha de coordinar projectes, atraure inversió i generar oportunitats.

«No estem inventant res de nou, sinó governant millor una realitat que ja existeix»

Per què és important presentar-se com un territori conjunt davant empreses o institucions europees?

Perquè avui la competència a Europa i al món és entre regions, no entre municipis. Les decisions es prenen mirant ecosistemes complets.

Si ens presentem fragmentats, perdem força. Si ho fem com un sistema integrat, guanyem dimensió i credibilitat. Aquesta mirada conjunta permet competir millor i atraure projectes que individualment serien molt més difícils. Aquí l’Agència és clau per articular aquesta proposta i convertir-la en resultats concrets.

Quin paper ha de tenir la futura Agència per a la Competitivitat del Camp de Tarragona?

L’Agència ha de ser l’òrgan executor i, en molts sentits, podríem dir que serà una de les potes d’un futur ens metropolità. És l’eina que ha de permetre passar de la planificació a l’acció.

Ha de captar inversions, impulsar projectes estratègics i coordinar actors públics i privats. També ha de jugar un paper clau en la sostenibilitat, ajudant a transformar el model energètic i productiu.

Parlem d’una estructura àgil, tècnica i orientada a resultats, amb capacitat real de gestió.

Com es pot aconseguir que la ciutadania percebi utilitat real en el projecte?

Amb resultats tangibles: millor mobilitat, serveis més eficients i més oportunitats. Però també implicant el sector privat i la societat civil. El projecte no pot ser només institucional. Ha d’incorporar empreses, universitat i agents econòmics en espais reals de participació, com les comissions de treball. Quan el teixit econòmic participa, el projecte deixa de ser abstracte.

Per altra banda, també és important explicar-ho bé. No és un projecte teòric, sinó una manera de resoldre problemes quotidians que no entenen de fronteres municipals.

I destaquen la importància de tenir una futura llei metropolitana.

Per garantir estabilitat, seguretat jurídica i capacitat operativa. La cooperació voluntària és imprescindible, però cal un marc que consolidi competències, finançament i governança. Una llei permet donar continuïtat al projecte i facilitar la presa de decisions amb totes les garanties jurídiques.

«Si ens presentem fragmentats, perdem força; si ho fem com un sistema integrat, guanyem dimensió i credibilitat»

Quin és el gran repte perquè el projecte metropolità es consolidi durant els pròxims anys?

El gran repte és passar d’un espai de coordinació a un sistema amb capacitat real d’execució.

Això implica desplegar bé les tres potes principals: una Agència operativa, una ATM amb més competències i una Mancomunitat de Residus reforçada. A banda, hi ha altres projectes importants com l’empresa energètica, l’app de seguretat o impulsar el MOT amb tot el seu potencial. I tot això s’ha de fer mantenint el consens i incorporant el sector privat.

En paral·lel, el treball en les diferents ponències és fonamental. És allà on es construeix el contingut real del projecte i es defineixen solucions concretes.

Si tot això s’alinea, el Camp de Tarragona es consolidarà com un territori competitiu, sostenible i amb capacitat real de lideratge.