T.E.
3/07/2026
Quan es parla d’empreses que han crescut al ritme de la transformació energètica i la mobilitat sostenible, el nom d’Etecnic apareix cada vegada amb més força. Des de Reus, la companyia s’ha convertit en un referent en solucions de recàrrega per a vehicles elèctrics, amb una presència internacional que avui arriba a més de vint països. Però darrere de les xifres, la tecnologia i l’expansió hi ha una història profundament humana: la de Jorge Ríos, un emprenedor que continua entenent l’empresa com una suma de persones, oportunitats i actitud.
Parlar amb Ríos és descobrir algú que no associa l’èxit amb la grandiloqüència, sinó amb la capacitat de mantenir la calma quan tot sembla accelerar-se. En una etapa de creixement continu, assegura que la pressió no desapareix mai, però que es pot gestionar. Ho fa, explica, a partir de tres pilars molt simples: optimisme, perspectiva i equip. «Si només veus el costat negatiu de les coses, la pressió t’acaba engolint», reflexiona. Per això defensa una mirada positiva, sense ingenuïtat però amb la convicció que gairebé totes les situacions ofereixen més d’una lectura.
«Les tres claus per gestionar la pressió i prendre decisions en una empresa que creix són l’optimisme, la perspectiva i l’equip»
Aquest optimisme l’ha acompanyat des dels inicis d’Etecnic, uns anys que recorda amb una barreja de vertigen i gratitud. La companyia va néixer gairebé contrarellotge, en una jornada frenètica en què va aconseguir constituir la societat en poques hores per poder optar a una ajuda. Recorda que «hi havia molt risc, però també moltes persones disposades a ajudar». Aquesta idea de comunitat i confiança apareix repetidament en el seu relat. De fet, un dels moments que considera més determinants per a l’empresa va sorgir gràcies a la iniciativa d’un col·laborador universitari que va aconseguir establir contacte amb qui acabaria convertint-se en el proveïdor estratègic dels primers anys.
La importància de la cultura empresarial
També hi ha espai per a les casualitats que acaben canviant-ho tot. Una d’elles va tenir lloc durant unes vacances. Abans de marxar, Ríos va deixar una tasca aparentment menor a un estudiant que col·laborava amb l’empresa. Quan va tornar, aquell jove havia desenvolupat una primera solució que permetia gestionar la potència d’un carregador segons l’hora del dia. Aquell experiment es convertiria en la llavor del software que avui opera milers de punts de recàrrega arreu del món.
Més enllà de la innovació tecnològica, Ríos parla sovint de cultura empresarial. Considera que una empresa no es defineix tant pel que diu com pel que fa quan ningú no la mira. «La cultura és allò que passa quan tu no hi ets», resumeix. Aquesta visió explica la importància que dona a la coherència, a l’escolta activa i a la capacitat de construir equips que no tinguin por de qüestionar idees. Per a ell, «innovar no és imposar canvis constants», sinó crear entorns on les persones se sentin prou segures per aportar noves perspectives.
Potser per això, quan se li pregunta què busca en el talent que incorpora a Etecnic, la seva resposta és immediata: actitud. En un context tecnològic que evoluciona a gran velocitat, considera que la curiositat és una de les competències més valuoses. «Aprendre, desaprendre i tornar a aprendre» és, segons ell, una exigència del present. I aquesta actitud és la que permet que el coneixement tècnic creixi i es mantingui viu.
La figura del CEO acostuma a anar associada a sacrificis, i Ríos no els nega. Admet que la dedicació professional condiciona inevitablement la vida personal i familiar. Però també reconeix que viu aquesta responsabilitat des d’una profunda vocació. En aquest sentit, afirma que «la meva professió és també la meva passió». Lluny de presentar-se com algú que ha renunciat a tot per l’empresa, transmet la sensació d’haver trobat un espai on les seves capacitats i inquietuds encaixen de manera natural.
Adaptar-se i canviar hàbits, si s’escau
Aquesta mateixa autenticitat es reflecteix en la seva rutina. No és partidari dels horaris rígids ni dels mètodes universals de productivitat. Prefereix adaptar-se, canviar hàbits quan deixen de funcionar i conservar una certa flexibilitat. Tot i això, hi ha dues pràctiques que procura mantenir: l’esport i la meditació. Córrer, anar en bicicleta o dedicar uns minuts a ordenar la ment són, per a ell, eines essencials per mantenir l’equilibri i arribar a casa amb la mateixa energia positiva amb què afronta la jornada.
«Ser CEO implica renúncies, però en el meu cas el balanç és clarament positiu: la meva professió és també la meva passió»
Quan pensa en el futur, Ríos no parla tant de facturació o de volum de negoci com d’impacte. El llegat que voldria deixar amb Etecnic és el d’una empresa que ha ajudat altres organitzacions a créixer de manera més sostenible, aprofitant millor els recursos energètics i contribuint a reduir l’impacte ambiental de la mobilitat. Però també li agradaria que fos recordada per la proximitat amb què ha treballat amb clients, col·laboradors i socis.
Al capdavall, la història d’Etecnic és també la història d’una manera d’entendre l’empresa: amb ambició, sí, però també amb humanitat. I probablement és aquí on rau una de les claus del seu èxit. En la capacitat de combinar tecnologia i persones, innovació i confiança, creixement i propòsit.
