T.E.
3/07/2026
Després de dècades de debats sobre la necessitat de treballar el territori en clau metropolitana, el Camp de Tarragona ha iniciat una nova etapa amb la creació de l’Associació per a l’Impuls Metropolità. El seu president i alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, defensa que el projecte ha passat de les paraules als fets i que la cooperació entre municipis serà clau per afrontar reptes com la mobilitat, l’habitatge, la competitivitat econòmica o la transició energètica. En aquesta entrevista, explica els objectius de l’associació, els projectes en marxa i la visió de futur per a un territori que aspira a jugar un paper protagonista al Mediterrani.
Després de molts anys parlant de la necessitat d’una àrea metropolitana al Camp de Tarragona, creu que ara sí que el projecte és irreversible?
Crec sincerament que sí. Fa anys que el territori parla de cooperació metropolitana, però ara hi ha una realitat diferent: existeix una voluntat política compartida, una estructura de treball estable i una consciència cada vegada més clara que els grans reptes del Camp de Tarragona no es poden afrontar des de la mirada estrictament municipal.
La mobilitat, l’habitatge, la competitivitat econòmica o la transició energètica necessiten una resposta coordinada. El més important és que avui ja no parlem només d’una idea o d’una reivindicació, sinó de projectes concrets i de treball conjunt entre administracions, universitats, empreses i agents socials.
Quins són els principals objectius que s’ha marcat l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona a curt i mig termini?
A curt termini, l’objectiu principal és consolidar eines de cooperació real entre municipis i avançar en projectes tangibles que la ciutadania pugui percebre en el seu dia a dia. Estem treballant especialment en activar una agència metropolitana i en àmbits com la mobilitat, la digitalització de serveis, la seguretat compartida o la coordinació territorial.
A mig termini, el repte és construir una veritable governança metropolitana que permeti planificar conjuntament el futur del Camp de Tarragona amb una visió global i estratègica. Volem posicionar el territori com una de les grans àrees metropolitanes del Mediterrani en qualitat de vida, innovació i oportunitats econòmiques.
La mobilitat és probablement una de les grans preocupacions del territori. Quin model de transport metropolità imaginen per al Camp de Tarragona dels pròxims anys?
Imaginem un model integrat, eficient, sostenible i pensat per a les persones. El Camp de Tarragona necessita una xarxa de transport públic més coordinada, amb connexions ràpides entre municipis, freqüències competitives i una aposta clara per la intermodalitat.
«La mobilitat o l’habitatge necessiten una resposta coordinada. Avui ja no parlem només d’una idea, sinó de projectes concrets i de treball conjunt»
També cal potenciar la mobilitat ferroviària, millorar la connexió amb els polígons industrials, els centres universitaris i els principals equipaments del territori, i incorporar noves solucions de mobilitat intel·ligent. La ciutadania ha de poder moure’s pel territori de manera fàcil, àgil i sostenible sense dependre exclusivament del vehicle privat.
Sovint es compara el projecte metropolità del Camp de Tarragona amb Barcelona. Què s’ha d’aprendre del model barceloní i quins errors no s’haurien de repetir?
Barcelona és un referent en molts aspectes, especialment en planificació i serveis compartits, i evidentment hi hem d’aprendre. Però el Camp de Tarragona té una realitat pròpia i no pot ni ha de copiar models de manera automàtica.
Hem d’evitar una excessiva centralització i garantir que tots els municipis se sentin partícips del projecte. La clau és construir una àrea metropolitana equilibrada, policèntrica i respectuosa amb les singularitats de cada ciutat i poble. Precisament aquesta diversitat és una de les grans fortaleses del nostre territori.
Un dels grans reptes és generar sentiment metropolità entre municipis amb identitats molt marcades. Com es construeix aquesta mirada conjunta sense perdre les singularitats locals?
No es tracta de substituir identitats locals, sinó de sumar-les. Cada municipi continuarà mantenint la seva personalitat, la seva història i la seva manera de fer. El sentiment metropolità neix quan la ciutadania percep que cooperar millora la seva qualitat de vida.
Si una persona pot desplaçar-se millor, accedir a més oportunitats laborals o gaudir de serveis més eficients gràcies al treball conjunt, entendrà que formar part d’una realitat metropolitana és positiu. La cooperació no resta identitat; al contrari, ens fa més forts col·lectivament.
El projecte parla de mobilitat, habitatge, sostenibilitat o competitivitat econòmica. Quin d’aquests àmbits considera més urgent abordar actualment?
Tots estan connectats, però probablement la mobilitat és avui la gran prioritat perquè condiciona molts altres aspectes. Una bona mobilitat facilita l’accés a l’habitatge, connecta oportunitats laborals, redueix desigualtats i també contribueix a la sostenibilitat.
Ara bé, també hem d’actuar amb rapidesa en matèria d’habitatge i de planificació territorial perquè el Camp de Tarragona viu una transformació econòmica molt important i hem d’estar preparats per gestionar aquest creixement de manera equilibrada i sostenible.
La futura àrea metropolitana també pot ser una eina per retenir talent i generar noves oportunitats econòmiques al territori?
Sense cap dubte. El Camp de Tarragona té un enorme potencial industrial, logístic, turístic i universitari. Si som capaços d’ordenar el territori de manera intel·ligent i treballar conjuntament, podem generar un ecosistema molt atractiu per al talent, la innovació i les noves inversions.
La clau és oferir qualitat de vida, bones connexions, habitatge accessible i oportunitats professionals. Tenim actius molt potents com el Port, la indústria química, els centres tecnològics o la Universitat Rovira i Virgili, i el projecte metropolità ens ha d’ajudar a connectar millor tots aquests elements.
L’associació ja treballa en projectes compartits com aplicacions de mobilitat, seguretat o serveis comuns entre municipis. Quin impacte real poden tenir aquestes iniciatives en el dia a dia de la ciutadania?
Poden tenir un impacte molt directe i tangible. Quan compartim serveis, tecnologia o recursos, aconseguim més eficiència i una millor resposta a les necessitats de la ciutadania.
Per exemple, eines compartides de mobilitat poden facilitar els desplaçaments quotidians; la coordinació en seguretat pot millorar la prevenció i la capacitat de resposta; i la digitalització conjunta pot simplificar molts tràmits administratius. El ciutadà potser no sempre percebrà l’estructura institucional que hi ha al darrere, però sí notarà una millora en els serveis.
En els últims mesos s’ha reforçat el treball conjunt amb la Generalitat, la URV, cambres de comerç i altres agents del territori. Fins a quin punt és important generar grans consensos perquè el projecte avanci?
És absolutament imprescindible. Un projecte metropolità només pot avançar des del consens i la suma de complicitats. Necessitem que les institucions, el món empresarial, l’àmbit universitari i els agents socials comparteixin una mateixa visió de futur.
«El Camp de Tarragona té una gran oportunitat per posicionar-se com una de les grans àrees metropolitanes del Mediterrani»
El Camp de Tarragona té una gran oportunitat al davant i hem d’afrontar-la amb generositat i mirada llarga. Quan el territori treballa unit, és molt més fàcil defensar inversions, captar recursos i impulsar projectes transformadors.
Quins haurien de ser, al seu parer, els primers grans projectes metropolitans tangibles que la ciutadania pugui començar a percebre durant els pròxims anys?
La ciutadania ha de començar a percebre millores reals especialment en mobilitat i serveis compartits. Crec que és fonamental avançar cap a una xarxa de transport metropolità més integrada i eficient, així com impulsar plataformes digitals comunes que simplifiquin la relació amb les administracions.
També serà important desenvolupar projectes vinculats a la sostenibilitat, la gestió energètica i la planificació conjunta d’habitatge i activitat econòmica. Els primers grans projectes han de demostrar que la cooperació metropolitana és útil, pràctica i beneficiosa per al conjunt del territori.
