President de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes
TARRAGONA EMPRESARIAL
16/12/2019
En els vostres orígens, vau ser una de les primeres comunitats de regants en apostar per l’automatització de la vostra xarxa de reg a l’Estat espanyol. Com us ha posicionat això a nivell nacional i en quin punt creieu que us trobeu ara (assignatures pendents, reptes, etc.)?
Hem estat pioners, al 1996 quan vam començar l’automatització, vam haver de buscar tecnologia a Israel, perquè aquí gairebé no ni havia. La comunitat ha fet i fa un gran esforç per estar a l’avantguarda en l’aplicació de solucions tecnològiques que permetin una millora en l’eficiència de la gestió de l’aigua.
De fet, es pot dir que la Comunitat neix des de la consciència de la necessitat d’un recurs apreciat per necessari i escàs, el nostres regants fa quatre dècades, com a mínim, que tenen recs localitzats per degoteig o rajoli. Aquesta consciència ha marcat molt la vida i el tarannà de les actuacions de la Comunitat, tant pel que fa a la defensa dels seus interessos com per la solidaritat expressada en múltiples oportunitats, com la signatura del conveni amb els municipis de Topograpo al Priorat o la participació en la Taula de Concertació.
Moltes comunitats, a diferència de la nostra, apareixen com a organismes de gestió que s’encarrega de reordenar i administrar un recurs abundant. No és el nostre cas, ni ho ha estat mai.
Des d’un punt de vista d’incorporacions tecnològiques, la Comunitat ha incorporat el Servei de Comunicació eBando. Pots explicar-nos els beneficis que aporta aquest servei, justament amb als fets més rellevants succeïts al Pantà de Riudecanyes últimament?
Com a entitat d’interès públic amb funcions d’administració pública, ens regim pels mateixos principis que les administracions, i per tant la transparència és essencial. En aquest sentit implementar eines que facilitin la comunicació i que permetin gestionar i tractar el retorn d’informació és fonamental.
Creiem que la utilització d’eines digitals, a més, són una oportunitat més per fer més fàcil la gestió de la informació i el contacte amb els membres de la Comunitat i amb tota la ciutadania que té interès amb seguir de prop la nostra activitat.
El procés d’automatització continua el seu curs i en els propers anys invertiran 700.000 euros. En quines accions concretes es traduirà aquesta inversió?
Les inversions tenen com a objectiu millorar l’eficiència en la gestió, amb la renovació de la xarxa i a l’aplicació de sistemes d’automatització, actualment estem executant l’automatització millora d’un tram de la séquia de Salou amb càrrec a aquesta inversió aprovada.
També estan previstes dur a terme les actuacions de neteja i millora de l’assut del canal que permet la captació d’aigua per transferir-la a l’embassament de Riudecanyes i que està situat a 1,5 km, aigües avall, de la presa de Siurana.
Recentment hem instal·lat una comporta a l’assut del canal de transvasament per tal de garantir en tot moment el cabal ecològic. És un equipament que incorpora la tecnologia més puntera, en aquest cas d’origen australià, i que permet mesurar el cabal i el nivell, disposa de motorització i d’automatismes alimentats per energia solar i bateries i disposa d’eines de telecomunicacions que aporten informació detallada i a l’instant del seu rendiment i que permet fer-ne un seguiment remot per telèfon mòbil i amb una gran precisió.
Cal dir que les minves del Sistema Siurana-Riudecanyes són molt baixes, en comparació a altres sistemes de subministrament d’aigua agrari o urbà. No superen el 3%.
‘Hem estat pioners, al 1996 quan vam començar l’automatització, vam haver de buscar tecnologia a Israel, perquè aquí gairebé no ni havia’.
Amb els forts aiguats produïts fa unes setmanes, és cada cop més notori els efectes d’un canvi al clima. Com pot afectar això al repartiment de l’aigua a la vostra zona d’influència?
El canvi climàtic i l’evolució cap a períodes més llargs de sequera i episodis de pluges torrencials molts curtes i agressives, en una zona mediterrània, són un fet. Ja no és una eventualitat sinó que podem viure episodis tràgics com els de les passades setmanes a la riba del Francolí.
A Siurana, el pantà va doblar la quantitat d’aigua emmagatzemada en poques hores. Si no hagués estat per aquesta infraestructura, que va contenir i captar una gran quantitat d’aigua, els estralls a la seva riba, al Priorat, haurien estat molt importants.
En aquest sentit creiem que caldran fer més infraestructures hídriques que permetin actuar tant com a barreres per preveure avingudes, com de reserves d’aigua per períodes secs. També creiem que com més interconnexió, més capacitat per decidir la redistribució de l’aigua en funció de les necessitats específiques. Aquesta interconnexió no ha de suposar necessàriament una transferència contínua, però si la possibilitat de fer-ho, quan sigui necessari i sempre sota l’auspici de les administracions competents.
Els pantans de Riudecanyes i Siurana han estat el més buits de Catalunya aquest estiu degut a la sequera i, a més, amb restriccions d’aigua per a ús de boca. Els pantans van presentar, de fet, xifres per sota de les obtingudes l’any 2018 (no arribaven a la meitat de la seva capacitat). Com valora la situació de tot plegat i quina repercussió creu que ha tingut en la economia del territori?
Crec que van estar més buits el 2018 que enguany, la prova es que l’any passat només vam poder subministrar un 37,5% de l’aigua d’un any normal i el 2019 ha estat normal en tots els usos als quals subministra la Comunitat. Si que aquest ha estat un any sec, relativament sec donat que partíem d’una bona quantitat d’aigua emmagatzemada al Sistema gràcies a les pluges de l’octubre-novembre de 2018 i que van garantir complir amb el subministraments previstos. En tot cas les limitacions o restriccions que hi pugui haver hagut en els pobles dels Priorat no han estat motivats per una manca de reserves als embassaments sinó per una manca de manteniment d’unes instal·lacions de les quals nosaltres no en tenim cap tipus de responsabilitat.
Els pantans com els de Siurana i Riudecanyes compleixen una funció molt específica, per la qual es van dissenyar i construir, és la d’acumular aigua per al seu ús agrari i d’aigua de boca. En complir aquesta funció, és normal en època de més rec, tot i que només és un rec de suport a l’avellaner i a la olivera, el pantans baixin força el seu nivell.
Aquesta és una constant des de la seva construcció. No es poden comparar aquests pantans amb els pantans que s’omplen en períodes de desgel i que es destinen a la generació hidroelèctrica, que, a més de rebre unes aportacions més altes d’aigua, per la seva funció de generar energia sempre estan més plens.
I pel que fa a les repercussions econòmiques, segurament és més qüestió del preu de mercat dels productes que fan els nostres agricultors que no pas el de l’aigua, tot i que l’any 2018 els nostres regants van pagar l’aigua de reg a casi 30 cèntims d’euro el metre cúbic, ja que el manteniment de l’immobilitzat de la Comunitat es el mateix hi hagi més o menys aigua. El preu amb dotacions normals està entre els 10 i 15 cèntims per metre cúbic per l’aigua de reg.
‘Les inversions tenen com a objectiu millorar l’eficiència en la gestió, amb la renovació de la xarxa i a l’aplicació de sistemes d’automatització’.
Quina és relació actual mantinguda amb la Plataforma pel Riu Siurana arran els comunicats d’aquest estiu?
Creiem que per part de la Comunitat sempre hi ha hagut la disponibilitat a parlar i arribar a acords. A més sempre hem ofert tota la informació que és al nostre abast.
A la Comunitat volem anar més enllà del conflicte, que no aporta res, i creiem que s’han de trobar solucions que permetin resoldre-ho positivament per a totes les parts interessades. Cal tenir present que la participació de la Comunitat a la Taula del Siurana és voluntària, i per tant implica una predisposició a escoltar i a explicar. Aquesta no sempre ha estat respectada per l’altra part.
No obstant continuem oberts a escoltar i a aportar propostes de solució que d’entrada siguin viables i acceptables pels interessos legítims de la Comunitat i dels seus membres. En aquest sentit creiem que la gesticulació excessiva no contribueix més que a radicalitzar posicionaments. Entenem que l’empatia ha de ser recíproca per que sigui efectiva.
En l’actualitat, hi ha fins a 2.000 famílies a la comunitat de regants. Quina és el secret de mantenir-ne aquest volum i quina relació/comunicació hi ha amb la Junta Directiva? (Com us traslladen els possibles suggeriments, queixes, realitats, etc.).
Si, són unes 3.000 persones agrupades en 2.000 famílies les que formen la Comunitat.
Bona part de la gestió es fa a través de les oficines i els membres de la Comunitat estan molt acostumats a la gestió presencial dels seus assumptes, tot i que hi ha tràmits que es poden fer per internet mitjançant la nostra seu electrònica. No obstant molts ens coneixem, com a usuaris, i compartim interessos i inquietuds amb tots els membres de la Junta, així com amb la direcció.
La relació és molt cordial i directa.
