Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus

 

J.A. DOMÈNECH
20/10/2017

 

 

Desde la idea de Redessa, a Reus, el model públic-privat s’ha consolidat amb resultats espectaculars, com es ara el cas del Tecnoparc. A més, la ciutat ha consolidat entitats de projecció com Fira Reus, i ara treballa en en apostar clarament en els tres àmbits d’impuls sectorial, que la ciutat ha anat definint al llarg dels anys: agroalimentari, TIC i des de fa pocs mesos també aeronàutic.

 

‘Aquest 2017 serà un any rècord pel que fa a fires, congressos, esdeveniments i dies d’ocupació a Fira Reus’

 

 

En 1995 es va crear Reus Desenvolupament Econòmic SA (Redessa). Una idea que al seu dia va albirar el futur i que avui és un model d’èxit comprovat.

Sí, Redessa és una bona eina de dinamització econòmica que ens ha permès tenir centres d’emprenedoria i negocis de primer nivell i captar empreses potents de l’àmbit agroalimentari i tecnològic. Volem que continuï fent el rol de promoció i formació dels emprenedors i empresaris de la ciutat. Els darrers anys hem incrementat molt l’activitat de jornades, seminaris i altres esdeveniments i aquest curs hem volgut fer un pas més amb l’Escola d’Emprenedoria de REDESSA que ha de ser un punt de trobada i impuls pels emprenedors de la ciutat i la regió.

 

Vull incidir en el fet que la iniciativa privada era a l’època molt reticent a la col•laboració amb l’administració local en el camp de creació i foment empresarial, no obstant això aquest és un tabú que pràcticament ha desaparegut.

Hi ha un espai per la col.laboració entre administració i empresa. La política d’innovació i desenvolupament, les politiques d’impuls sectorial, les polítiques de formació i tantes altres són indispensables perquè la creació de riquesa funcioni. I no sempre surten espontaniament de la col.laboració empresarial. Tot sovint cal que l’administració les impulsi i acompanyi treballant de costat amb el teixit productiu.

 

Fins i tot les empreses no entenien que era millor, en no pocs casos, llogar, que no pas invertir en un actiu immobiliari per establir una empresa.

Venim d’una cultura empresarial que mirava l’empresa a llarg termini i valorava molt els actius fixes. I això té coses molt bones però en un context com l’actual, variable i incert, la mirada a mitjà termini i els costos variables fa molts anys que guanyen atractiu. En això hi ha hagut un canvi important i REDESSA hi ha ajudat.

 

I també hem vist com molts empresaris de fora del territori vénen a Reus i s’estableixen a través dels mecanismes que els ofereix l’Ajuntament.

Hi ha casos molt significatius. En els darrers anys empreses com Novus, Viewnext (l’antiga Insa) o Esquiades.com han demostrat que el Tecnoparc pot ser una pista d’aterratge per atreure empreses i talent. Tenim els grans edificis pràcticament plens i caldria començar a pensar en nous desenvolupaments immobiliaris per continuar creixent.

 

I ara un parc aeronàutic…

Volem aprofitar les fortaleses de la ciutat i l’aeroport és un tret diferencial de la ciutat. Sense cap mena d’impuls públic al voltant de l’Aeroclub ha nascut un pol d’activitat aeronàutica molt interessant amb més de 150 llocs de treball i pensem que és un sector amb un potencial enorme.

 

S’estudien altres projectes que puguem anunciar?

En promoció econòmica ara estem centrats en els tres àmbits d’impuls sectorial, que la ciutat ha anat definint al llarg dels anys: agroalimentari, TIC i des de fa pocs mesos també aeronàutic. Una ciutat com Reus no pot fer més de dues o tres apostes sectorials si vol fer-les amb una certa garantia d’èxit. No podem ser bons en tot i per tant ens convé centrar-nos allà on tenim fortaleses i oportunitats singulars. Aquests grans projectes demanen continuïtat i constància i en això ens centrem. En cadascun d’aquests àmbits hi ha projectes en marxa. En l’agroalimentari estem centrats en aprofitar les oportunitats que obre a la ciutat i la regió la incorporació del CTNS a Eurecat. En TIC apostem per la formació per aturats amb la Fundació Telefónica i estudiem l’impuls a un nou edifici per les empreses del clúster. Pel que fa al sector aeronàtuic estem elaborant el pla estratègic del Parc Aeronàutic i confio que el podrem presentar en pocs mesos.

 

I la recent iniciativa d’impulsar els polígons a través de les demandes de les empreses situades en ells.

Una politica de modernització i dinamització dels poligons era un dels nostres compromisos de campanya. Hem fet un estudi de necessitats i oportunitats acompanyats de PIMEC Polígons i abans de final d’any acompanyarem la constitució de la nova junta de l’Assocació de Polígons Industrials de Reus. Esperem poder tirar endavant projectes de millora dels polígons treballant conjuntament amb ells que concretarem abans de final d’any.

 

‘Tenim els grans edificis de Tecnoparc plens, caldria pensar en nous desenvolupaments immobiliaris per continuar creixent’

 

Amb tota aquesta efervescència d’iniciatives econòmiques locals, es té encara la impressió que, potser, no es valora del tot aquesta associació público/privada a Reus, que ha aconseguit que moltes noves empreses cristal•litzin i siguin un referent fins i tot arreu de l’Estat.

A Reus hi ha bona gestió pública i això inclou la gestió pública que fem a través de les societats anònimes municipals. Des de l’anterior mandat s’ha posat l’accent en la millora de la fiscalització i el control de les societats anònimes municipals i s’ha trencat l’estructura de hòlding acabant amb INNOVA però hem volgut conservar la doble gestió pública i privada per mantenir els avantatges en agilitat i eficiència que ens aporta. Potser el model no té el prestigi que havia tingut fruit del soroll judicial dels darrers anys però tornarà a lluir a mitjà termini perquè funciona i dóna un bon servei a la ciutadania.

 

Un paper molt destacat també cal atorgar-li a Fira de Reus.

Aquest any Fira Reus celebra el 75è aniversari i ara mateix és una de les joies de la corona de la ciutat. És un espai de col.laboració amb la Cambra de Comerç que valorem i aquest 2017 serà un any rècord pel que fa fires, congressos, esdeveniments i dies d’ocupació. L’equip de Fira Reus ha aconseguit en sis anys treure tot el potencial als nous espais que ocupa la fira al Tecnoparc i tornem a ser un referent en el context firal català i de tot l’Estat. Fa pocs dies hem tancat la darrera edició d’ExproReus amb molt bones sensacions per part dels expositors. Hem aconseguit revifar aquesta fira multisectorial buscant el públic familiar, ampliant la nostra zona d’influència i apostatn per una fira experiencial per a tota la família.

 

Com a complement a tot això, des del consistori també s’ha potenciat molt clarament el model formatiu. Es poden introduir noves línies de millora?

La formació és la clau de volta de la lluita contra l’atur. Hi ha sectors que generen llocs de treball però tenen dificultats per trobar treballadors qualificats. En el sector TIC això és especialment cert. Per això hem col.laborat amb el Clúster TIC per impulsar l’FP dual i ara amb la Fundació Telefónica organitzem un curs de formació per garantir l’empleabilitat TIC d’aturats joves amb la ESO com a únic requisit d’entrada. En altres sectors cal fer el mateix i em consta que des del Mas Carandell s’hi treballa constantment.

 

‘En promoció econòmica estem centrats en tres àmbits d’impuls sectorial: agroalimentari, TIC i des de fa pocs mesos també aeronàutic’

 

 

L’Ajuntament i la ciutadania disposen d’una eina com l’Observatori d’Activitats Econòmiques. Pot resumir-nos, a grans trets, com va l’economia de la ciutat? I la situació de l’atur?

La ciutat segueix el ritme del país. Fa dos anys que vam deixar enrere el pessimisme i les xifres de creació d’empreses, d’inversió i de creació de llocs de treball acompanyen ens permeten ser optimistes. La crisi va ser molt dura i encara hi ha gent que en pateix les conseqüències però la dinàmica ha canviat molt. En el pitjor moment de la crisi vam arribar a tenir més d’11.000 aturats a la ciutat i ara estem al voltant dels 7.000. No ens podem conformar perquè la xifra continua sent alta però la millora és evident.

 

PERFIL

Edat: 41

Professió: Consultor d’Empreses

Aficions: Lectura, família i Netflix.

Trets principals del seu caràcter: Optimista empedreït.