Jordi Salvat

11/03/2026

Imatge de la central nuclear d’Ascó

El 1972 la central nuclear de Vandellòs I es va connectar a la xarxa elèctrica. Si els actuals plans del Govern espanyol es compleixen, el 2035 la darrera de les tres plantes nuclears tarragonines ctessarà la seva activitat. Serà Vandellòs II. Abans ho haurien de de fer Ascó I (2030) i Ascó II (2032), tal com estableix el segons el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC). Però des de fa uns anys, la pròrroga o no de la vida de les centrals nuclears espanyoles genera molt de debat. Iberdrola, Endesa i Naturgy, propietàries dels dos primers reactors espanyols que haurien de tancar, Almaraz I i II (Cáceres), el 2027 i 2028 respectivament, han demanat formalment de continuar la seva activitat fins el 2030. La decisió del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) serà aquest estiu i ens podria donar una primera pista de si podríem tenir energia nuclear a la província de Tarragona més enllà de 2035.

L’Estat espanyol compta en l’actualitat amb set reactors nuclears operatius. A més de les tres unitats situades a la província de Tarragona -Ascó I i II i Vandellòs II- hi ha Almaraz I i II (Càceres), Cofrents (País València i Trillo (Guadalajara). El sector nuclear espanyol es completa amb una fàbrica de combustible nuclear a Juzbado (Salamanca) i un centre d’emmagatzematge de residus radioactius de molt baixa, baixa i mitjana activitat a El Cabril (Còrdova). Segons el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC), que està vigent des de 2019, les centrals nuclears espanyoles hauran de tancar entre els anys 2027 -Almaraz I- i 2035 -Vandellòs II i Trillo-.

«Els reactors nuclears espanyols generen cada any prop del 20% de l’electricitat consumida al país»

Aquests set reactors en operació en cinc emplaçaments tenen una potència bruta instal·lada conjunta de 7.399 MWe (7.117 MWe nets), prop del 32% del total de la potència elèctrica instal·lada al país. Genera cada any entre 52.000 i 60.000 GWh, prop del 20% de l’electricitat consumida al país. El parc nuclear espanyol té un funcionament mig anual pròxim a les 8.000 hores –de les 8.760 hores que té l’any-, sent així la tecnologia que més hores opera en el sistema elèctric i la seva operació està controlada per Consell de Seguretat Nuclear (CSN), a través del Sistema Integrat de Supervisió de les Centrals Nuclears (SISC). També apunten que la producció elèctrica nuclear suposa entre el 25% i el 40% de l’electricitat lliure d’emissions generada al país, evitant cada any l’emissió a l’atmosfera d’unes 30 milions de tones de CO₂.

Els operadors defensen que “les centrals nuclears garanteixen el subministrament elèctric les 24 hores tots els dies de l’any i que són una font estable que opera en base, no dependent de factors meteorològics externs”. També assenyalen que els seus indicadors de funcionament globals es troben històricament per sobre dels de la mitjana mundial -amb valors pròxims al 90%-, la qual cosa indica “el seu grau de fiabilitat, eficiència i disponibilitat”.

S’estan publicant estudis sobre l’allargament de la vida de les centrals nuclears espanyoles. És el cas de l’informe encarregat per Greenpeace a la Universitat Rey Juan Carlos i la Politècnica de Catalunya publicat aquest mes de febrer manté que una pròrroga del tancament programat dels reactors I i II de la central nuclear d’Almaraz suposaria un increment del preu de la llum de més de 3.831 milions d’euros els propers tres anys. Segons l’informe, també suposaria una pèrdua d’inversió en energies renovables d’almenys 26.129 milions d’euros i, en conseqüència, un augment considerable de les emissions.

«Els reactors nuclears espanyols generen cada any prop del 20% de l’electricitat consumida al país»

Altres estudis apunten a situacions contràries, com l’encarregat per la patronal CEOE i elaborat per Monitor Deloitte, que calcula una extensió del parc nuclear més enllà del 2035, quan ara està prevista l’apagada nuclear, permetria a la indústria espanyola de 1.400 milions d’euros en estalvi de costos energètics.

La gestió dels residus nuclears que es produeixen amb l’operació de les centrals també generen debat. Són residus que es mantenen actius milers d’anys i encara no s’ha trobat una solució per al seu emmagatzemament definitiu després de fracassar ja fa uns anys el pla del govern espanyo de la construcció d’un magatzem centralitzat temporal. En el cas de les plantes nuclears tarragonines, estan en marxa els projectes de construcció i posada en servei dels espais per poder continuar emmagatzemant el combustible gastat.

«La previsió actual és que les centrals nuclears espanyoles tanquin entre els anys 2027 i 2035»

Centrals nuclears en desmantellament

A Espanya hi ha actualment dues centrals nuclears en desmantellament (Vandellós I i José Cabrera) i una més en procés de pre-desmantellament (Santa María de Garoña). La central de Vandellós I (Tarragona) va cessar la seva activitat en 1989 i des de 2004 es troba en fase de latència (període d’espera de 25 anys fins que es realitzi el desmantellament complet, previst per a 2028).

La central nuclear de José Cabrera (Guadalajara), més coneguda com Zorita, va cessar la seva activitat el 30 d’abril de 2006 i en l’actualitat està en procés de desmantellament. Per la seva banda, la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) es troba en procés de pre-desmantellament. L’1 d’agost de 2017 el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital va anunciar la denegació de la renovació de l’autorització d’explotació. La gestió del desmantellament de les instal·lacions nuclears –a la finalització de la seva vida operativa- la realitza l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa).

França, el país més nuclear

Precisament França, amb 56 reactors operatius, és el país de la Unió Europea amb més unitats nuclears. Al país gal, el 70% de la seva electricitat és d’origen nuclear, el percentatge més alt de tot el món. A aquest percentatge li segueixen Ucraïna amb un 55%, Eslovàquia amb un 52,3%, Bèlgica amb 50,8% i Hongria amb 46,8%. En total, a la Unió Europea gairebé un terç de l’electricitat consumida és d’origen nuclear. Si observem a tota Europa, hi ha 170 reactors en operació i 12 en construcció.

Més de cinquanta centrals nuclears en construcció al món

Actualment hi ha 422 reactors en operació a tot el mon en un total de 33 països i produeixen al voltant del 10,5% de l’electricitat mundial. Segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) de Nacions Unides, -dades a desembre de 2022- hi ha 58 unitats en construcció en 18 països entre els quals es troben la Xina, l’Índia, Corea del Sud, Rússia i Turquia.

«La Xina és el país que més reactors construeix, un total de 19, que se sumen a les 55 a unitats operatives de que ja té.»

La Xina és el país del món que més reactors construeix. Compta amb 55 unitats operatives i 19 reactors més en construcció. A la Xina li segueix l’Índia, amb vuit reactors en construcció, així com Rússia i Turquia amb quatre cadascun i Corea del Sud amb tres. En 2022 Egipte va iniciar la construcció de la seva primera central nuclear. Després dels Unió dels Emirats Àrabs en 2021, és el segon país àrab amb energia nuclear. A l’Àfrica hi ha dos reactors en operació i dues en construcció. A Amèrica hi ha 118 reactors en operació i quatre més en construcció. A Àsia hi ha 132 reactors en situació d’operar, ja que hi ha algun momentàniament parat, com en el cas del Japó, i és el continent on més s’aposta per aquesta tecnologia, amb 40 unitats en construcció.

A la Unió Europea, 13 dels 27 Estats membres tenen centrals nuclears. Hi ha un total de 103 reactors en operació, que produeixen anualment prop del 26% del total de l’electricitat consumida en el conjunt de la UE. Altres tres reactors es troben en construcció a Eslovàquia i França.

Podeu llegir la revista sencera del mes de març de 2026 en aquest enllaç.