Josep Gallofré
11/03/2026

El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, al seu despatx
El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, defensa el paper creixent de la institució com a motor econòmic del territori i alerta que els dèficits en la logística de mercaderies continuen sent el principal llast per a la competitivitat empresarial. Basora repassa els reptes del 2026 -marcats per la transició energètica, els fons nuclears i la internacionalització-, reivindica l’impuls de projectes clau com l’estació intermodal i el desdoblament de la N-420, destaca la bona evolució de l’aeroport de Reus i subratlla que la manca d’habitatge i la burocràcia són els grans neguits de les empreses del Camp de Tarragona.
Quins són els principals reptes de la Cambra per aquest 2026?
El repte principal és donar continuïtat als projectes que ja tenim en marxa. Parlo dels Fons de Transició Nuclear, de portar al territori l’Oficina de Transició Energètica i de continuar impulsant la internacionalització. Hem participat a la Wine Paris i també tenim dos projectes europeus en marxa. A més, sobretot, continuarem treballant per l’empresa, que és el nostre objectiu.
Han aconseguit ser un actor econòmic clau del territori, més enllà del paper institucional?
Jo crec que sí. Ens movem molt, anem arreu del territori i cada vegada ens tenen més en compte. Ens conviden, ens demanen opinió i ens presenten projectes perquè hi ajudem.
Aquest creixement també es reflecteix en un augment pressupostari. A què ho atribueix?
A fer les coses ben fetes i a treballar amb constància. Hem reforçat l’equip tècnic, hem incrementat cursos de formació, hem impulsat l’OGE… La meva manera de fer és treballar primer i explicar-ho després, quan ja està consolidat. I això es nota en els resultats.
Quines línies de treball considera més estratègiques ara mateix?
La sostenibilitat i la transició energètica són claus. També l’ajuda a l’exportació, perquè cada vegada hi ha més dificultats, com els aranzels. I la digitalització. Les grans empreses ho tenen assumit, però tenim moltes pimes i comerços petits que encara necessiten suport per fer el pas.
«Tots haurem d’anar cap a la transició energètica, ens agradi o no»
L’Oficina de Transició Energètica està funcionant? Les empreses hi responen?
Sí. Al principi pot costar, però al final tots hi haurem d’anar. I funciona sobretot perquè no obliguem les empreses a venir a Reus: nosaltres ens desplacem a les capitals comarcals. Quan fem les sessions al territori, hi venen empresaris i cada vegada agafa més ritme.
La Cambra també ha defensat infraestructures estratègiques. En quin punt som, especialment en mobilitat?
Aquí hi ha problemes seriosos. Cada dia parlem de Rodalies, que és important per a les persones, però el gran drama és la mobilitat de mercaderies. Per a les empreses del territori és un caos.
Com afecta aquesta situació al teixit empresarial?
Afecta en tres àmbits. Als treballadors, perquè arriben tard; a les empreses, perquè no poden treure el gènere; i als proveïdors, perquè no arriben les primeres matèries. I això té conseqüències directes: parades de producció, retards, pèrdues.
Projectes com l’estació intermodal o el TramCamp avancen com cal?
El TramCamp està en marxa. Amb l’estació intermodal, jo continuo creient que es farà, però amb totes les inversions destinades ara a Rodalies, espero que no es retardi més del compte.
La N-420 continua sent l’assignatura pendent?
Sí, ho és. I no només per l’actual mandat, ja ve del president anterior. Avui encara dona problemes, però d’aquí uns anys, si els Fons de Transició Nuclear generen activitat i projectes al territori, la necessitat del desdoblament serà encara més evident.
Com valora el paper de l’Aeroport de Reus?
Cada any batem rècords de passatgers. Hem aconseguit desestacionalitzar. Obrim a mitjans de març i arribem fins a la primera setmana de novembre. Abans semblava que només juliol i agost eren forts, ara d’abril a setembre les xifres són molt altes.
Què cal per fer el següent pas?
Acabar d’obrir l’hivern: novembre, desembre, gener i febrer. I també serà clau la connexió amb Barcelona. Quan l’Aeroport del Prat esdevingui un gran hub, molts vols europeus i domèstics hauran d’anar a Reus i Girona. Però perquè això funcioni necessitem una connexió ràpida, i aquí l’estació intermodal serà important.
Com valora la gestió dels Fons de Transició Nuclear?
Molt positivament. La Cambra hi ha estat des del principi i hem tingut un paper actiu en la definició de les bases del 2025, perquè inicialment no encaixaven amb la realitat del nostre territori. El resultat ha estat molt bo: hi havia 52 milions d’euros i s’han esgotat. I 79 projectes s’han quedat fora per falta de pressupost, cosa que demostra la capacitat i l’empenta del territori.
Aquests projectes transformaran el model econòmic?
Sí, n’estic segur. Calen projectes tractors potents i també projectes més petits que vagin consolidant empreses del territori. Tenim temps encara. La primera central tanca el 2030, però crec que el calendari probablement s’acabarà allargant, perquè avui no estem preparats per tancar les nuclears.
«No estem preparats per tancar les centrals nuclears»
En quin punt està la transformació de la Llotja de Reus?
Hem actualitzat la megafonia i ara estem a punt de decidir la climatització: tinc quatre propostes sobre la taula i en breu prendrem la decisió. Si tot va bé, en un parell de mesos estarà en marxa. La idea és fer millores sense tancar la Llotja, perquè acull molts actes i entitats.
Com descriuria la salut del teixit empresarial del territori?
En general és bona. Hi ha sectors que pateixen, com l’agroalimentari en determinades zones, però industrialment hi ha projectes i activitat. El turisme està en un moment alt. I el comerç s’està treballant molt per aguantar l’impacte de les compres en línia.
Quins són els principals neguits de les empreses?
La burocràcia i els tempos de l’administració, la manca de personal en alguns perfils i, lligat a això, la falta d’habitatge, que dificulta que la gent es pugui quedar o traslladar-se a viure a segons quins municipis.
Han notat inquietud pels aranzels amb els Estats Units?
Ara s’ha estabilitzat. Un 10% és més assumible i sovint es reparteix entre venedor i distribuïdor. Pot haver afectat una mica l’exportació, però el neguit fort de fa mesos s’ha reduït. També hem reforçat molt l’assessorament des del departament d’Internacionalització.
Què suposa la presència a Wine Paris per al sector vitivinícola?
És important perquè al territori tenim sis DO i és un mercat clau. L’any passat vam tenir molt bon resultat en promoció i vendes. Anem amb Prodeca, però mantenim el nostre espai propi, i això ens permet continuar donant visibilitat als cellers del territori.
«La N-420 és la nostra asignatura pendent»
Quins reptes es marca fins al final del mandat?
L’any vinent tindrem dues efemèrides importants: el 25è aniversari del Ganxet Pinxo, on volem fer alguna cosa especial, i els 140 anys de la Cambra, amb actes durant l’any. I, sobretot, continuar treballant pel territori i per les empreses.
Podeu llegir la revista sencera del mes de març de 2026 en aquest enllaç.






















