Impulsar la internacionalització del teixit empresarial del territori

Josep Gallofré
11/03/2026

La Cambra treballa per la internacionalització de les empreses del territori

La internacionalització ja no és una opció per a les empreses del territori Cambra de Reus, sinó en molts casos una necessitat estratègica. En un context global marcat per tensions comercials, canvis regulatoris i una competència creixent, la Cambra de Comerç de Reus ha situat l’obertura a l’exterior com un dels seus eixos prioritaris. L’objectiu és clar: ajudar les pimes i empreses del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta a créixer més enllà de les fronteres, guanyar competitivitat i diversificar riscos.

Per entendre com s’està produint aquest procés, hem parlat amb quatre empreses del territori, guanyadores del Premi Cambra 2025 en l’àmbit de la internacionalització: Flor de Camp (Móra d’Ebre), Vinícola del Priorat (Priorat), Gràfiques Salaet (Gandesa) i Vidoria (Reus). Quatre sectors diferents, quatre trajectòries pròpies i un mateix denominador comú: totes han fet del món el seu mercat i totes han trobat en la Cambra de Comerç de Reus un aliat en aquest camí.

La Cambra com a palanca de sortida a l’exterior

La Cambra ofereix un acompanyament integral a les empreses que volen internacionalitzar-se: formació especialitzada, assessorament personalitzat, orientació en ajuts i subvencions, suport en fires internacionals i eines per definir estratègies d’expansió comercial. D’aquesta forma ajuda les pimes i les petites i mitjanes empreses a estructurar el seu procés de sortida a l’exterior amb criteris professionals i a reduir riscos. Aquest enfocament es reflecteix en els casos concrets de les empreses premiades. Totes coincideixen que el salt internacional no és un moment puntual, sinó un procés llarg que requereix coneixement de mercats, contactes, constància i, sovint, acompanyament institucional.

Instal·lacions de Vidoria

El director de Vinícola del Priorat, Damià Fàbrega, ha insistit que aquesta dimensió professional és clau quan es treballa amb tants països diferents: “Quan has de viatjar i tractar amb tants mercats i tantes diferències entre si, tenir algú professional que entengui aquests temes ajuda molt”. També ha detallat que la Cambra no només els acompanya en fires, sinó també en qüestions tècniques i normatives: “Ens ha ajudat en assessorament legal, etiquetatge i altres requisits necessaris per entrar en alguns mercats; per a una empresa petita com la nostra, aquest suport és realment útil”.

Damià Fàbrega (Vinícola del Priorat): «Quan has de viatjar i tractar amb tants mercats i tantes diferències entre si, tenir algú professional que entengui aquests temes ajuda molt.”

En una línia similar, la CEO de Gràfiques Salaet, Elena Salaet, ha destacat la disponibilitat continuada de la corporació cameral: “Utilitzem els serveis de la Cambra sempre que és necessari i hem trobat disponibilitat i acompanyament en tot moment”. Des de Vidoria, la responsable de Desenvolupament de Negoci, Olalla Alabart, ha situat la Cambra com un suport complementari que reforça l’estratègia pròpia de l’empresa i assenyala que “la Cambra ha estat un suport complementari en el nostre procés d’internacionalització, especialment en accions institucionals i de promoció exterior; ens ha ajudat a reforçar iniciatives i a mantenir-nos connectats amb l’ecosistema empresarial del territori”.

Per a Flor de Camp, el Premi Cambra va tenir també un component emocional i de reconeixement públic. El seu administrador únic, Josep Maria González, declara que “rebre el guardó va ser una sorpresa molt agradable i és un estímul per continuar treballant amb la mateixa passió i per seguir portant la fruita de la Ribera d’Ebre a més llocs del món”. En aquest procés, González subratlla que el paper de la Cambra amb formació, assessorament i el suport per connectar amb nous mercats “han estat molt valuosos per a nosaltres”.

Josep M. González, de Flor del Camp

Flor de Camp: proximitat que viatja lluny

Flor de Camp ha construït la seva expansió internacional sobre un model de venda directa, mínims intermediaris i logística refrigerada eficient. L’empresa exporta fruita mediterrània a diversos països d’Europa mantenint el mateix esquema que utilitza al mercat espanyol: relació directa amb distribuïdors i reducció al màxim d’intermediaris per garantir frescor i qualitat.

González ha explicat que aquest model és clau tant dins com fora de l’Estat: “Treballem amb el mateix model tant a Espanya com a l’estranger, basat principalment en la relació directa amb distribuïdors i reduint al màxim els intermediaris per garantir la frescor i la qualitat del producte”. Aquesta estratègia s’ha reforçat amb la venda online —especialment de calçots—, que permet arribar encara més directament al consumidor final i preservar la qualitat del producte. Tot i això, quan es tracta d’exportació internacional, Flor de Camp treballa en grans volums amb transport refrigerat, un model que els permet arribar als mercats europeus en una mitjana d’un dia i mig mantenint sempre les condicions òptimes de conservació.

Elena Salaet (Gràfiques Salaet): «Sortir a altres mercats t’obliga a ser millor com a empresa».

Des de Flor de Camp consideren que la logística és clau per competir i González remarca que “disposem d’una cadena de fred eficient que ens permet fer arribar el producte ràpidament i en perfecte estat, tant a canals de venda al detall com a venda directa al consumidor final”. Així mateix, la sostenibilitat s’ha convertit en un element central del seu posicionament: “El respecte pel medi ambient és cada vegada més important als mercats internacionals i pot esdevenir un factor clau de diferenciació”, comenta l’administrador únic de l’empresa.

Gràfiques Salaet: internacionalitzar-se per estar més a prop del client

Si Flor de Camp ha apostat per exportar mantenint el control des de l’origen, Gràfiques Salaet ha optat per implantar-se directament als mercats clau. L’empresa ha anunciat una inversió de 7 milions d’euros per obrir una fàbrica d’envasos de cartró per al sector alimentari als Estats Units, un moviment estratègic que respon a la voluntat de ser més a prop dels clients i guanyar competitivitat.

Instal·lacions de Gràfiques Salaet

Elena Salaet explica que aquesta decisió és fruit d’una planificació de llarg recorregut: “Fabricar als Estats Units ens permet ser més propers al client, guanyar competitivitat i accedir de manera més directa a un mercat molt gran on ja érem presents exportant des d’aquí”. Tot i que el context aranzelari ha accelerat els terminis, Salaet ha deixat clar que no ha estat el motiu principal: “El context aranzelari ha actuat com un accelerador, però la decisió ja estava presa i formava part de la nostra estratègia a mitjà i llarg termini”.

Actualment, Salaet exporta prop del 50% de la seva producció des de Gandesa cap a països com Alemanya, Itàlia, França, el Regne Unit, Suècia, Finlàndia, el nord d’Àfrica i Amèrica del Nord. Aquest creixement internacional ha comportat un salt qualitatiu en processos, tecnologia i certificacions de qualitat, sostenibilitat i seguretat alimentària. La CEO de l’empresa destaca que competir fora obliga a elevar el nivell intern: “Sortir a altres mercats t’obliga a ser millor com a empresa”.

Olalla Alabart, Vidoria: “La Cambra ha estat un suport complementari en el nostre procés d’internacionalització.”

Treballant amb paper i cartró, la sostenibilitat és un eix central de l’empresa, tant en l’àmbit mediambiental com social i territorial. A més, operar des d’una zona rural com la Terra Alta ha suposat reptes addicionals en infraestructures i captació de talent, però Salaet ho assumeix com part del seu compromís amb el territori. I és aquí on torna a aparèixer el paper de la Cambra de Comerç de Reus: “Sempre que hem necessitat suport o informació, hem trobat disponibilitat i acompanyament per part de la Cambra de Comerç de Reus”.

Vidoria: internacionalització com a ADN empresarial

En el cas de Vidoria, la internacionalització no és una etapa posterior, sinó un element estructural del negoci des dels seus inicis. Amb més de 200 anys d’història familiar, l’empresa va néixer amb vocació global i amb l’objectiu de portar el seu llegat oleícola més enllà de les fronteres espanyoles. Olalla Alabart deixa clar aquest plantejament: “La internacionalització no ha estat una etapa posterior, sinó un element estructural del projecte empresarial”.

Avui, Vidoria té presència a tots els continents, amb una aposta especialment forta pel mercat asiàtic, tot i que també treballa mercats emergents on el consum d’oli d’oliva encara està creixent. Aquesta expansió ha obligat l’empresa a gestionar exigències reguladores molt diverses en termes de qualitat, etiquetatge i certificacions alimentàries internacionals. D’aquesta forma, Alabart remarca que “el compliment normatiu és el mínim exigible; la diferència real està en com integrem el producte dins de cada context de mercat”.

Per a l’empresa, el compliment d’estàndards com ISO 9001, FSSC 22000, CCPAE o Halal no és només una obligació normativa, sinó una eina per generar confiança als mercats exteriors i facilitar l’accés a clients internacionals. Vidoria no descarta futures implantacions a l’estranger —com ja va fer a la Xina—, però prioritza consolidar els mercats actuals amb projectes de més valor afegit abans d’expandir-se geogràficament.

Damià Fàbrega, president la Vinícola del Priorat

Pel que fa a la Cambra, Alabart ha insistit en el seu rol de suport institucional: “Ens ha ajudat a reforçar accions de promoció exterior i a mantenir-nos connectats amb l’ecosistema empresarial del territori”.

Vinícola del Priorat: cooperativisme que competeix al món

Vinícola del Priorat, fruit de la unió de quatre cooperatives històriques, va apostar per l’embotellat als anys 80 i des de llavors ha fet de la internacionalització una condició de supervivència. Avui exporta entre el 60% i el 70% de la seva producció a mercats com els Estats Units, Suïssa, Holanda, Bèlgica, Alemanya, països nòrdics, el Regne Unit, el Canadà, Rússia, el sud-est asiàtic i la Xina.

Damià Fàbrega reconeix que el mercat exterior ha estat clau des del principi: “Només amb el mercat interior no podíem sobreviure; sempre hem mirat cap a fora”. La participació en fires com Vinexpo Paris, de la mà de la Cambra de Comerç de Reus, ha estat clau per obrir portes i consolidar clients, tot i que els resultats no són immediats: “Una fira no et dona vendes immediates, però t’obre moltes oportunitats; sovint calen dues o tres fires per consolidar un client”.

Josep M. González: «Treballem amb el mateix model tant a Espanya com a l’estranger, basat principalment en la relació directa amb distribuïdors i reduint al màxim els intermediaris»


I és aquí on també la Cambra ha tingut un paper rellevant, especialment en assessorament tècnic i regulatori. Fàbrega té clar que “disposar de professionals que entenguin els diferents mercats i els seus requisits ha estat essencial per a nosaltres”. El Premi Cambra 2025 també va tenir un significat especial per a l’empresa: “Som una cooperativa i això a vegades ha estat vist com una debilitat, però aquest premi demostra que competim de tu a tu amb qualsevol celler del Priorat”.

Quatre sectors, una mateixa direcció

Si es mira el conjunt, les quatre empreses dibuixen un mapa clar del territori Cambra: capacitat productiva, ambició internacional i voluntat de competir amb els millors. Però també reptes compartits com logística, regulació, certificacions, talent i adaptació a mercats canviants.

Flor de Camp posa l’accent en la frescor i la traçabilitat; Salaet en la necessitat d’invertir i certificar per competir; Vidoria en la gestió de mercats llunyans i normatives complexes; i Vinícola del Priorat en la constància i la presència continuada en fires internacionals. En tots els casos, la Cambra de Comerç de Reus emergeix com un actor clau, no només com a prestadora de serveis, sinó com a connectora entre empreses, institucions i mercats exteriors.

Amb els diversos programes, el suport a fires internacionals i l’assessorament continuat, la Cambra de Comerç de Reus ha contribuït a fer que el territori no només exporti productes, sinó que projecti una imatge de qualitat, innovació i sostenibilitat al món. En un context global incert, la internacionalització s’ha convertit en una estratègia de futur. I el territori Cambra de Reus demostra que té empreses preparades per competir a escala global.

Podeu llegir la revista sencera del mes de març de 2026 en aquest enllaç.

 

Altres articles

Fins quan es produirà energia nuclear a Tarragona?

Fins quan es produirà energia nuclear a Tarragona?

Jordi Salvat 11/03/2026 El 1972 la central nuclear de Vandellòs I es va connectar a la xarxa elèctrica. Si els actuals plans del Govern espanyol es compleixen, el 2035 la darrera de les tres plantes nuclears tarragonines ctessarà la seva activitat. Serà Vandellòs II....