Josep Gallofré

11/03/2026

L’alcaldessa Sandra Guaita, al seu despatx

Entrevistem a l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, per fer balanç dels principals reptes i projectes de la ciutat. La conversa posa el focus en la innovació, la mobilitat, el turisme patrimonial i cultural, així com en la retenció de talent i el suport a l’activitat empresarial. Segons l’alcaldessa, aquestes línies estratègiques són clau per reforçar la competitivitat de Reus i projectar la ciutat com un territori atractiu tant per a residents com per a visitants i inversors.

Quina valoració fa de la presència de Reus a FITUR i quins retorns concrets se n’esperen?

Reus fa molts anys que és present a FITUR i sempre hi anem amb una idea molt clara: posar en valor allò que ens diferencia com a ciutat dins el conjunt del Camp de Tarragona i en el marc de l’aliança amb els municipis de la Costa Daurada. Tenim unes capacitats absolutament diferents i això és el que expliquem any rere any.

A FITUR treballem especialment els àmbits patrimonial, gastronòmic, cultural i del comerç local, pensant sobretot en escapades de cap de setmana o visites d’un dia. Aquest any, però, el focus ha estat clarament posat en l’Any Gaudí. No només com una oportunitat per reivindicar la figura universal de Gaudí, sinó també per repensar la ciutat: com la va viure ell, com hi va créixer, on va estudiar i quins documents conserva Reus sobre la seva història. Tot això és el que hem posat en valor, i estem convençuts que el retorn serà molt positiu.

L’Any Gaudí ha estat, doncs, l’element clau de l’estratègia turística?

Totalment. Ha estat el focus principal aquest any. Però no només com una acció puntual. L’Any Gaudí ens serveix de palanca per reforçar un relat que volem que sigui permanent i que posi en valor el llegat modernista de la ciutat més enllà del 2025.

Més enllà de l’Any Gaudí, quins són els principals eixos turístics de Reus i quin impacte econòmic tenen?

Treballem per un turisme patrimonial, cultural, gastronòmic i comercial, però sempre amb una idea molt clara. Volem créixer de manera incremental i sostinguda. Reus vol tenir més turisme, però no vol caure en situacions de massificació que després obliguin a fer passos enrere, com ha passat en altres ciutats.

«Som un territori amb una gran capacitat de creixement econòmic i qualitat de vida»

Tenim un patrimoni modernista molt potent, amb més de 80 cases modernistes, i això s’ha de continuar reforçant. L’Any Gaudí ens ajuda a donar-hi més visibilitat, però la voluntat és que aquest llegat es consolidi com un actiu estable de ciutat.

Mesos després de rebre la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació, com s’està treballant i com ho nota la ciutadania?

Dins el projecte de Ciutat de la Ciència i la Innovació hi ha 69 projectes concrets, que són els que van formar part de la candidatura amb la qual vam ser reconeguts. Estem avançant en projectes d’innovació social, d’habitatge, d’innovació tecnològica i també en la seva execució dins els terminis previstos.

Però més enllà d’això, aquesta distinció ens ha permès canviar la manera de treballar. No podem continuar funcionant amb esquemes del segle XX. La ciutadania té necessitats diferents: parlem de mobilitat sostenible, de nous models d’habitatge, de com es relaciona la gent jove amb la ciutat. La innovació no és només tecnologia, és una manera diferent d’afrontar el dia a dia.

També treballen per obtenir el segell de Ciutat Turística Innovadora. Què implica?

Per obtenir aquest segell, treballem en diferents àmbits relacionats amb la captació i gestió del turisme, aplicant noves tecnologies i intel·ligència artificial. Apliquem eines digitals als museus i espais patrimonials per explicar la història de la ciutat i millorar l’experiència dels visitants. Busquem maneres innovadores de presentar Reus i atreure turistes, llançant reptes i propostes que combinen qualitat, sostenibilitat i adaptació a les necessitats del segle XXI. Tot això forma part d’una estratègia que vol fer més eficient la gestió turística i alhora oferir experiències úniques.

Implica repensar la manera com fem turisme. La tecnologia hi juga un paper important, per exemple amb la incorporació de la intel·ligència artificial als museus, com ja hem fet al Museu de la plaça de la Llibertat. Però també es tracta de plantejar reptes nous: com arribem als visitants, com els captem, com els expliquem la ciutat.

Quin paper juga Redesa en la generació d’activitat econòmica i ocupació a Reus?

Redesa és fonamental per al desenvolupament econòmic de Reus. Fa dècades que treballa al costat del territori per fomentar l’activitat empresarial i atreure inversions, col·laborant amb clústers tecnològics i amb accions internacionals. L’objectiu és crear ocupació, fomentar la innovació i situar Reus com un territori atractiu per al desenvolupament empresarial. Aquesta feina contribueix a que empreses i emprenedors puguin créixer de manera sostinguda i que el nostre teixit econòmic sigui cada vegada més sòlid i competitiu.

Hem intensificat la col·laboració amb ACCIÓ perquè Reus sigui tinguda en compte com a territori d’inversió. Recentment hem rebut representants de 32 països que han visitat les instal·lacions de REDESSA i han conegut la ciutat. També treballem amb el Clúster TIC i amb el Tecnoparc com a espais clau de desenvolupament empresarial.

«El repte no és crear talent, sinó retenir-lo al territori»

Un dels grans reptes és la retenció de talent. Com s’hi està treballant?

El repte no és que no tinguem talent, sinó que tenim Barcelona a 100 quilòmetres, que actua com una gran aspiradora de talent. Per això treballem amb incubadores de talent, i també femení, amb una estreta col·laboració amb la universitat, la formació professional i els cicles adaptats a les necessitats del territori, especialment del sector tecnològic.

Així mateix, tenim moltes fortaleses, com capacitat de creixement econòmic i una qualitat de vida molt alta. Ara cal continuar alineant tots els actors per retenir aquest talent.

En quin punt es troba el pla d’acció de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona?

Reus i Tarragona vam ser els primers municipis que vam dir que aquest projecte s’havia de tirar endavant sí o sí. Des de l’inici del mandat hem treballat amb la resta de municipis, la Generalitat, la Diputació i els consells comarcals per estructurar-lo.

Actualment ja ens hem constituït com a associació de l’àrea metropolitana, un pas necessari per poder accedir a finançament, presentar projectes i avançar jurídicament cap al reconeixement com a segona àrea metropolitana de Catalunya.

En quins àmbits ho notarà la ciutadania?

Sobretot en mobilitat, que és un dels grans reptes. A vegades és més fàcil anar a Barcelona que moure’s entre municipis separats per només 20 quilòmetres. Però també en gestió de residus, energia, habitatge o desenvolupament econòmic.

Quan una empresa internacional arriba al territori, no distingeix entre Reus o Vila-seca, veu un conjunt. I això ens obliga a treballar plegats.

Funecamp pot ser un model a seguir?

Funecamp és un exemple de cooperació entre municipis per oferir un servei públic de qualitat en un àmbit sensible com el funerari. Tot i que no és el model definitiu, funciona i serveix de referència per analitzar com es poden oferir serveis públics compartits i eficients a tota la metròpoli, sempre amb un enfocament ètic, sostenible i orientat a les necessitats reals de les persones.

«REDESSA i els clústers tecnològics són eines fonamentals per impulsar l’activitat empresarial a la ciutat»

En mobilitat, projectes com el TramCamp poden ser clau per a la mobilitat i el turisme?

Absolutament. El TramCamp és la columna vertebral de l’àrea metropolitana. Connecta la costa amb l’interior i vertebra tot el territori. És clau per al turisme, però també per a la mobilitat quotidiana de la gent que viu a Reus, ja que tindrà també un ús urbà i sostenible dins la ciutat.

Pel que fa a l’Estació Intermodal, són optimistes?

Sí. El projecte es manté, amb connexió amb el tramvia i l’aeroport de Reus. Tant el Govern de la Generalitat com el de l’Estat han expressat la voluntat de tirar-lo endavant i de mantenir el plantejament actual.

I la futura estació de Bellissens?

Les obres segueixen el calendari previst. Segons ADIF, l’obra estarà acabada a finals de juliol i la previsió és que l’estació entri en funcionament al setembre de 2026.

Finalment, com afecta a Reus que els pressupostos de la Generalitat estiguin prorrogats aquest 2026?

Els pressupostos prorrogats tenen un impacte directe en la ciutat. Projectes com el pavelló del Molinet o la residència de la Generalitat, que són prioritaris, poden veure’s compromesos si no s’inclouen en els pressupostos vigents. Això afecta la planificació i la capacitat de resposta de l’Ajuntament davant les necessitats de la ciutadania, posant de relleu la importància de disposar de recursos assegurats per a projectes estratègics que impacten directament en la vida de les persones.

Podeu llegir la revista sencera del mes de març de 2026 en aquest enllaç.