Membre del comitè organitzador i del comitè científic del ESPN2017
T.E.
02/05/2017
Falten pocs dies per la celebració a Salou del ESPN2017, tot una referència mundial per al sector.
Aquest simposi, tot i que inicialment estava pensat per l’àmbit Europeu, ha anat ampliant el seu radi d’interès i en aquesta ocasió reunirà més de 1.600 delegats provinents de més de 50 països, molts d’ells de fora d’Europa. Aquesta participació supera la de tots els celebrats fins ara.
Enric Esteve, membre del comitè organitzador i del comitè científic del ESPN2017
Vostè participa com a ponent. Pot resumir-nos la seva intervenció?
La meva intervenció és sobre l’equilibri dels aminoàcids de la dieta. Els aminoàcids són uns nutrients essencials, en total 20, que formen part de les proteïnes. Alguns d’ells han de ser aportats per la dieta, ja que els animals no els poden sintetitzar. No tant sols és important incorporar-los a la dieta, sinó que també és necessari que les proporcions entre els diferents aminoàcids estiguin equilibrades. Si no ho estan, l’animal ho detecta i redueix el consum. En la ponència que presento, explico els diferents desequilibris que es poden produir, i que són la deficiència (quan un aminoàcid està en una quantitat insuficient) la toxicitat (un aminoàcid que es troba en un gran excés) l’antagonisme (un aminoàcid que interfereix en el metabolisme d’una altre aminoàcid) i el desequilibri (un lleuger excés d’un o varis aminoàcids en una dieta en el que hi ha un lleuger dèficit d’un altre aminoàcid). En tots els casos, l’animal (en aquest cas el pollastre) redueix el consum, fins al punt que si pot triar entre dues dietes, abans consumeix una dieta sense proteïna que no pas una que estigui desequilibrada, tot i que no satisfà les seves necessitats. Finalment, en la ponència, explico el mecanisme que en el cervell determina que l’animal detecti el desequilibri d’aminoàcids de la dieta, i faci que el consum d’aliment es redueixi.
Des del punt de vista científic, què n’esperen del Simposi?
El Simposi ha de servir com a fòrum de discussió de les darreres novetats en l’àmbit de la recerca de la nutrició de les aus, per tal de poder afrontar els reptes que es presenten de cara al futur. Cal tenir en compte que les aus són la font de proteïna animal més econòmica, que per als països en desenvolupament és la primera font de proteïna animal a la que poden accedir, i que la població mundial i la demanda de carn d’aus i d’ous augmentarà de forma considerable en el futur. Els reptes que es presenten són el de seguir produint carn de forma econòmica, segura i saludable, que els animals estiguin en condicions de seguretat i benestar òptimes, i que reduïm l’impacte de la producció, tant des del punt de vista de mediambiental, com de la seguretat dels consumidors (per exemple, a Europa no es fan servir antibiòtics com a promotors del creixement).
El gran volum de delegats i països representats fa preveure tot un rècord difícil de batre
És veritat que hi ha un gran volum de delegats, com no s’havia produït fins ara, i això ens fa pensar que les ponències i els debats que es faran al seu voltant, generen molt d’interès. Una particularitat del simposi és que el col•loqui després de les ponències no es produeix de manera immediata, sinó que hi ha uns grups de discussió de unes 20-25 persones que es reuneixen per debatre i plantejar preguntes que després es formulen als ponents en sessions plenàries. Això permet que el debat sigui més elaborat i més ric. No sabem que passarà de cara al futur; no seria bo que el record de participació no es pogués batre, sinó que el que volem es suscitar l’interès de la comunitat científica i el sector productiu per tal de difondre els avenços que es produeixen en la recerca i com a conseqüència millorar la producció. Per tant, el que interessa és que en el futur hi participi el màxim de públic interessat possible.
Hi ha un estigma a la societat respecte al tractament dels animals de granja. Creu que s’està fent prou per donar a conèixer tots els avanços en aquest camp?
A la vista de la percepció que té el públic de com es tracten els animals a la granja, és evident que hi ha molta feina a fer en divulgar com es treballa. Cal tenir en compte que fa uns anys, el contacte que té la població que és majoritàriament urbana amb el sector primari és gairebé nul, i el consumidor creu que els animals s’haurien de tractar com si fossin els que ells tenen a casa – una idea molt discutible-. Crec que el sector productor hauria de fer un esforç per fer veure que per tal que els animals produeixin de manera eficient, cal que estiguin en condicions òptimes, particularment en el seu benestar. Això vol dir que disposin d’un aliment equilibrat, d’aigua potable sense restriccions, que les condicions de temperatura i humitat siguin òptimes, que disposin d’espai per moure’s i menjar, que estiguin sans i que no estiguin sotmesos a cap estrès ni por. Si algun d’aquests elements falla, la productivitat, i també els beneficis es perden. Cal pensar que els animals en llibertat no tenen precisament una vida regalada: han de procurar-se menjar i aigua, estan exposats als depredadors, a la calor i al fred, i a les infeccions i els paràsits. No ens ha d’estranyar que per tal d’eliminar totes aquestes amenaces calgui tenir els animals en situació de confinament.
