Directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial

 

T.E.
13/04/2019

Mercedes Teruel és directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial i professora del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili. Teruel ha realitzat una anàlisi de l’abast dels efectes econòmics que està provocant la pandèmia de la COVID-19. Uns efectes que, segons Teruel, no es podran avaluar amb exactitud fins que s’hagi superat l’emergència sanitària. Aquesta anàlisi li ha permès determinar els efectes desiguals que tindrà aquesta crisi sobre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. D’una banda, ha comprovat que, en general, la demarcació tindrà un nivell de vulnerabilitat superior a la mitjana catalana, i, de l’altra, que el Baix Penedès, el Baix Camp, el Priorat i el Tarragonès seran les més afectades pel tipus d’activitats predominants.

A través de quins factors s’arriba a la conclusió de què Tarragona serà la província afectada per la crisi de la Covid-19?

Com a indicadors es té en compte el pes de les activitats econòmiques en l’estructura productiva. Aquest permet veure la dependència sectorial a determinats sectors que són més vulnerables a l’actual crisi sanitària tals com el sector de l’hosteleria, l’oci i recreatiu i en part la logística. L’objectiu és territorialitzar la vulnerabilitat de les nostres comarques davant l’efecte de la Covid-19.

Com afectarà la pandèmia al sector turístic?

Ara per ara, el sector turístic és dels més afectats al nostre territori. L’elevat pes d’aquest sector en el nostre territori es veurà repercutit de forma molt significativa. En primer lloc, la pandèmia ha arribat prèvia a la temporada de Setmana Santa i, per tant, el sector s’ha vist afectat directament. En segon lloc, la incertesa de quant la pandèmia remetrà no ajuda a preveure com serà la temporada d’estiu. Malgrat que la pandèmia iniciï el procés de descens la mobilitat és possible que encara quedi restringida en certa mesura. Això provoca que la demanda turística acabi afectant la temporada estival.

«L’objectiu és territorialitzar la vulnerabilitat de les nostres comarques davant l’efecte de la Covid-19»

A quina zona de la província es preveu més afectació?

En termes relatius, la vulnerabilitat més elevada la presenta el Baix Penedès, ja que es troba tot un triangle de confluències (elevat pes de l’hostaleria, sector logístic i activitats recreatives). A continuació una sèrie de comarques amb casuístiques diferents també tenen ràtios més elevades. El Baix Camp degut a la incidència del sector turístic, el Priorat pel rol del turisme com a complement de l’activitat agrària, al Tarragonès per l’activitat per la incidència del sector turístic i la logística.

Amb quin marge de temps creu que es pot tornar a la normalitat i de quins elements depèn?

El retorn a la normalitat és incert i depèn de molts factors. Empreses manufactureres que depenen de cadenes de subministrament, retornaran a produir en la mesura que aquestes es restableixin i que la demanda torni. Per altra banda, sectors relacionats amb la demanda del consumidor final (comerç al petit detall i oci, per exemple) reprendran l’activitat en la mesura que la demanda del consumidor es restableixi. Aquí depèn de l’efecte de la crisi a nivell domèstic. I, finalment, aquesta crisi incrementarà la fallida d’empreses que finalment tancaran. Per tant, les expectatives són d’una recuperació que tindrà un primer moment inicial d’acceleració que no assolirà la normalitat i esperem que hi hagi un procés de recuperació més alentit els mesos posteriors.

En l’àmbit econòmic i turístic, el sector empresarial de la província pot treure d’aquesta crisi alguna lliçó positiva de cara al futur?

Sempre es treuen lliçons positives. La necessitat de fomentar l’adaptació i flexibilitat des del punt de vista del treballador i de l’empresa. Moltes empreses han adaptat els seus processos organitzatius com és el teletreball o el canvi d’horaris, però també des del punt de vista de l’adaptació de línies de producció. Algunes empreses han virat per satisfer les necessitats actuals relacionades amb la COVID-19. En segon lloc, cal aprendre a què cal innovar en matèria de nous productes que satisfacin noves necessitats. Així, hi ha empreses que s’han organitzat per tal de fer venda via on-line i servei a domicili. Per tant, les empreses han d’estar sempre a punt per canviar i innovar per tal d’adaptar-se a les noves situacions. Possiblement, aquest aprenentatge encara no ha acabat, ja que moltes empreses hauran de transformar els seus productes, serveis o formes organitzatives per tal de superar aquesta crisi.