Montserrat Ferrando: ‘Tenim reptes pendents relacionats amb la nostra visibilitat nacional i internacional, i més en un entorn universitari cada cop més global i competitiu’

Per què va voler presentar-se com a nova directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química? Quina rebuda ha tingut l’alumnat del canvi en la direcció?

La direcció d’un centre com l’ETSEQ suposa un repte professional important que em vaig plantejar desprès de més de vuit anys en tasques de gestió de la docència universitària. En aquest sentit, considero que es tracta d’una evolució natural.

El fet que la junta del centre fes confiança de forma majoritària a la proposta que els hi vaig formular, em va fer sentir molt honorada, però també molt conscient de la responsabilitat que suposa.
En quant la rebuda dels estudiants al canvi en la direcció de l’ETSEQ, la veritat és que encara no he tingut oportunitat de poder-la contrastar. En general, ens trobem amb una baixa participació dels estudiants en els òrgans de decisió, com ara la Junta d’Escola.

Sembla que els estudiants no se senten interpel·lats, encara que les decisions que es prenen en aquests òrgans tenen impacte sobre la seva vida universitària. Aquest és un aspecte que intentarem treballar.

title=»Montserrat Ferrando és la directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química.»

Faci una anàlisi de com s’ha portat fins ara l’ETSEQ.

Durant els darrers vuit anys, l’ETSEQ ha estat capaç de construir una oferta docent de graus i màsters que dóna resposta a les necessitats de la societat i, alhora, s’alinea amb els àmbits d’expertesa dels professors i investigadors del centre. S’ha aconseguit que les titulacions de l’ETSEQ siguin reconegudes per l’elevada ocupabilitat i índex de satisfacció dels seus titulats que, en ensenyaments com el Grau d’Enginyeria Química, ens situa en posicions de lideratge en l’àmbit nacional (informe AQU 2018).

Aquesta voluntat de servei a la societat s’ha concretat a través de la cooperació amb el sector industrial. Iniciatives com la Work Experience al Màster d’Enginyeria Química han permès que empreses químiques patrocinin una experiència dual dels nostres estudiants, que de manera coordinada fan les pràctiques externes i el treball final de màster a una empresa.

Malgrat tots aquests esforços, encara tenim reptes pendents relacionats amb la nostra visibilitat nacional i internacional, especialment rellevant en un entorn universitari cada vegada més global i competitiu.

Un dels objectius que es marca l’equip que vostè encapçala és consolidar l’oferta d’ensenyaments per tal de donar resposta a les necessitats del moment, tot incrementant el prestigi.

L’ETSEQ ha estat un centre pioner en la docència universitària en l’àmbit de l’enginyeria. Des de fa més de quinze anys, els estudiants dels nostres ensenyaments utilitzen una metodologia basada en l’aprenentatge cooperatiu i la resolució de problemes oberts, que els hi permet desenvolupar, a més d’habilitats tècniques, competències socials, com ara treball en equip, lideratge, aprenentatge actiu, iniciativa i capacitat d’innovació.

Aquesta experiència, que actualment es limita a una assignatura per curs, constitueix un excel·lent punt de partida per aprofundir en el model educatiu amb l’objectiu de convertir l’estudiant en el centre del procés d’aprenentatge. Amb la implantació d’aquestes metodologies pretenem avançar en la virtualització, alhora que accedir a l’entorn universitari internacional. Alinear-nos amb la manera en què s’aprèn enginyeria a universitats internacionals de prestigi és un element fonamental per establir aliances i arribar a posar en marxa dobles titulacions internacionals.

El nou equip de direcció també té una visió centrada a difondre el que fa l’escola a l’exterior. Com ho faran? (accions concretes, projectes nous, etc.)

L’objectiu és maximitzar l’impacte que les activitats realitzades a l’ETSEQ tenen sobre el prestigi de la institució. Per aconseguir-ho, es pretén intensificar o bé posar en marxa accions a diferents nivells. En primer lloc, activitats de captació de futurs estudiants, per tal d’atreure talent en titulacions de grau i màster, així com accions de difusió basades en la investigació realitzada per professors de l’ETSEQ per promoure les STEM entre els joves i incrementar l’atractiu de l’enginyeria com a futur professional.

A un altre nivell, s’articularan accions adreçades als ocupadors amb l’objectiu d’ampliar la xarxa d’empreses que patrocinen els ensenyaments, alhora que es doni visibilitat a aquestes col·laboracions. La col·laboració amb antics alumnes és una via per visibilitzar les titulacions de l’Escola en l’àmbit professional i ampliar/reforçar les aliances amb empreses. Finalment les accions dirigides els nostres competidors acadèmics aniran dirigides a incrementar la nostra visibilitat en el mon universitari.

Deixant de banda el recent nomenament, les seves línies d’investigació se centren en la reformulació d’aliments a partir de noves fonts d’ingredients sostenibles. Si haguéssim de parlar sobre com es troba aquest tema a la demarcació (alimentació més sostenible), creu que encara s’ha de fer molta pedagogia?

El sector alimentari és molt potent al territori i, òbviament, aconseguir una producció d’aliments cada vegada més sostenible és una de les seves prioritats. Una de les principals estratègies es basa en reduir al màxim la producció de residus, que passa per reaprofitar o valoritzar els subproductes que se’n deriven. Molts d’aquests subproductes són fonts de compostos bioactius que, en passar per les corresponents etapes de fraccionament i concentració, es poden reincorporar a la cadena alimentària. Alternativament, existeix una altra tendència dirigida a identificar noves fonts de nutrients, en aquest àmbit destaquen els insectes i les microalgues.

En el cas concret dels insectes, els recents canvis en la legislació de la UE, han augmentat l’interès i la necessitat d’incrementar el nostre coneixement sobre aspectes molt diversos, entre d’altres, la producció intensiva d’insectes en granges, la selecció de les espècies més adequades, la influència de les condicions de criança sobre la seva composició o estratègies de disseny de producte per afavorir l’acceptació d’aquests nous ingredients entre els consumidors occidentals. En aquest sentit, val a dir que utilitzem l’impacte de la investigació a nivell docent, com a motor en la millora dels ensenyaments de l’ETSEQ.