Jordi Salvat
9/04/2021
D’esquerra a dreta, Jonathan Martínez i Aitor Bru, socis fundadors d’Iberinsect.
Aitor Bru i Jonathan Martínez eren dos amics amb una afició comuna: la cria d’insectes. Després de veure un documental a la televisió sobre la proteïna i els reptes de futur de l’alimentació mundial el 2050 -quan s’espera un augment del 70% del consum respecte el 2020-, van pensar que podien convertir el seu hobby en un negoci. I és que els insectes que criaven de forma casolana es poden convertir en un futur proper en una font de proteïna alternativa a les actuals, junt amb les fonts sintètiques i les vegetals, tal com apuntava aquest documental.
Ells mai s’havien plantejat abans que en aquella afició hi pogués haver una línia de negoci, però es van documentar i van parlar amb empreses que coneixien sobre el consum animal i humà i van decidir professionalitzar-se. Van fer-ho creant una planta pilot de 500 metres quadrats al polígon Agro Reus, a la capital del Baix Camp, per a la cria intensiva d’insectes optimitzant l’espai al màxim. Naixia d’aquesta manera Iberinsect i els amics es convertien en socis. Era l’octubre de 2019. Bru és enginyer químic i s’encarrega de la part més científica i desenvolupament de negoci, mentre Martínez, que és dedicava fins llavors a la construcció d’estructures metàl·liques, és qui controla ’operativa, la producció diària i el seguiment dels indicadors.
Bru explica que aquesta és la seva primera experiència com a emprenedors i han hagut d’afrontar molts reptes des del primer dia, començant per la constitució de l’empresa i l’optimització de la inversió, però també la part administrativa i el compliment dels reglaments. Sense oblidar la part productiva, passant d’una activitat amateur a una de professional.
Al Nord d’Europa estan molt esteses aquestes granges d’insectes des fa temps, com en el cas de Noruega, per alimentar els salmons a les piscifactories i, en països com Holanda o Gran Bretanya, l’alimentació a base d’insectes està molt estesa a l’avicultura. En canvi, a l’Estat espanyol hi ha poques explotacions d’aquest tipus amb cara i ulls i Iberinsect és l’única granja d’insectes amb el registre ramader a Catalunya, igual que la tenen les granges de porcs, vedells o pollastre. En aquests moments, Iberinsect només està centrada en la cria d’una única espècia d’insecte: el cuc de la farina (Tenebrio molitor).
Objectiu: triplicar la producció a final d’any
Actualment, l’empresa reusenca produeix una tona d’insectes a la setmana, però es marca l’objectiu d’acabar l’any 2021 arribant a les tres tones. El seu mercat es reparteix entre l’alimentació de rèptils i mascotes exòtiques, que és un 30% o en alguns moments de l’any més , ja que l’activitat d’aquests és més gran la primavera i l’estiu i, per tant, necessiten més aliment i és un mercat molt estacional, i la resta entre tres àmbits diferents: petfood – incloent gossos i gats-, l’avicultura i la piscicultura. El Covid-19 no ha afectat la seva activitat, ja que la seva producció va destinada a activitats essencials o a mascotes, amb les quals els seus propietaris hi van passar més hores durant el confinament i van veure millor les seves necessitats.
Una de les característiques del negoci és la manca de canals de distribució, ja que és un sector molt incipient i la relació amb el client final és directa, amb acords bilaterals entre el qui ven i el qui compra. “Hem de consolidar la demanda i una cartera de clients per poder augmentar el nostre volum de producció, perquè l’insecte viu l’has d’aprofitar en una finestra de temps. És important que el projecte creixi amb el suport de la demanda”, explica el cofundador d’Iberinsect.
El consum humà, a mig termini
Actualment només es dediquen a l’alimentació animal, però a mig i llarg termini es plantegen produir insectes per al consum humà. El cuc de la farina és precisament l’única espècie aprovada per l’Agència Alimentària Europea per al consum humà i a final d’any estava previst que estigui enllestit un reglament que regularà com es podrà vendre i a qui i, segons Bru, això ajudarà el sector. “La gran barrera per al consum d’insectes per part dels humans és cultural. Veig complicat en la generació actual, per exemple, menjar-nos amanides amb cucs. On pot haver-hi l’oportunitat és quan no veus l’insecte, quan es transforma, com és el cas de farines o hamburgueses. En alguns primers sondejos que hem fet, hem vist que en aquest cas l’acceptació millora moltíssim”, assenyala Bru.
El soci fundador d’Iberinsect, que es mostra molt optimista de cara al futur. “La raó perquè els insectes poden ser una font alternativa de proteïna són dos. Una és des del punt de vista de la composició nutricional: un quilogram de farina d’insecte té un 55% de proteïna en pes sec i si ho comparem amb la vedella és més del doble. A més, és rica en Omega-3 i Omega-6 i aminoàcids essencials que el cos humà no pot produir per ell mateix. I l’altra, és la sostenibilitat: per produir aquest quilo, el cuc de la farina utilitza un 99% menys d’aigua que una vaca, ocupa un 94% menys de superfície, menja un 95% menys d’aliment i gairebé no emet metà ni gasos d’efecte hivernacle. L’insecte és el campió de la sostenibilitat i pot contribuir a solucionar el canvi climàtic i la sobreexplotació de recursos”, afirma.
Empresa: Iberinsect
Any de constitució: 2019
Sector: alimentació animal
Número de treballadors: 6
Facturació al 2020: 60.000 euros
